Lluís Llach es planteja entrar al secretariat nacional de l'ANC. L'activista medita presentar-se a les eleccions de l'entitat per intentar "sacsejar-la" i que sigui "l'eina" que ha de ser. "Tinc ganes d'anar-hi, de participar, això no vol dir res més que això, presentar-m'hi", ha dit, en una entrevista a El Punt Avui. Llach s'ha posicionat en contra de la "llista cívica", el projecte estrella que impulsa la direcció de l'ANC i que ara han d'avalar els socis. "Em sembla un immens error", ha remarcat. La seva proposta és "mobilitzar i sacsejar l'ANC", per intentar, amb la resta de secretaris, "reestructurar, renovar i redinamitzar" l'organització.

Precisament perquè no està d'acord amb el rumb que ha pres l'ANC en els darrers anys, Llach creu que pot fer bona feina al secretariat. "Quan no estàs d'acord amb una cosa, el que no has de fer és marxar; s'ha d'entrar i lluitar perquè sigui com tu penses que ha de ser", ha argumentat. Precisament per això, té pràcticament decidit fer el pas de presentar-se a les properes eleccions al secretariat, previstes per abans de l'estiu. "No ho faig per anar en contra de ningú, sinó per intentar que l'ANC sigui l'eina que jo penso que ha de ser, sense més pretensió", ha afirmat.

Per entrar al secretariat, Llach s'haurà de presentar a les eleccions i els socis l'hauran de votar. Un cop dins del secretariat, la resta de secretaris el podran votar per ser president. Les eleccions al secretariat no determinen qui en serà el president. Pot passar -de fet, va passar en les darreres eleccions- que el candidat amb més vots no acabi sent el president, que és escollit pels secretaris, no pels socis. "L'ANC és l'eina de confrontació més gran que tenim", insisteix Llach.

Llach, que va ser diputat de Junts pel Sí en els anys àlgids del procés, va deixar fa uns mesos el Consell de la República, on ocupava un càrrec de "conseller" del "govern" de Carles Puigdemont. Malgrat això, continua ressaltant la importància del rol de Puigdemont com a president de l'1-O. En general, però, és crític amb el rumb que han pres els partits independentistes.