11
de desembre
del
2017
Actualitzat
a les
16:43h
El tripartit d'esquerres és, tal i com expliquem a NacióDigital, el govern ideal de superació de blocs que està instal·lat en l'imaginari dels "comuns". Un tripartit, per ara, impossible, tenint en compte el veto creuat entre ERC i el PSC. Tot i això, el cap de llista de Catalunya en Comú, Xavier Domènech, no renuncia a intentar-ho i ha posat sobre la taula una proposta per forjar un govern que ell bateja com a "catalanista i progressista". Els fonaments per aquest acord és que els republicans renunciïn a la unilateralitat i que els socialistes reneguin del 155 i dels pactes amb el PP i amb Ciutadans. Per a qui seria la presidència? "El pes en aquest govern el decidiran els resultats a les urnes", ha dit durant un discurs en el fòrum Primera Plana que organitza El Periódico.
La seva proposta per superar els "blocs Frankenstein" pivota en la capacitat de construir un pacte econòmic, social i nacional "transversal" capaç de "desbloquejar" la situació a Catalunya primer i a Espanya després. Aquesta és, segons Domènech, la via per fer avançar l'autogovern, prioritzar l'agenda social i construir una agenda catalana per negociar de forma "bilateral" amb l'Estat espanyol. El líder dels "comuns" ha materialitzat la seva oferta a ERC i el PSC en cinc punts que considera imprescindibles per a l'entesa.
Combatre les desigualtats i apostar per una fiscalitat més justa
D'entrada, defensa un compromís per blindar els drets socials i reactivar l'economia. Ha recuperat propostes que no són una novetat en la seva candidatura, com ara la lluita contra les desigualtats socials i la precarietat i la reversió dels 2.300 milions d'euros de retallades aplicades pels governs d'Artur Mas. Ha mencionat una de les propostes concretes del seu programa, que és augmentar en 8 anys la inversió social del 21% del PIB al 28%. L'altra punt en comú que posa sobre la taula és la consecució d'una "nova fiscalitat progressiva" que passa per la recuperació de l'impost de successions i donacions i un IRPF més progressiu en funció de la renda sota la filosofia que pagui més qui més ingressa.
Sens dubte, però, el conflicte territorial és en aquesta campanya el gran cavall de batalla. Domènech ha defensat que cal avançar cap a un nou estatus polític perquè l'estat autonòmic està "esgotat" i ja no pot ser "una eina de construcció de futur". Aclarir les competències exclusives i les cedides, avançar cap una hisenda "pròpia i solidària" i garantir la "lleialtat institucional" perquè els acords es compleixin és bàsic, al seu judici, per guanyar en autogovern. Ara bé, partint del reconeixement de Catalunya com a nació. S'ha detingut en aquesta qüestió per advertir els socialistes: "Això no només té conseqüències culturals".
Pacte de claredat i referèndum acordat
Perquè aquest reconeixement a aquest nivell no deixa de ser imprescindible perquè es reconegui el dret a decidir dels catalans i, per tant, es permeti un referèndum acordat. Abans, però, ha repetit que la seva aposta és que es faci un pacte de claredat per acordar la pregunta i qüestions com el percentatge de participació amb el qual es consideraria vàlid el resultat. L'entesa que dibuixa Domènech ha de tenir, ha insistit, un clar segell "catalanista i progressista" sense ser "esclaus" de cap via, cosa que implica la construcció conjunta de les formacions d'esquerres que sigui, a mig termini, "capaç de canviar majories a Espanya".
Aquesta voluntat acaba derivant en les investidures que els "comuns" estan disposats a afrontar o no. Domènech ha dit que hi ha "zero possibilitats" que el seu grup investeixi Carles Puigdemont, Inés Arrimadas o Xavier García Albiol. De la mateixa manera que ha dit que hi ha "zero" possibilitats d'investir Miquel Iceta si no es desancora dels partits unionistes i de dretes i "zero" opcions de fer Marta Rovira presidenta si no l'escolta renunciant a la "unilateralitat".
La seva proposta per superar els "blocs Frankenstein" pivota en la capacitat de construir un pacte econòmic, social i nacional "transversal" capaç de "desbloquejar" la situació a Catalunya primer i a Espanya després. Aquesta és, segons Domènech, la via per fer avançar l'autogovern, prioritzar l'agenda social i construir una agenda catalana per negociar de forma "bilateral" amb l'Estat espanyol. El líder dels "comuns" ha materialitzat la seva oferta a ERC i el PSC en cinc punts que considera imprescindibles per a l'entesa.
Combatre les desigualtats i apostar per una fiscalitat més justa
D'entrada, defensa un compromís per blindar els drets socials i reactivar l'economia. Ha recuperat propostes que no són una novetat en la seva candidatura, com ara la lluita contra les desigualtats socials i la precarietat i la reversió dels 2.300 milions d'euros de retallades aplicades pels governs d'Artur Mas. Ha mencionat una de les propostes concretes del seu programa, que és augmentar en 8 anys la inversió social del 21% del PIB al 28%. L'altra punt en comú que posa sobre la taula és la consecució d'una "nova fiscalitat progressiva" que passa per la recuperació de l'impost de successions i donacions i un IRPF més progressiu en funció de la renda sota la filosofia que pagui més qui més ingressa.
Sens dubte, però, el conflicte territorial és en aquesta campanya el gran cavall de batalla. Domènech ha defensat que cal avançar cap a un nou estatus polític perquè l'estat autonòmic està "esgotat" i ja no pot ser "una eina de construcció de futur". Aclarir les competències exclusives i les cedides, avançar cap una hisenda "pròpia i solidària" i garantir la "lleialtat institucional" perquè els acords es compleixin és bàsic, al seu judici, per guanyar en autogovern. Ara bé, partint del reconeixement de Catalunya com a nació. S'ha detingut en aquesta qüestió per advertir els socialistes: "Això no només té conseqüències culturals".
Pacte de claredat i referèndum acordat
Perquè aquest reconeixement a aquest nivell no deixa de ser imprescindible perquè es reconegui el dret a decidir dels catalans i, per tant, es permeti un referèndum acordat. Abans, però, ha repetit que la seva aposta és que es faci un pacte de claredat per acordar la pregunta i qüestions com el percentatge de participació amb el qual es consideraria vàlid el resultat. L'entesa que dibuixa Domènech ha de tenir, ha insistit, un clar segell "catalanista i progressista" sense ser "esclaus" de cap via, cosa que implica la construcció conjunta de les formacions d'esquerres que sigui, a mig termini, "capaç de canviar majories a Espanya".
Aquesta voluntat acaba derivant en les investidures que els "comuns" estan disposats a afrontar o no. Domènech ha dit que hi ha "zero possibilitats" que el seu grup investeixi Carles Puigdemont, Inés Arrimadas o Xavier García Albiol. De la mateixa manera que ha dit que hi ha "zero" possibilitats d'investir Miquel Iceta si no es desancora dels partits unionistes i de dretes i "zero" opcions de fer Marta Rovira presidenta si no l'escolta renunciant a la "unilateralitat".