31
d'agost
del
2022
Actualitzat
a la
13:28h
El Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides ha determinat que Espanya va "violar" els drets polítics d'Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull a l'hora de suspendre'ls dels seus càrrecs abans de ser condemnats pel referèndum de l'1-O. Així ho ha assenyalat l'entitat en un comunicat fet públic aquest dimecres. Junqueras era vicepresident del Govern la tardor del 2017, mentre que Romeva, Rull i Turull n'eren consellers. Tots quatre van concórrer després a les eleccions del 21-D, a través de les quals van obtenir l'acta de diputats. El juliol del 2018, el jutge instructor de la causa del procés, Pablo Llarena, els va suspendre com a diputats pel fet d'estar processats per rebel·lió, tot i que encara no havia començat ni tan sols el judici. Després del procediment van ser condemnats per sedició i, l'estiu del 2021, van ser indultats.
Segons el dictamen, la suspensió prèvia a la sentència -que va generar una forta polèmica al Parlament entre ERC i Junts sobre com respondre a la decisió de Llarena- no va ser establerta amb motius "raonables i objectius" en el marc de la legislació; va tenir un component "arbitrari" perquè no es va fer una anàlisi de les circumstàncies individuals dels dirigents independentistes; i no es va dur a terme amb les garanties del procediment degut ni tampoc amb un component "imparcial". "El Comitè observa que, per tal que una restricció de drets pugui considerar-se com establerta per la llei, ha de ser previsible. És a dir, ha d'estar formulada amb precisió suficient per tal que una persona pugui regular el seu comportament amb conformitat [a la llei] i que aquesta no pugui conferir una discrecionalitat il·limitada o generalitzada als encarregats de la seva aplicació", sosté el text, que compta amb dos vots particulars contraris.
La decisió ha estat celebrada per part dels dirigents d'ERC i de Junts. "Una altra bufetada des de Nacions Unides a la cara de l'Estat per la violació de drets polítics dels nostres representants. Els responsables d'aquella violació no poden donar lliçons de democràcia i haurien d'assumir responsabilitats. Van fer un cop a la democràcia", ha assenyalat l'expresident Carles Puigdemont a través de Twitter. "Molt content d'aquesta nova victòria internacional de l'independentisme vers l'Estat i els seus repressors amb toga", ha dit Turull, secretari general de Junts i un dels afectats.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, també ha celebrat el dictamen, que ha qualificat com a "importantíssim". " La repressió i vulneració dels drets fonamentals són línies que mai s'haurien d'haver creuat. Avui, de nou, l'arbitrarietat de la justícia espanyola deixa al descobert a ulls del món les vergonyes de l'Estat", ha apuntat a través de Twitter. Junqueras, president d'ERC, ha insistit en l'amnistia com a solució per a tots els represaliats. "No valen excuses", ha assenyalat a les xarxes socials. Marta Rovira, secretària general dels republicans, ha apuntat en declaracions a Europa Press que es tracta d'una "victòria moral i política" la resolució, sobre la qual ha indicat que es "constata" l'existència de la repressió per part de l'Estat.
La primera reacció per part de l'Estat ha estat la de Yolanda Díaz, vicepresidenta segona del govern espanyol i màxima dirigent d'Unides Podem a l'executiu. Segons ella, s'ha emprès el "camí correcte" amb els indults i la taula de diàleg. "Justament el que està fent el govern d'Espanya en relació amb aquest tema d'entendre que el diàleg és l'única sortida o els indults que s'han tret, em sembla que és justament el camí correcte", ha apuntat Díaz, que ha indicat que no s'havia llegit l'informe sencer.
"Diverses organitzacions i entitats nacionals i internacionals han posat de manifest el caràcter pacífic de les accions que van dur a terme els demandants i altres responsables polítics i socials de Catalunya", sosté el dictamen. Davant d'això, els autors del text fan aquesta reflexió: "Una aplicació del dret intern que, de manera automàtica, doni lloc a la suspensió dels càrrecs electes, per presumptes delictes basats en accions públiques i pacífiques, amb anterioritat a l'existència d'una condemna, impedeix un anàlisi individualitzat de proporcionalitat de la mesura i, per tant, no es pot considerar que compleixi els requisits de raonabilitat i objectivitat". El Grup de Treball de l'ONU sobre detencions arbitràries ja es va pronunciar en contra de la presó preventiva dels dirigents independentistes, de qui va demanar l'alliberament immediat.
Un dels arguments que fa servir l'Estat en el procediment -que no té valor judicial pràctic en la mesura que l'ONU no és un tribunal, però que disposa de rellevància política- és que la suspensió dels quatre diputats no va ser automàtica, sinó que requeria que l'apliqués el Parlament de manera efectiva. La part espanyola destaca que els afectats van acabar acceptant ser substituïts per altres representants del seu grup parlamentari -la fórmula va generar moltes discrepàncies entre socis-, per bé que Romeva no va renunciar a l'acta. Després de la suspensió a la cambra catalana, Junqueras, Turull i Rull van presentar-se a les eleccions espanyoles. Van obtenir representació en ple judici al Tribunal Suprem, però no la van poder mantenir pel seu processament.
Segons el dictamen, la suspensió prèvia a la sentència -que va generar una forta polèmica al Parlament entre ERC i Junts sobre com respondre a la decisió de Llarena- no va ser establerta amb motius "raonables i objectius" en el marc de la legislació; va tenir un component "arbitrari" perquè no es va fer una anàlisi de les circumstàncies individuals dels dirigents independentistes; i no es va dur a terme amb les garanties del procediment degut ni tampoc amb un component "imparcial". "El Comitè observa que, per tal que una restricció de drets pugui considerar-se com establerta per la llei, ha de ser previsible. És a dir, ha d'estar formulada amb precisió suficient per tal que una persona pugui regular el seu comportament amb conformitat [a la llei] i que aquesta no pugui conferir una discrecionalitat il·limitada o generalitzada als encarregats de la seva aplicació", sosté el text, que compta amb dos vots particulars contraris.
La decisió ha estat celebrada per part dels dirigents d'ERC i de Junts. "Una altra bufetada des de Nacions Unides a la cara de l'Estat per la violació de drets polítics dels nostres representants. Els responsables d'aquella violació no poden donar lliçons de democràcia i haurien d'assumir responsabilitats. Van fer un cop a la democràcia", ha assenyalat l'expresident Carles Puigdemont a través de Twitter. "Molt content d'aquesta nova victòria internacional de l'independentisme vers l'Estat i els seus repressors amb toga", ha dit Turull, secretari general de Junts i un dels afectats.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, també ha celebrat el dictamen, que ha qualificat com a "importantíssim". " La repressió i vulneració dels drets fonamentals són línies que mai s'haurien d'haver creuat. Avui, de nou, l'arbitrarietat de la justícia espanyola deixa al descobert a ulls del món les vergonyes de l'Estat", ha apuntat a través de Twitter. Junqueras, president d'ERC, ha insistit en l'amnistia com a solució per a tots els represaliats. "No valen excuses", ha assenyalat a les xarxes socials. Marta Rovira, secretària general dels republicans, ha apuntat en declaracions a Europa Press que es tracta d'una "victòria moral i política" la resolució, sobre la qual ha indicat que es "constata" l'existència de la repressió per part de l'Estat.
La primera reacció per part de l'Estat ha estat la de Yolanda Díaz, vicepresidenta segona del govern espanyol i màxima dirigent d'Unides Podem a l'executiu. Segons ella, s'ha emprès el "camí correcte" amb els indults i la taula de diàleg. "Justament el que està fent el govern d'Espanya en relació amb aquest tema d'entendre que el diàleg és l'única sortida o els indults que s'han tret, em sembla que és justament el camí correcte", ha apuntat Díaz, que ha indicat que no s'havia llegit l'informe sencer.
"Diverses organitzacions i entitats nacionals i internacionals han posat de manifest el caràcter pacífic de les accions que van dur a terme els demandants i altres responsables polítics i socials de Catalunya", sosté el dictamen. Davant d'això, els autors del text fan aquesta reflexió: "Una aplicació del dret intern que, de manera automàtica, doni lloc a la suspensió dels càrrecs electes, per presumptes delictes basats en accions públiques i pacífiques, amb anterioritat a l'existència d'una condemna, impedeix un anàlisi individualitzat de proporcionalitat de la mesura i, per tant, no es pot considerar que compleixi els requisits de raonabilitat i objectivitat". El Grup de Treball de l'ONU sobre detencions arbitràries ja es va pronunciar en contra de la presó preventiva dels dirigents independentistes, de qui va demanar l'alliberament immediat.
Un dels arguments que fa servir l'Estat en el procediment -que no té valor judicial pràctic en la mesura que l'ONU no és un tribunal, però que disposa de rellevància política- és que la suspensió dels quatre diputats no va ser automàtica, sinó que requeria que l'apliqués el Parlament de manera efectiva. La part espanyola destaca que els afectats van acabar acceptant ser substituïts per altres representants del seu grup parlamentari -la fórmula va generar moltes discrepàncies entre socis-, per bé que Romeva no va renunciar a l'acta. Després de la suspensió a la cambra catalana, Junqueras, Turull i Rull van presentar-se a les eleccions espanyoles. Van obtenir representació en ple judici al Tribunal Suprem, però no la van poder mantenir pel seu processament.