11
de març
del
2019
Actualitzat
el
12
de març
a les
8:47h
La persona proposada per Manuel Valls per ser la seva número dos en la seva candidatura a l'Ajuntament de Barcelona, Luz Guilarte, ha estat tot una sorpresa. Diputada de Ciutadans per Barcelona, de 48 anys, Guilarte no era la persona esperada. Molt menys des que, uns dies abans, en la presentació de l'exministre socialista Celestino Corbacho com a número tres, Valls havia anunciat un perfil de forta sensibilitat social. El nom de la regidora socialista Carmen Andrés, de Nou Barris, havia circulat amb força. Però si en algun moment s'havia plantejat aquesta opció, finalment no ha estat així. Andrés va a les llistes al Congrés del PSC.
Guilarte és una figura poc coneguda pel gran públic, però no pas per Ciutadans. El que s'ha repetit aquests dies en l'entorn del seu partit és que és una persona amb un sòlid perfil professional que guanyava més diners abans d'entrar en política. La seva formació universitària és en ciències polítiques i sociologia, i s'ha interessat en relacions internacionals (a l'alamenya Universitat de Constança i a la Catòlica de Lovainaa a Bèlgica). Però l'àmbit en què ha treballat més ha estat el món financer, cursant estudis de banca i empresa a l'Acadèmia de Gestió i Negocis a Frankfurt. Els darrers anys ha exercit com a directora associada d'educació executiva per a empreses a Esade. Curiosament, l'escola de negocis on també va ser acollit Valls per impartir un curs sobre els processos migratoris i la geografia urbana.
Una "supervivent" de la derrota del 2007
Aquesta no serà la primera vegada que Luz Guilarte intenta entrar a l'Ajuntament de Barcelona. Va ser candidata l'any 2007, el que la vincula als primers anys de Ciutadans. De fet, en el seu entorn expliquen que es va sentir atreta pel nou partit des de la primera hora i que va voler assistir al míting fundacional al Teatre Tívoli. Aquell cop, però, no va tenir sort. Sembla que la sala ja era plena a vessar i no va poder entrar.
Sí que va poder integrar-se a la llista per les municipals de Barcelona del 2007, que van ser encapçalades per una altra jove nova en política, advocada en aquest cas, Esperanza García. Guilarte va ser número dos i es va abocar en una campanya en què molts a la formació taronja donaven per fet l'entrada al consistori. No va ser així. Persones que la coneixen recorden que va sentir la "pressió" i que li va costar assumir moltes crítiques que des del catalanisme es feien a la seva marca política. La derrota a les urnes i els seus interessos professionals van fer que s'allunyés del primer pla de la política.
La derrota a les municipals del 2007 va foguejar les candidates de Ciutadans. Esperanza García va ser fitxada aviat pel PP i va ser diputada al Parlament. Luz Guilarte va ser recuperada per Ciutadans en les eleccions del 21-D del 2017 en el número 14 per Barcelona. El procés la va animar a tornar a la política activa i ella conservava la bona relació amb dirigents influents a Ciutadans, com Jordi Cañas.
Va ser una dels 36 diputats elegits i es va integrar a la comissió d'Empresa i Coneixement del Parlament. Des d'allí ha intervingut reforçant un perfil econòmic liberal i fent seu el discurs més bel·ligerant contra el sobiranisme, com quan va reclamar al Govern un pla de xoc pel retorn de les empreses que van traslladar la seva seu reclamant alhora la supressió de "traves burocràtiques".
La seva designació per Valls reforça el component de dreta liberal de la candidatura i d'intent de seducció dels sectors econòmics. A la vegada, és també una concessió del candidat cap al partit que li dona suport, Ciutadans. Pels qui esperaven perfils amb més projecció, pot ser un indici de les dificultats del candidat per teixir una candidatura més potent. Sobretot, és un recordatori de quina és la marca a la qual Valls està inevitablement lligat.
Guilarte és una figura poc coneguda pel gran públic, però no pas per Ciutadans. El que s'ha repetit aquests dies en l'entorn del seu partit és que és una persona amb un sòlid perfil professional que guanyava més diners abans d'entrar en política. La seva formació universitària és en ciències polítiques i sociologia, i s'ha interessat en relacions internacionals (a l'alamenya Universitat de Constança i a la Catòlica de Lovainaa a Bèlgica). Però l'àmbit en què ha treballat més ha estat el món financer, cursant estudis de banca i empresa a l'Acadèmia de Gestió i Negocis a Frankfurt. Els darrers anys ha exercit com a directora associada d'educació executiva per a empreses a Esade. Curiosament, l'escola de negocis on també va ser acollit Valls per impartir un curs sobre els processos migratoris i la geografia urbana.
Una "supervivent" de la derrota del 2007
Aquesta no serà la primera vegada que Luz Guilarte intenta entrar a l'Ajuntament de Barcelona. Va ser candidata l'any 2007, el que la vincula als primers anys de Ciutadans. De fet, en el seu entorn expliquen que es va sentir atreta pel nou partit des de la primera hora i que va voler assistir al míting fundacional al Teatre Tívoli. Aquell cop, però, no va tenir sort. Sembla que la sala ja era plena a vessar i no va poder entrar.
Sí que va poder integrar-se a la llista per les municipals de Barcelona del 2007, que van ser encapçalades per una altra jove nova en política, advocada en aquest cas, Esperanza García. Guilarte va ser número dos i es va abocar en una campanya en què molts a la formació taronja donaven per fet l'entrada al consistori. No va ser així. Persones que la coneixen recorden que va sentir la "pressió" i que li va costar assumir moltes crítiques que des del catalanisme es feien a la seva marca política. La derrota a les urnes i els seus interessos professionals van fer que s'allunyés del primer pla de la política.
La derrota a les municipals del 2007 va foguejar les candidates de Ciutadans. Esperanza García va ser fitxada aviat pel PP i va ser diputada al Parlament. Luz Guilarte va ser recuperada per Ciutadans en les eleccions del 21-D del 2017 en el número 14 per Barcelona. El procés la va animar a tornar a la política activa i ella conservava la bona relació amb dirigents influents a Ciutadans, com Jordi Cañas.
Va ser una dels 36 diputats elegits i es va integrar a la comissió d'Empresa i Coneixement del Parlament. Des d'allí ha intervingut reforçant un perfil econòmic liberal i fent seu el discurs més bel·ligerant contra el sobiranisme, com quan va reclamar al Govern un pla de xoc pel retorn de les empreses que van traslladar la seva seu reclamant alhora la supressió de "traves burocràtiques".
La seva designació per Valls reforça el component de dreta liberal de la candidatura i d'intent de seducció dels sectors econòmics. A la vegada, és també una concessió del candidat cap al partit que li dona suport, Ciutadans. Pels qui esperaven perfils amb més projecció, pot ser un indici de les dificultats del candidat per teixir una candidatura més potent. Sobretot, és un recordatori de quina és la marca a la qual Valls està inevitablement lligat.