29
de novembre
de
2017, 21:00
Actualitzat:
30
de novembre,
15:51h
La Junta Electoral ha estat guanyant protagonisme en els darrers dies per les prohibicions de símbols en suport als presos polítics. La darrera prohibició ha arribat aquest matí quan l'ens ha ordenat a l'Ajuntament de Barcelona que deixi de fer servir llum de color groc per il·luminar fonts i edificis públics arran d'un recurs del PP. Ara bé, qui compon aquest òrgan i com funciona? Aquí ho expliquem:
La Junta Electoral dins l'Administració Electoral
L'Administració Electoral és l'òrgan encarregat de dotar de garanties les eleccions i està composta per la Junta Electoral Central, amb seu a Madrid, les juntes electorals de cada demarcació i les juntes electorals de zona, que es corresponen amb els partits judicials (a Catalunya n'hi ha 49 i es poden consultar aquí).
També en formen part les meses electorals integrades per ciutadans. Precisament a aquests va advertir la Junta Electoral Central. Dissabte passat l'organisme també va prohibir lluir el llaç de suport als presos als integrants de les meses del 21-D amb l'argument que aquestes persones han de "mantenir una posició de completa neutralitat". La mateixa "neutralitat", en aquest cas "institucional", va exigir l'endemà a l'Ajuntament de Barcelona amb la retirada de la pancarta "presos polítics".
Qui és qui a la Junta Electoral Central?
La Junta Electoral Central està formada per vuit magistrats del Tribunal Suprem triats per "insaculació" (sorteig) pel Consell General del Poder Judicial i cinc catedràtics de dret, ciències polítiques o sociologia a proposta conjunta dels partits polítics amb representació al Congrés dels Diputats. Teòricament, han de ser renovats en els noranta dies posteriors a la constitució de la cambra baixa espanyola, però els grups polítics no ho van fer en la passada legislatura i els nous membres van ser designats a principis d'aquest novembre.
Hauran de vetllar per les garanties del 21-D Segundo Menéndez, magistrat del Tribunal Suprem (TS) i escollit president de la Junta Electoral Central. Com ha informat Vilaweb, aquest jutge va ratificar una sentència que obligava el Departament d'Economia a preguntar la llengua habitual dels alumnes en la preinscripció escolar de secundària i primària arran d'una denúncia de Convivència Cívica Catalana. D'altra banda, Menéndez també es va mostrar contrari a sancionar Santi Vidal per preparar un esborrany de constitució catalana.
El vicepresident és Eduardo Calvo Rojas, també magistrat del TS i membre de Jueces para la Democracia. La resta de vocals són Ana María Ferrer, que va ser jutge del cas Roldán i primera dona en entrar a la Sala Penal del Suprem; Luciano Varela, encarregat de la causa contra Baltasar Garzón; Pilar Teso Gamella y Antonio Jesús Fonsdeca-Herrero, magistrats del contenciós-administratiu; Luis Fernando de Castro Fernández, de l'àmbit social, i Francisco Javier de Mendoza Fernández, magistrat de l'ordre militar. Van ser escollits pel CGPJ per sorteig.
Una vocal crítica amb l'escola catalana i un assessor de Cs
Els altres cinc vocals són els catedràtics pactats pels partits. El PP va proposar dos catedràtics de la UNED: Carlos José Vidal Prado, de Dret Constitucional, i Lourdes Nieto López (que darrerament es va mostrar crítica amb l'escola catalana al Congrés pel presumpte "adoctrinament"), de Ciències Polítiques.
El PSOE va proposar Ángela Figueruelo, catedràtica de Dret Constitucional de la Universitat de Salamanca; Units Podem, a Inés Olaizola, catedràtica de Dret Penal de la Universitat de Navarra i experta en regeneració i finançament de partits; i Cs, a Andrés Betancor Rodríguez, catedràtic de Dret Administratiu de la Pompeu Fabra i assessor ocasional del partit d'Albert Rivera.
En una línia similar, les juntes electorals de cada demarcació estan formades per tres magistrats de cada Audiència Provincial escollits pel CGPJ i dos catedràtics de dret, ciències polítiques o sociologia, o juristes de reconegut prestigi i residents al lloc nomenats per la Junta Electoral Central després de la proclamació de les candidatures i a proposta dels partits. En el cas d'aquestes eleccions, el Consell General del Poder Judicial ja va nomenar d'urgència els magistrats que havien d'integrar les juntes electorals, com va publicar el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) el 31 d'octubre passat.
Per Barcelona, van ser nomenats els magistrats Myriam Sambola Cabrer, Jesús María Ibarra Iraguen i Vicente Conca Pérez. Per Girona van ser escollits Joaquín Miguel Fernández Font, Jaime Masfarre Coll i Juan Mora Lucas. A Lleida, Alberto Guilaña Foix, María Lucía Jiménez Márquez i Víctor Manuel García Navascues. I a Tarragona Francisco José Revuelta Muñoz, Manuel Galán Sánchez i Guillermo Eduardo Arias Boo.
L'últim esglaó: la Junta Electoral de Zona
Completa l'escala la Junta Electoral de Zona en cada partit judicial. La formen tres jutges de primera instància designats per sorteig per la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia més dos graduats en dret, ciències polítiques o sociologia residents al territori proposats pels partits designats per la junta de la demarcació.
La Junta Electoral dins l'Administració Electoral
L'Administració Electoral és l'òrgan encarregat de dotar de garanties les eleccions i està composta per la Junta Electoral Central, amb seu a Madrid, les juntes electorals de cada demarcació i les juntes electorals de zona, que es corresponen amb els partits judicials (a Catalunya n'hi ha 49 i es poden consultar aquí).
També en formen part les meses electorals integrades per ciutadans. Precisament a aquests va advertir la Junta Electoral Central. Dissabte passat l'organisme també va prohibir lluir el llaç de suport als presos als integrants de les meses del 21-D amb l'argument que aquestes persones han de "mantenir una posició de completa neutralitat". La mateixa "neutralitat", en aquest cas "institucional", va exigir l'endemà a l'Ajuntament de Barcelona amb la retirada de la pancarta "presos polítics".
Qui és qui a la Junta Electoral Central?
La Junta Electoral Central està formada per vuit magistrats del Tribunal Suprem triats per "insaculació" (sorteig) pel Consell General del Poder Judicial i cinc catedràtics de dret, ciències polítiques o sociologia a proposta conjunta dels partits polítics amb representació al Congrés dels Diputats. Teòricament, han de ser renovats en els noranta dies posteriors a la constitució de la cambra baixa espanyola, però els grups polítics no ho van fer en la passada legislatura i els nous membres van ser designats a principis d'aquest novembre.
Hauran de vetllar per les garanties del 21-D Segundo Menéndez, magistrat del Tribunal Suprem (TS) i escollit president de la Junta Electoral Central. Com ha informat Vilaweb, aquest jutge va ratificar una sentència que obligava el Departament d'Economia a preguntar la llengua habitual dels alumnes en la preinscripció escolar de secundària i primària arran d'una denúncia de Convivència Cívica Catalana. D'altra banda, Menéndez també es va mostrar contrari a sancionar Santi Vidal per preparar un esborrany de constitució catalana.
El vicepresident és Eduardo Calvo Rojas, també magistrat del TS i membre de Jueces para la Democracia. La resta de vocals són Ana María Ferrer, que va ser jutge del cas Roldán i primera dona en entrar a la Sala Penal del Suprem; Luciano Varela, encarregat de la causa contra Baltasar Garzón; Pilar Teso Gamella y Antonio Jesús Fonsdeca-Herrero, magistrats del contenciós-administratiu; Luis Fernando de Castro Fernández, de l'àmbit social, i Francisco Javier de Mendoza Fernández, magistrat de l'ordre militar. Van ser escollits pel CGPJ per sorteig.
Una vocal crítica amb l'escola catalana i un assessor de Cs
Els altres cinc vocals són els catedràtics pactats pels partits. El PP va proposar dos catedràtics de la UNED: Carlos José Vidal Prado, de Dret Constitucional, i Lourdes Nieto López (que darrerament es va mostrar crítica amb l'escola catalana al Congrés pel presumpte "adoctrinament"), de Ciències Polítiques.
El PSOE va proposar Ángela Figueruelo, catedràtica de Dret Constitucional de la Universitat de Salamanca; Units Podem, a Inés Olaizola, catedràtica de Dret Penal de la Universitat de Navarra i experta en regeneració i finançament de partits; i Cs, a Andrés Betancor Rodríguez, catedràtic de Dret Administratiu de la Pompeu Fabra i assessor ocasional del partit d'Albert Rivera.
Nomenament d'urgència dels vocals de les juntes de les demarcacions catalanesTambién en la C. de #Nombramientos como candidatos a la Junta Electoral Central, Andrés Betancor, Lourdes López Nieto e Inés Olaizola pic.twitter.com/uJLqYWLA69
— Congreso (@Congreso_Es) October 26, 2017
En una línia similar, les juntes electorals de cada demarcació estan formades per tres magistrats de cada Audiència Provincial escollits pel CGPJ i dos catedràtics de dret, ciències polítiques o sociologia, o juristes de reconegut prestigi i residents al lloc nomenats per la Junta Electoral Central després de la proclamació de les candidatures i a proposta dels partits. En el cas d'aquestes eleccions, el Consell General del Poder Judicial ja va nomenar d'urgència els magistrats que havien d'integrar les juntes electorals, com va publicar el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) el 31 d'octubre passat.
Per Barcelona, van ser nomenats els magistrats Myriam Sambola Cabrer, Jesús María Ibarra Iraguen i Vicente Conca Pérez. Per Girona van ser escollits Joaquín Miguel Fernández Font, Jaime Masfarre Coll i Juan Mora Lucas. A Lleida, Alberto Guilaña Foix, María Lucía Jiménez Márquez i Víctor Manuel García Navascues. I a Tarragona Francisco José Revuelta Muñoz, Manuel Galán Sánchez i Guillermo Eduardo Arias Boo.
L'últim esglaó: la Junta Electoral de Zona
Completa l'escala la Junta Electoral de Zona en cada partit judicial. La formen tres jutges de primera instància designats per sorteig per la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia més dos graduats en dret, ciències polítiques o sociologia residents al territori proposats pels partits designats per la junta de la demarcació.