Maria Sirvent (CUP): «No participarem al Consell per la República ni al Fòrum Constituent»

La CUP ha formalitzat plenament el seu pas a l'oposició, criticant amb duresa la línia política de JxCat i ERC i reivindicant un full de ruta declaradament desobedient i unilateralista. La diputada Maria Sirvent (Barcelona, 1987) es desmarca en aquesta entrevista amb NacióDigital dels dos darrers organismes creats per la majoria independentista, el Consell de la República i el Fòrum Social i Cívic Constituent, on els anticapitalistes no participaran.

En canvi, aposta per refer la unitat estratègica amb aquelles forces que van donar suport a les vagues generals del 3 d'octubre i el 8 de novembre de l'any passat i confia que els resultats de les eleccions municipals serveixin per reprendre el rumb cap a la República i per tibar el procés cap a l'esquerra. També opina sobre el judici de l'1-O o la recent victòria de la ultradreta al Brasil.

- El darrer consell polític de la CUP va marcar com havia de ser la nova estratègia d'oposició. Quin és el principal canvi?

El document que es va aprovar al consell polític de Palamós precisa de desenvolupament i concreció. Ara mateix hi ha una comissió que està fent la fusió dels documents aprovats, i això es portarà a un consell polític que tindrà lloc el 10 de novembre a Perpinyà. Ara, fins que no es faci la concreció dels acords, ens basem en uns criteris molts concrets. Valorem si els actes no tenen una repercussió clara i eficaç sobre les condicions de vida de la majoria treballadora, si hi ha un moviment social al darrere que està treballant aquesta temàtica i si aquest acord fomenta l'esperit crític i transformador.

És a dir, a vegades aprovem coses que el que fan és desactivar els moviments socials a canvi d'una engruna petita, però que no canvien realment allò que causa la problemàtica. Si veiem que hi ha una proposta realment transformadora, evidentment la CUP hi donarà suport. 

- Això pot comportar, en algun moment, deixar l'escó al Parlament?

- Si calgués, la CUP deixaria els escons buits, però això no vol dir que sigui com una pataleta, és a dir, nosaltres no és que ara ens enfadem, marxem i deixem els escons buits, i deixem de fer activitat parlamentària. Si estem al Parlament és perquè volem incidir des de la tasca parlamentaria i volem realment estirar perquè les polítiques publiques siguin favorables a la majoria treballadora i a un escenari de ruptura. Però coneixeu com està la legislatura. Per tant, arribarà un moment en què la CUP haurà d'apostar realment per una acció política fora d'un Parlament que ha decidit que no respecta la voluntat popular.

"Si calgués, la CUP deixaria els escons buits, però això no vol dir que sigui com una pataleta. Si estem al Parlament és perquè volem incidir-hi"

- Ni tan sols s'asseuran a tractar els pressupostos amb el Govern, quan els citin?

- Descartem absolutament tractar pressupostos amb el Govern perquè, quan ens reunim i ens expliquen com estan els número ara mateix, veiem que actualment, en base a l'aplicació de la regla de la despesa, es queda limitat allò que es pot gastar a un topall de 1.600 milions d'euros . Però quan preguntem què faran amb els 1.600 milions, ens diuen que ja ens els hem gastat, i que a més ens n'hem de gastar 1.700. I d'on traurem els 100 que falten? Els rascarem d'alguna banda. Llavors, quines polítiques publiques podem fer, si no anem més enllà de les regles que ens imposen els mercats financers? Seran, en tot cas, mesures de maquillatge. 

- El Govern assegura que s'implementaran mesures socials.

- Això que diu el president que seran uns pressupostos que posin el centre en la vida..., estem fent retòrica i simbolisme, sense parlar realment i concretar en què es tradueix. Què vol dir que uns pressupostos parlaren de vida quan estan obeint les regles de l'objectiu del dèficit, quan estan obeint la regla de la despesa i quan no tenim ni tan sols diners per afrontar les responsabilitats derivades de l'exercici anterior? És impossible que aquests pressupostos siguin uns pressupostos socials i, per tant, la CUP no hi podem donar suport, de cap de les maneres. 

"És impossible que aquests pressupostos siguin uns pressupostos socials i, per tant, la CUP no hi podem donar suport, de cap de les maneres"

- Vostès reclamen que el Govern desacati el topall de dèficit i surti del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). Com s'aconsegueix finançar tota la despesa en aquest context?

- El que diem és que actualment la regla de la despesa ens marca un topall que ni tan sols ens deixa arribar a l'objectiu del dèficit. La regla de la despesa ja no ens permet gastar més diners, i el primer que vam plantejar al Govern és anar més enllà de la regla de la despesa, com a mínim. I no, hi ha una voluntat clara d'obeir els mandats que venen de l'estat espanyol respecte les regles que venen dels mercats financers. És que ja no parlem d'objectius del dèficit i de com reduir-ho i pagar els deutes, estem parlant que no es pot assumir, ni tan sols, un augment de les prestacions socials de manera que es pugui mantenir l'estat del benestar tal com es coneix a dia d'avui. 
 
- Però complir la regla de despesa és condició sine qua non per tal que arribin recursos com els del FLA.

- Per això, per tenir més sobirania en l'àmbit financer, cal crear una banca publica i veiem que JxCat i ERC es posicionen en contra de la proposta de la CUP. Per això diem que és una qüestió de justícia social. És impossible parlar d'un país sobirà quan aquest país depèn d'instruments com el FLA. 

- La política econòmica i social del Govern no és nova. Vist amb perspectiva, creu que la CUP hauria hagut de votar en contra de la investidura de Torra?

- Nosaltres veníem d'un moment molt complex. Veníem de l'aplicació de presons, exilis, el 155, i hi havia una possibilitat de ruptura amb l'Estat que era la investidura del candidat que havia decidit la majoria de la població. Malgrat això, veiem com JxCat i ERC acaben proposant un candidat adaptat als mandats de l'estat espanyol. Però quan aquest candidat es presenta, sí que se'ns diu que hi ha un ànim de ruptura. I nosaltres el que fem és abstenir-nos en una situació excepcional per veure quina és la resposta d'aquest Govern.

"JxCat i ERC van proposar un candidat adaptat als mandats de l'estat espanyol, però, quan es presenta, sí que se'ns diu que hi ha un ànim de ruptura"

I ara ens diuen que no hi ha més proposta que un diàleg pactat amb l'Estat. Què vol dir? Això ens deixa orfes de solució política. Parlar d'una proposta que es basi en un diàleg pactat amb aquell que no reconeix l'exercici del dret a l'autodeterminació és deixar orfe tot el país de solució política. I això és una realitat que és publica i notòria. Aleshores, quina intencionalitat hi ha? Que hi ha una intencionalitat diferent a la de materialitzar el dret a l'autodeterminació, que és el que vol del 80% de la població? Quina visió és la que tenen els grups de Govern? Que volen tancar per dalt allò que va obrir la gent per baix? Que es vol buscar un nou reencaix dins l'estat espanyol amb un nou pacte de finançament?  

- Creu que hi ha una majoria de la ciutadania que aposta per la desobediència?

- L'1-O es va demostrar que el relat de la llei a la llei, el relat del diàleg, no és una via que sigui possible. Per què? Perquè l'únic que va fer que poguéssim exercir el dret a l'autodeterminació és l'autotutela de drets per exercir un dret que ens és negat sistemàticament per l'estat espanyol. I hi havia una gran majoria de gent, a més, mobilitzada, que va representar l'exercici de desobediència civil massiva no violenta més potent de tot el sud d'Europa. I si això no és prou per dir que a dia d'avui hi ha una gran majoria que aposta pel dret a l'autodeterminació, el consenti o no l'estat espanyol, no sé quines proves més cal.

- Defensen aquesta via, però a Berga van acatar la inhabilitació.

- Aquest fet prové d'una acció desobedient que és la no retirada de la bandera. I la Montserrat Venturós va explicar molt clarament què és allò que va fer i no se'n va desdir en cap moment, fins a les últimes conseqüències. Aleshores, la desobediència no l'entenem com un fetitxe, sinó com un instrument polític molt potent. I per tant, veiem que, de manera diferent del que ha passat al Parlament, a Berga no s'ha muntat cap circ ni cap discussió entre els grups municipals. Hi havia un acord molt clar que ningú agafaria el relleu de la Montserrat. 

- Però en canvi, sí que estan demanant que els diputats suspesos mantinguin l'acta quan l'alcaldessa de Berga va renunciar a l'acta de regidora.

- No és que estiguem demanant que els diputats suspesos mantinguin l'acta, sinó que, si ells volen mantenir l'acta, l'han de poder mantenir. En el cas de l'alcaldessa de Berga, vam entendre que el millor per no perjudicar l'acció política de l'ajuntament era que ella deixés l'acta perquè això podia impedir que es poguessin dur a terme polítiques publiques. 

"En el cas de Berga, vam entendre que el millor per no perjudicar l'acció política de l'ajuntament era que Venturós deixés l'acta perquè això podia impedir que es duguessin a terme polítiques públiques"

- Veu diferències de fons entre l'actuació política de JxCat i ERC?

- No acabem de veure una acció coordinada en les diverses conselleries, és a dir, veiem que moltes de les accions que desenvolupa la conselleria d'Interior potser no tenen el suport d'altres diputats, fins i tot dins del seu grup parlamentari o de l'altre soci de Govern. Aleshores, sí que veiem discrepàncies i una manca de coordinació dins de l'acció governativa. 
 
- Però identifiquen alguna línia més desobedient?

- No identifiquem una línia més desobedient en un cas que en l'altre. En els cas dels diputats suspesos, en la mesa del 18 de juliol en què es va plantejar la seva substitució, JxCat hi estava d'acord, l'únic problema que tenia és que, entre els que havien de ser substituïts, hi havia Carles Puigdemont. Amb la resta, no tenia cap problema amb acatar la resolució del Suprem. És molt diferent al que defensàvem nosaltres d'inici. No hi ha tanta diferència en allò que defensen uns i altres respecte de la intenció de ruptura amb l'Estat.

"JxCat estava d'acord el 18 de juliol en substituir els diputats suspesos, l'únic problema que tenia és que, entre aquests, hi havia Carles Puigdemont. Amb la resta, no tenia cap problema en acatar"

- Què farien si la CUP tingués majoria al Parlament i governés, per implementar la República?

- La institució ha de ser un instrument que ha d'estar a disposició dels moviments socials i populars, i tots els instruments administratius i institucionals han d'anar sempre a ser les rodes sota els pals per intentar que aquestes caminin. Per tant, faríem una acció política desobedient per poder garantir el dret a l'habitatge, però també hi ha un marge a recórrer en l'àmbit autonomista, com revertir totes les retallades, apostar per determinats serveis i per unes sanitats i educació publiques al 100%. Nosaltres ja vam fer la proposta dels decrets de la dignitat. Aniríem més enllà del marc autonòmic i estatutari. 

- Els governs català i espanyol han acordat retirar els recursos d'inconstitucionalitat contra les lleis d'emergència habitacional. Com valora aquest gest?

- Quan es veu que hi ha un problema respecte la garantia de drets i que hi ha una ciutadania organitzada que ja ha dit prou, és normal que el propi sistema intenti fer determinats gestos per controlar aquesta situació social, que no té solució dins del propi model del sistema capitalista i de les normes que ens marquen els mercats financers. I entenem que forma part d'una estratègia per intentar calmar els ànims. 

- Com entén la CUP la petició d'unitat estratègica que els partits polítics estan rebent per part de l'ANC i Òmnium? 

L'independentisme és molt més ampli que els tres partits que estem a la institució i, per tant, cal comptar amb el màxim d'actors polítics i socials per poder garantir-nos drets mitjançant aquesta estratègia i el que vam aprendre de l'1-O. I en base a uns lideratges diferents dels institucionals perquè, al final, els lideratges institucionals canvien. De fet, quan més horitzontal i més autonomia dels grans partits, millor. I aquesta és la unitat de la que nosaltres volem parlar, no d'una unitat d'aliances amb els partits, sinó d'una unitat amb el màxim d'actors polítics i socials que estiguin disposats a defensar el dret a l'autodeterminació fins a les últimes conseqüències, sabent i explicant clarament que això tindrà costos polítics, personals i col·lectius. 

"L'independentisme és molt més ampli que els tres partits que estem a la institució i, per tant, cal comptar amb el màxim d'actors polítics i socials per garantir-nos drets"

- Com es pot estructurar aquesta xarxa?

- Recuperant les aliances que es van estructurar l'1-O i sobretot el 3 d'octubre i el 8 de novembre, perquè aquestes són les aliances que hem de cultivar. Vam veure per primer cop a la història com es va convocar una vaga sense comptar amb el sindicalisme vertical, de la mà del sindicalisme combatiu i que va ser desvirtuada tant per JxCat com ERC, que la van titllar d'aturada de país amb consentiment patronal. És la gran potència que va fer por. Com deia Manuel Delgado, "tenien por als vius, no als morts".

Aquesta aliança que va posar en escac el règim del 78 és la que hem de recuperar, i es basa en una cosa tan senzilla com que independentistes i no independentistes hem de poder decidir el model de societat en què volem viure i quines són les nostres relacions socials, culturals i polítiques, que els drets no els hem de negociar amb ningú, amb el dret a l'autodeterminació com a element cohesionador.

"El 3-O i el 8-N vam veure per primer cop a la història com es va convocar una vaga sense comptar amb el sindicalisme vertical, de la mà del sindicalisme combatiu"

- Què n'opina del Consell per la República?

- Més enllà que no anéssim a la seva presentació, no en tenim més informació. És important que coneguem quina tasca ha de desenvolupar. És clar que estem a favor de la internacionalització del conflicte, però no sabem quina com es coordina. Posar propostes sobre la taula i presentar-les a la Generalitat sense haver parlat amb la resta d'actors de com es concreta ens sembla que es mou en la intenció d'allargar el processisme que ja vam veure que no funcionava. Hem canviat el "de la llei a la llei" per "de la restitució a la Constitució".
 
- Carles Puigdemont va afirmar que el Consell per la República podria anar més enllà que el Govern pel fet de no tenir l'espasa de Damocles del 155 damunt. Ho veu com una oportunitat o com una via perquè l'executiu no faci tant com podria?

- Si el Govern no caminés en direcció contraria, podria ser una oportunitat. No és que el Govern estigui collat, és que aprofita la capacitat que té per portar-nos a un terreny de perjudicar l'escenari de ruptura. Les seves polítiques públiques ens allunyen de la sobirania. Quim Torra parlava en el ple dels "nostres amics de la Cecot", i jo he viscut el procés de municipalització de l'aigua de la tercera ciutat de Catalunya i la Cecot compartia un instrument d'elusió fiscal amb el president d'aquesta empresa . El president i el vicepresident de Cecot n'eren consellers mentre n'ostentava la vicepresidència Marta Colet Gonzalo, directora de planificació de concessions a Espanya de Suez.

"No és que el Govern estigui collat, és que aprofita la capacitat que té per portar-nos a un terreny de perjudicar l'escenari de ruptura"

Quina sobirania volem tenir, si no tenim el control dels béns necessaris per viure i tenir capacitat de decisió i sobirania? Quina ruptura volem iniciar, si no tenim sobirania per decidir què fer amb coses tan bàsiques com l'aigua? Cal que parlem de gestionar els béns públics i comuns des d'una perspectiva que no sigui la mercantil, per defensar l'interès col·lectiu, i veiem un Govern que camina en direcció contrària.

- El Govern està creant l'ATLL pública ara.

- Sí, però, en el decret de creació de l'empresa pública, veiem com, en el primer punt, s'hi diu que serà aquesta qui pagui la indemnització a Acciona. I això s'especifica amb un acord en què tot es deixa en mans del Govern. Per això, la CUP es va abstenir davant la reversió d'una de les privatitzacions més importants que hi ha hagut al país. És cert, estem una mica cap a on toca, és un pacte a què van arribar pels pressupostos del 2017, però hem de veure com s'acaba de materialitzar aquesta internalització.

- També s'ha presentat el consell assessor per a l'impuls del Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent, on hi participa l'exdiputada de la CUP Gabriela Serra. Ho valoren diferent?

- No, parlar de procés constituent sense parlar de ruptura amb l'Estat és tornar a parlar del processisme màgic. Catalunya Sí que es Pot ja va proposar la legislatura passada en diverses ocasions un procés constituent sense ruptura i ens hi vam oposar. I és el mateix que se'ns planteja ara i no canviarem de posició.

"Catalunya Sí que es Pot va proposar la legislatura passada en diverses ocasions un procés constituent sense ruptura i ens hi vam oposar. I és el mateix que se'ns planteja ara i no canviarem de posició"

- Sobta, però, que hi participi una exdiputada de la CUP?

- No, som una organització horitzontal i assembleària en què hi ha moltes sensibilitats i punts de vista, però ens dotem dels nostres instruments per acabar adoptant unes decisions concretes. Que les persones, a títol individual, vulguin participar a alguns espais no és contradictori amb les decisions ratificades per la militància. És bonic també que tinguem una organització plural i amb diversitat de pensament.
 
- La CUP, per tant, no participarà activament ni en el Consell per la República ni en Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent?

- No hi participarem activament, tenint en compte les decisions que hem pres en consell polític.

- En el judici de l'1-O, la CUP hi serà present en la figura de Mireia Boya, acusada de desobediència. Com plantegen la defensa i aquest procés?

- La CUP vol que hi hagi un judici popular contra la justícia, una de les peces de l'aparell de l'Estat, absolutament instrumentalitzada. No hi ha cap judici amb certs arguments jurídics, sinó que tan sols hi ha set de venjança i humiliació i, per tant, la intenció de perseguir aquelles que van defensar l'exercici del dret a l'autodeterminació. Volem aprofitar-ho per posar un mirall davant la justícia espanyola.

- Això es fa en coordinació amb totes les defenses?

- Hem intentat molt que hi hagi aquesta coordinació, però sense èxit.

"Hem intentat molt que hi hagi coordinació entre totes les defenses del judici de l'1-O, però sense èxit"

- Vostès han visitat Jordi Cuixart, però tenen relació amb altres presos polítics?

- Com a organització, sí que hem anat fent visites a diferents presos perquè entenem que cal tenir conversa i contacte i els volem mostrar tota la nostra solidaritat i expressar-los-hi que es troben en una situació injusta, en una causa política per un motiu polític, i que la millor manera de fer front a aquesta repressió és seguir lluitant per aquest objectiu polític, cosa que farem fins el darrer alè.

- Quina és la situació d'Anna Gabriel, que va marxar a l'exili per internacionalitzar el procés, però manté un perfil baix? S'ha plantejat tornar, atès que tan sols és acusada de desobediència?

- Està fent una gran tasca d'internacionalització del conflicte i està obrint un nou front polític a Ginebra. És cert que, com que tot es vol fer molt bé i es vol coordinar tota la tasca internacional, s'està anant lent, no es vol fer cap pas en fals. Per això, potser s'està demorant aquesta projecció de la tasca que s'està fent.
 
- La CUP acataria una sentència condemnatòria?

- No esperem res d'aquesta justícia. Què vol dir acatar la sentència? Ho hauríem de poder debatre. I si aquest judici és una causa contra tot un país i pretén impedir l'exercici de l'autodeterminació, haurem de mirar què vol dir no acatar les sentències i analitzar el motiu polític que ha dut l'Estat a obrir aquestes causes.

"Anna Gabriel està fent una tasca d'internacionalització del procés i està obrint un nou front polític a Ginebra. Com tot es vol fer molt bé i es vol coordinar, s'està demorant aquesta projecció de la seva feina"

- Però apostarien per desobeir la sentència?

- La desobediència, en aquest cas, va més enllà, però això és una cosa que, com a CUP, decidirem col·lectivament més endavant. En tot cas, no seria la inhabilitació o una eventual responsabilitat civil el que faria que nosaltres desobeíssim o no.

- Tem que el jutjat d'instrucció 13 arribi a demanar la il·legalització de la CUP?

- L'Estat farà servir tots els seus instruments a l'abast per intentar impedir que es pugui exercir el dret a l'autodeterminació. Si això passa per il·legalitzar un partit com la CUP, ho farà. En cap cas ens sorprendria que un estat absolutament antidemocràtic apostés, en base a un relat inventat, per il·legalitzar determinades formacions. Tot i això, no veiem cap motiu perquè es demani il·legalitzar un partit que ha defensat sempre de forma oberta un programa molt concret on s'explica clarament què anem a fer i defensar. Mai no ens hem amagat de res, hem estat sempre molt transparents amb el nostre projecte i en la nostra aposta per la desobediència.

- En la ponència de la seva darrera assemblea nacional, afirmen que el resultat de les eleccions municipals "pot donar lloc a un moment constituent d'una nova república". Què hauria de passar perquè fos així?

- Som una organització municipalista i entenem que és des d'aquí que es construeix unitat popular i aquestes aliances de què parlàvem i, per tant, entenem que, si aconseguim que unes candidatures rupturistes i transformadores tinguin molt de protagonisme en molts ajuntaments, això donarà una capacitat brutal per enxarxar tots els actors polítics i socials que es van conjurar entorn el 3 d'octubre i el 8 de novembre, per dur a terme accions coordinades arreu del territori.

"És des del municipalisme que es construeix unitat popular i, si aconseguim que candidatures rupturistes i transformadores tinguin molt de protagonisme, podrem dur accions coordinades arreu"

El fet de posar sobre la taula propostes molt més enllà de les quatre parets a què relega la institucionalitat municipal, amb capacitat limitat, pot permetre fins i tot constituir una institucionalitat paral·lela que vagi més enllà del Principat i puguem construir Països Catalans, l'aposta més important que tenim. I així demostrem que la independència és una qüestió de drets.

- La ponència també marcava que, abans de finals d'any, ha de començar a caminar l'Assemblea Municipalista dels Països Catalans.

- Justament.

- Això serà així?

- Sí, és una proposta amb què ens podem organitzar més enllà del Principat, en base a unes reivindicacions concretes i comunes i, per tant, trencar amb aquest relat i fer virar al màxim l'independentisme cap a una estratègia rupturista i trencadora.
- La CUP s'ha mostrat contrària a les llistes unitàries que propugna l'ANC, però en alguns llocs sí que es presenta en coalicions de partits, com a Argentona. Això sortiria de la línia oficial o es podria veure en altres municipis?

- És una qüestió que estem intentant tractar també. La ponència parla de coalicions, però sempre referint-se a espais que vagin cap a la transformació i la ruptura. Estem acabant de traçar com es concretarà de cara a la properes municipals. Alguns municipis ja hi estan treballant, en la seva autonomia com a nuclis, però encara no hem valorat cadascun d'aquests projectes.

"La ponència de la CUP parla de coalicions, però sempre referint-se a espais que vagin cap a la transformació i la ruptura"

- Es podria deixar en mans de les assemblees locals participar o no en aquestes coalicions?

- Sempre i quan es respecti el marc dels documents estratègics presentats. Ara s'està estudiant des de l'àrea municipalista de la CUP quins són els requisits per poder formar coalicions.

- I de cara a després de les eleccions, la línia central serà la recerca d'aliances d'esquerres com les de Badalona o Sabadell?

- Aquí sí que hi ha una absoluta obertura cap al que pot decidir cada nucli local, amb la seva autonomia, però és cert que s'apostarà perquè els governs siguin el més d'esquerres i transformadors possibles.

- Fins a quin punt interessa a la CUP que l'independentisme governi a Barcelona?

- Hauríeu de parlar amb els representants de CUP-Capgirem Barcelona. Jo no hi podria donar una resposta concreta, les línies polítiques les ha de marcar qui té capacitat o competència per fer-ho.

"Desenvolupar mesures que es mouen en el terreny de la pal·liació i no de la transformació social d'arrel és un camí que obre un gran ventall al populisme i, per tant, a l'extrema dreta"

- Atomitzar les candidatures independentistes no podria facilitar que Cs assolís alcaldies?

- Normalment, tendim a arribar als pactes post-electorals en base al programa polític concret, no a càlculs electoralistes, tenint una afinitat al projecte polític i no anant més enllà.

- Per acabar, quines lliçons ha d'extreure l'esquerra de recents victòries ultres com la del nou president del Brasil, Jair Bolsonaro?

- Veiem amb molta preocupació l'augment de l'extrema dreta i una de les lliçons que ha d'extreure l'esquerra és que capitalitzar els moviments socials en pro de l'activitat política institucional i desenvolupant mesures que es mouen en el terreny de la pal·liació i l'emergència -per tant, en la socialdemocràcia- i no pas de la transformació social d'arrel és un camí que obre un gran ventall al populisme i, per tant, a l'extrema dreta.

Per això, és important que sapiguem valorar el potencial dels moviments socials i no malbaratem més capital polític. I que tinguem molt en compte que processos d'autotutela de drets com els que es van viure l'1 i 3 d'octubre i el 8 de novembre amb el dret a l'autodeterminació són molt importants per generar espais comuns al voltant de reivindicacions concretes que puguin fer front a aquest augment de l'extrema dreta.