Deu tenir un fons trist, dirigir el PP català. A hores d'ara, la funció essencial d'Alícia Sànchez-Camacho i els seus companys és aprofitar l'ofec financer de la Generalitat per aconseguir objectius polítics, a mesura que van rebent indicacions des de Madrid. Si els bombers no cobren, potser es pot rebentar la immersió lingüística; si cal tancar quiròfans, potser es pot tancar Cavall Fort... Un fons trist, dèiem.

Per això cal valorar l'actitud de la nova ERC. Divendres, Oriol Junqueras i Artur Mas es van passar dues hores discutint sobre el futur del país. El més probable és que no se'n derivi res concret, d'aquesta conversa. Però, per primera vegada en molts anys, els màxims dirigents d'ambdós partits han estat capaços de dialogar sobre alguna cosa més que els greuges acumulats des dels anys noranta.

ERC ha presentat propostes concretes i viables i ofereix col·laboració lleial i estable al marge del PP. I només això ja és una actitud de país, que només perjudica els interessos de Mariano Rajoy i Alícia Sànchez-Camacho. O sigui que la pilota és a la teulada d'Artur Mas, que tard o d'hora haurà de decidir entre els exemples de Macià i Montilla.