04
de juny
de
2023, 15:00
Actualitzat:
06
de juny,
10:02h
Carles Puigdemont ha tingut una presència desigual a la campanya de les eleccions municipals. El perfil baix a Barcelona, per la distància entre el discurs de Xavier Trias i el de l'expresident, contrasta amb els vídeos i el suport exhibit en altres ciutats, com Manresa, Vic o Girona, on ha aparegut puntualment en alguns mítings. El protagonisme augmentarà de cara a les eleccions espanyoles del 23 de juliol, on Míriam Nogueras, a qui va apadrinar, serà cap de cartell dels postconvergents. L'avançament electoral de Pedro Sánchez fa que la campanya coincideixi amb una de les decisions més importants de la justícia europea en relació amb els exiliats. El dia 5 de juliol, un dia abans que comenci la campanya, el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) farà pública la sentència sobre la immunitat de Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí.
Encara no hi ha res planificat, perquè les eleccions han agafat per sorpresa la maquinària electoral de Junts, però fonts del partit asseguren que capitalitzaran aquesta resolució durant els dies previs al 23-J. "Tindrà un impacte clar", assenyalen. La sentència del TGUE pot permetre a Puigdemont recuperar la immunitat, també a Espanya, cosa que impediria, en principi, que fos detingut a Catalunya i li permetria tornar. Difícilment la justícia europea dictarà una sentència completament favorable als eurodiputats, perquè acostuma a fer pronunciaments més matisats, però passi el que passi el partit ho utilitzarà de cara a la campanya. També la dreta ho farà servir per desgastar Sánchez i és previsible que el PSOE endureixi el discurs contra els independentistes. La sentència es podrà recórrer al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) i serà el Tribunal Suprem, que intrueix la causa de Puigdemont per l'1-O, el que l'haurà d'interpretar.
La defensa de l'expresident alimenta, però, la possibilitat d'un retorn. Perquè això passi, cal que la sentència del TGUE compri completament els arguments dels eurodiputats de Junts. La resolució dirà si el suplicatori del Parlament Europeu es va fer de manera correcta o es van vulnerar drets. La defensa dels exiliats espera que també concreti els termes de la immunitat i fins a quin punt protegeix els dirigents independentistes. Ara com ara, no poden ser detinguts als estats membres de la Unió Europea, però sí a Espanya, perquè el Tribunal Suprem sosté que a l'Estat s'aplica la immunitat pròpia dels diputats al Congrés i que no calen nous suplicatoris, perquè Puigdemont va ser processat abans d'adquirir aquesta protecció com a eurodiputat.
Això explica la situació de Ponsatí —l'eurodiputada de Junts que el 28-M va demanar l'abstenció—, que també té una carpeta judicial en marxa que pot condicionar la campanya. En les pròximes setmanes, el jutge Pablo Llarena ha de decidir si torna a citar-la a declarar o bé deixa la causa en suspens fins que es resolgui la immunitat. Ja va ser detinguda al març quan va tornar a Barcelona i té pendent de fer la declaració indagatòria al Suprem, pas previ per tancar la instrucció i enviar-la a judici. La Fiscalia vol que Llarena la citi a Madrid i Ponsatí ja ha dit que no s'hi presentarà. Això podria provocar una nova detenció si l'eurodiputada torna a Catalunya, com ha anat fent les darreres setmanes.
La vista del 8 de juny i les euroordres
Llarena també ha de decidir què fa amb les euroordres que va dictar i la proximitat de les eleccions fa que, si opta per reactivar-les, això impacti al 23-J. Des que el govern espanyol va reformar el codi penal per derogar la sedició i modificar la malversació, Llarena va adaptar el processament a la nova legalitat i estan en suspens. Alhora, la sentència del TJUE sobre les prejudicials del jutge del Suprem també posa en dubte que sigui competent per emetre'n de noves. Llarena fins ara no s'ha posicionat sobre aquesta sentència, però tampoc ha activat més ordres de detenció europees. Segons la defensa, això s'explica pel que fet que el jutge del Suprem sap que no és competent per perseguir els independentistes, tal com diu el TJUE.Una altra opció és que Llarena estigui esperant que es resolgui el recurs contra la seva interlocutòria que va definir els delictes pels quals es persegueix Puigdemont. Després de la reforma penal va optar per processar l'eurodiputat de Junts per malversació i desobediència, però la defensa de l'expresident i la Fiscalia ho van recórrer a la sala d'Apel·lacions del Suprem per motius oposats. El 8 de juny, el Suprem ha convocat una vista amb les parts per analitzar els recursos abans de resoldre sobre la interlocutòria. Quan decideixi, el jutge instructor podria decidir finalment si reactiva o no les euroordres i en un context de calendari electoral tot pot tenir un impacte de cara a la votació. Difícilment Puigdemont passarà desapercebut a la campanya de les espanyoles.