Miquel Iceta: «Si Ciutadans em fa president, no tindrà un programa frontista»

Miquel Iceta (Barcelona, 1960) es presenta a aquestes eleccions catalanes com "el candidat de la reconciliació". Malgrat el seu suport a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, el socialista sosté que és l'únic que pot articular una alternativa que permeti superar el procés independentista. Iceta, que també és el primer secretari del PSC, és un astut estratega forjat durant més de 30 anys a la política activa, i ara aspira a fer el salt a la presidència de la Generalitat. Sovint posa l'experiència com a aval davant el seu competidor més directe en aquests comicis del 21-D, Ciutadans, a qui defineix com un "experiment".

- Ha proposat l'indult per als presos polítics en cas que siguin condemnats, però ha reculat i ha dit que encara és "prematur".

- Sempre és prematur abans d'una sentència. És veritat que primer hi ha la presumpció d'innocència. Ningú no té per què pensar que s'han de produir necessàriament condemnes. Estic pensant permanentment què hem de fer per superar una divisió molt profunda.

- Potser ara tocaria parlar de què ha de fer la Fiscalia per acabar amb aquesta divisió tan profunda. Podria retirar les querelles.

- Els polítics no li podem donar ordres a la Fiscalia. La sol·licitud d'un indult sí que està a les nostres mans. No ens han semblat bé unes mesures cautelars tan dures i ho hem dit des del primer moment: ens hauria agradat fer una campanya electoral amb una situació de normalitat.

"Els polítics no li podem donar ordres a la Fiscalia. La sol·licitud d'un indult sí que està a les nostres mans"

- No s'ha pogut fer la campanya amb normalitat perquè hi ha dos consellers empresonats (Oriol Junqueras i Joaquim Forn) i Carles Puigdemont està exiliat a Brussel·les. El president de la Generalitat hauria de poder venir a fer campanya a Catalunya?

- Crec que ningú li impedeix venir. El que no sabem és quines conseqüències tindria la seva estada aquí.

- Seria detingut.

- Això no és un impediment per venir. Això en tot cas és un càlcul que un fa de "potser no em convé". Altres no van fer la mateixa operació que va fer ell, però en tot cas és la seva decisió.

- El 25, 26 i 27 d'octubre semblen els dies clau que expliquen què ha passat darrerament a la política catalana. El president de la Generalitat li va demanar que intervingués en el PSOE per frenar l'aplicació de l'article 155 de la Constitució?

- Ell va demanar que féssim els màxims esforços. El PSOE fins i tot va presentar una esmena que deia que, si es convocaven eleccions, el 155 no entrava en aplicació.
 
- Si guanya les eleccions, ha promès actuar amb lleialtat a Mariano Rajoy, sense renunciar a reclamar el que considera que pertoca a Catalunya. Cal més lleialtat encara de la que ja ha mostrat amb el seu suport al 155?

- Lleialtat no a Rajoy, sinó a l'Estat. Volem negociar, i la forma més lleial de fer-ho és que no volem negociar per marxar, sinó per quedar-nos. A Catalunya hi ha dues vies. Una, que és la que ha fracassat, la unilateral i il·legal, i una altra que és la de dir que vull cercar un acord per quedar-me i negociem aquest acord.

- També ha fracassat aquesta via.

- Encara no. Jo no l'he fet servir com a president mai.

- Vostè va negociar l'Estatut però va resultar un fracàs, perquè va acabar escapçat als tribunals, segons va reconèixer el mateix Alfredo Pérez Rubalcaba.

- Ha estat alterat i això no ens priva ara de fer una prova per a la reforma de la Constitució. No em compararà vostè un fracàs que ha acabat amb mig Govern a la presó, l'altre mig a Brussel·les, 3.000 empreses marxant i 300.000 catalans emportant-se els estalvis.

"L'Estatut ha estat alterat i això no ens priva ara de fer una prova per a la reforma de la Constitució"

- Amb un fracàs que ha portat aquest altre fracàs.

- No ho crec. Això no és com una cadena de cireres. Els que van decidir situar les institucions fora de la legalitat sabien perfectament el que passaria. Ells mateixos ho han dit. 'No estàvem preparats', consellera Ponsatí. 'No sempre vam dir la veritat', conseller Comín. 'No teníem majoria', Joan Tardà.

- Els ha faltat fer autocrítica sobre el fracàs de l'Estatut?

- No, perquè precisament el que hem intentat dir és que, si alguna cosa va mancar, el que hem de fer és reformar la Constitució. No és un tema d'autocrítica. És un tema que a vegades si per a l'objectiu que busques l'instrument no era l'adequat, n'has de buscar un altre.

El líder socialista durant l'enregistrament de l'entrevista. Foto: Adrià Costa

- Ho van fer al revés.

- Ja es va dir llavors. Recordo declaracions de Pasqual Maragall dient que no està a les nostres mans canviar la Constitució, doncs endeguem la via de la reforma estatutària.

- El PSOE de Pedro Sánchez i vostè van tenir una intervenció directa sobre el 155 i van pactar-lo amb el PP i Ciutadans, però l'aplicació posterior potser se'ls ha escapat de les mans. Vostè promet una Hisenda catalana consorciada d'acord amb el que diu l'Estatut però el darrer Consell de Ministres de Rajoy ha aprofitat el context que no hi ha Govern a Catalunya per tallar les ales a la Hisenda catalana.

- Són dues coses que no tenen res a veure. Una cosa és que el govern que ara té la capacitat de decidir determinades coses les decideixi i l'altra és el model d'organització de la hisenda federal que nosaltres defensem.

- Aquesta hisenda federal recaptaria els diners del sector públic?

- Si hi ha un acord per fer-ho, tal com estableix l'article 204.2 de l'Estatut, és evident.

- L'aplicació del 155 hauria d'acabar després de les eleccions, tot i que hi ha alguns dirigents del PP i el PSOE que diuen que depèn del resultat.

- Del resultat, no. Només depèn de l'acció del nou Govern. Sempre que hi hagi un govern que se salti la llei hi haurà mecanismes constitucionals per restaurar la legalitat.

"Sempre que hi hagi un govern que se salti la llei hi haurà mecanismes constitucionals per restaurar la legalitat"

- Amb el 155 s'ha suprimit el Diplocat i les delegacions de la Generalitat a l'exterior. Si Miquel Iceta és president de la Generalitat, es restituiran aquests organismes?

- No tots. No m'interessa per res una delegació de la Generalitat al Vaticà. Ara per exemple l'oficina de la Generalitat a Brussel·les la considero imprescindible. El fet que no s'hagi dissolt és intel·ligent perquè en qualsevol cas serà un instrument que ens farà falta.
 

El candidat del PSC a les eleccions del 21 de desembre. Foto: Adrià Costa

- I a Londres o Nova York?

- Ho veurem en cada moment. No en necessito moltíssimes, sinó les que em serveixin realment per al que volem fer. La meva prioritat és Europa i per això em centro molt en la de Brussel·les, però en cada moment decidirem les que ens convingui i les que la llei i el mateix Estatut ens habilita a tenir. Per exemple Viena no sé si és important. Els països bàltics o Dinamarca no sé si són les meves prioritats. Hem d'intentar també que la representació exterior espanyola serveixi als interessos de Catalunya.

- Si governa, és garantia que no es torni a aplicar el 155?

- En la mesura que si jo governo la llei es complirà sempre, sí. Nosaltres dèiem ni DUI ni 155, eleccions. Es va fer una DUI, el 155 va esdevenir inevitable i ha servit per convocar unes eleccions fins i tot més ràpid del que jo em pensava. Li hem de dir a la gent que si la Generalitat en qualsevol moment vulnera la legalitat, hi haurà una actuació per restablir-la. Sempre havíem alertat dels riscos.

- Considera que hem tingut sort de tenir Rajoy al govern espanyol i no José María Aznar o altres dirigents del PP. Què ens hauria esperat amb un altre president?

- Si segueix el debat fins i tot d'abans del 155 recordo apel·lacions explícites a la utilització de figures com l'estat d'excepció o la llei de seguretat nacional. No li vull atribuir al senyor Aznar cap d'aquestes perquè no recordo que ell parlés d'això, però que sempre hi havia possibilitats d'una intervenció més severa és evident, i instruments més durs és evident.

"Que sempre hi havia possibilitats d'una intervenció més severa és evident, i instruments més durs també"

- Vostè i Xavier Domènech reivindiquen que són capaços de bastir ponts entre blocs. En què es diferencien?

- Ell vol un referèndum, ara no sé exactament quin, abans era sobre la independència i ara és sobre les opcions que els catalans defensin, per tant no sé exactament a què es refereix. Jo estic defensant un referèndum sobre la reforma constitucional i un altre sobre la reforma estatutària.
 
- Amb quins suports pensa tirar endavant els seus referèndums?

- Primer haurem de fer la reforma amb els que facin possible un acord. Els suports jo sempre he dit que no te'ls trobes ja a casa, no són com un tren elèctric que et porta els reis, sinó que els has de treballar a partir d'una negociació parlamentària que se'ns dubte no serà senzilla.

- Per què és millor company de viatge Ciutadans que ERC per a aquest PSC?

- ERC vol fer realitat la República i no sap com, en paraules textuals de Joan Tardà, i nosaltres no compartim el projecte independentista. No és que vulguem company de viatge, és que aquest viatge és el que no volem fer, entre altres coses perquè creiem que ja l'hem fet. S'ha vist que no porta on es deia que portava i ha tingut un cost absolutament desorbitat.

"ERC vol fer realitat la República i no sap com, i nosaltres no compartim el projecte independentista"

- Ciutadans li sembla que tingui un programa frontista?

- Si em fa a mi president, no tindrà un programa frontista. Sempre dic que es parla molt de pactes però potser no per fer què. Jo ho he explicat clarament: per canviar de rumb. Per abandonar el rumb de la ruptura social i de l'afebliment econòmic i de la malmesa de la imatge del país, i entomar un rumb d'estabilitat política, seguretat jurídica, prosperitat econòmica i polítiques socials. A més, per establir un nou acord amb la resta d'Espanya que serà sotmès a votació de la ciutadania. És evident que qui no estigui d'acord amb aquest projecte no em donarà suport.

- Vostè ha dit que no farà president a un independentista, Inés Arrimadas ni Xavier García Albiol. Quins suports esperaria si fos investit Miquel Iceta?

- No ho sé, però el dia que presenti la meva investidura vostè ho veurà. Em sembla molt sensat que la negociació sigui posterior. Jo dic que en el meu projecte es podrien trobar còmodes molts catalans. Si tinc suports per tirar-lo endavant, el faré, i si no, no. Intentar prefigurar pactes postelectorals quan els partits el que intentem és recollir el màxim de suports dels ciutadans té un punt de contradicció, perquè ningú vol dir per a què serviran els seus vots. Es podria trobar un ciutadà que digui: 'Per què l'he de votar a vostè si ha de donar suport a un altre, doncs ja el voto directament'. O al revés: 'No m'agrada el que pensa fer vostè i per tant em penso el meu vot'.
 
- Històricament l'aliat natural dels socialistes ha estat el PSUC, ICV i ara seria l'espai dels "comuns". Són un soci de fiar després de l'experiència a Barcelona, on els han expulsat del govern municipal d'Ada Colau?

- La relació ha quedat tocada, no ens hem d'amagar d'això. Creiem que s'ha vulnerat un pacte, perquè explicitava clarament que els temes que desbordaven l'àmbit municipal quedaven exclosos. Això deteriora les relacions polítiques; ara, això vol dir que mai més en cap lloc no ens podem posar d'acord? No. Amb els "comuns" estem cridats a fer acords i entendre'ns allà on sigui possible. Malauradament a l'Ajuntament de Barcelona no, i és curiós perquè sempre han dit que és pel 155 i en canvi hi ha llocs com Vilanova i la Geltrú on l'alcaldessa és la presidenta de l'Associació de Municipis per la Independència i ha mantingut el seu acord amb el PSC. Jo crec que ha fet bé.

Reclamarà a Sánchez i Rajoy "respectar el resultat" si dels comicis del 21-D surt un altre govern independentista

- Si el 21-D hi ha majoria absoluta independentista, a la nit quan truqui a Pedro Sánchez i tal vegada parli amb Rajoy què els recomanarà fer?

- El que sempre s'ha de fer. Primer respectar el resultat, que es configuri el nou govern i confiar que no cometi els errors de l'anterior govern independentista. Això és el que s'ha de fer, ni més ni menys.

- Si el PSC quedés molt allunyat de les primeres posicions, quin seria el futur polític de Miquel Iceta?

- El que decideixi el meu partit. Totes les enquestes diuen que el PSC és el partit que més creix. Tindrem un resultat sensiblement millor al que vam tenir fa dos anys, però el futur en el meu partit el decideixen els afiliats, i el decidirem quan toqui. És el que menys em preocupa ara. Em preocupa molt més el futur de Catalunya que el meu personal.

- Vostè ha criticat en campanya l'ús polític de l'escola per part de l'independentisme, com ara que es duguin infants a les manifestacions, i de Ciutadans i el PP. El PSC ara votaria la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) i la llei del català del 1998?

- I tant. I la llei del català del 1983. Si ara ERC no estigués en una lògica independentista, estaríem en un altre món. ERC fins i tot en el segon tripartit es va comprometre a desenvolupar un Estatut pel qual havia demanat el vot contrari. És la demostració que els pactes el problema no és amb qui els fas, sinó per a què els fas. En un moment en què el projecte polític d'ERC és fer realitat la República a través d'una desobediència social permanent, l'acord és impossible.