Mor Felip d'Edimburg, el consort lleial i infidel

Rebesnét de la reina Victòria, el marit d'Elisabet II era el penúltim supervivent d'una manera d'entendre la reialesa i símbol d'una època que s'acomiada

Felip d'Edimburg i la reina Elisabet II en primer pla.
Felip d'Edimburg i la reina Elisabet II en primer pla. | Europa Press
09 d'abril de 2021, 13:06
Actualitzat: 13:40h
Felip d'Edimburg ha mort aquest divendres als 99 anys. Ho ha comunicat la Casa Reial britànica. El duc tenia tot per personificar la frivolitat i l'excés que caracteritza bona part de la reialesa. Curiosament, la suma d'escàndols de tot ordre que han anat fornint el currículum de la seva família el van acabar convertint en una de les figures "canòniques" de les monarquies europees. Fins al punt de simbolitzar, juntament amb la seva dona, la reina Elisabet II, l'ortodòxia al palau de Buckingham. 
  Els anuncis sovintejats que el duc Felip d'Edimburg estava ingressat a l'hospital King Edward VII de Londres van ser el senyal que la vida del marit de la reina havia començat definitivament el camí cap al crepuscle. Ha mort al castell de Windsor, la seva residència, a 99 anys, després d'haver estat consort durant dècades i deixant definitivament sola Isabel II en l'etapa final del seu llarg regnat. Tota una època del Regne Unit comença a acomiadar-se. 

Amb Felip d'Edimburg se'n va una part de la història britànica. Quan es va casar amb la futura reina Isabel, a finals dels quaranta, la Gran Bretanya començava a cedir als Estats Units el lideratge global. Davant dels 73 anys de matrimoni passaria una història que va de la pèrdua de l'imperi i la construcció de l'estat del benestar laborista a les privatitzacions de l'era Thatcher i el desmantellament de l'estat social, abans de culminar en la incertesa del Brexit.  

En contra del que podria semblar, Felip no era un britànic d'origen. Va néixer a Corfú, a Grècia, el 1921, en el si de la família reial grega. Els seus pares eren Andreu de Grècia -germà del rei Constantí I- i Alícia de Battenberg. Només un any després, una revolta militar que poc després duria la república a Grècia els va obligar a marxar cames ajudeu-me en un periple que per ell acabaria al Regne Unit. Felip va acabar naturalitzant-se britànic, va canviar el cognom Battenberg per l'anglès Mountbatten i va ingressar a la marina reial en el moment d'esclatar la Segona Guerra Mundial. 

Va ser en aquests anys, sent un jove oficial de la Royal Navy, que va solidificar la seva relació amb Isabel, aleshores princesa de Gal·les, amb qui es va casar el 1947. Eren cosins tercers i rebesnets de la reina Victòria. El matrimoni reial ha tingut quatre fills, Carles, Anna, Andreu (duc de York) i Eduard, comte de Wessex. El primogènit, Carles, príncep de Gal·les, ja té 72 anys i se li està posant cara d'Eduard VII, el fill de la reina Victòria que anava envellint i veia que no accediria al tron perquè la seva mare sobrevivia a tots els pronòstics. Li va anar de poc i el seu regnat va ser relativament breu.

Felip d'Edimburg va portar malament la seva condició de consort. Obligat a renunciar a la seva pàtria grega, a la religió ortodoxa i al seu cognom, va intentar forçar el canvi de nom de la família, de Windsor a Mountbatten. Va ser la primera vegada que va adonar-se que ell allí era un nouvingut. Churchill, primer ministre en retirada, li va dir que ni pensar-hi. "Soc l'únic britànic que no pot posar el seu cognom als seus fills", va dir, molt ferit. Com han assenyalat els biògrafs de la família, ha estat un consort lleial, però no pas fidel.

Sembla que la seva vida sentimental ha estat intensa. Però ell va acabar encarnant a la perfecció el seu paper sense escàndols, sotmetent-se a la hipocresia de les aparences i exercint amb cinisme la seva funció. Per això ha portat malament tots els escàndols que han habitat el palau de Buckingham. Cap d'ells més greu que la ruptura entre Carles i Diana de Gal·les.

Amb la "princesa del poble" hi va tenir moments de bona relació, correspondència inclosa. És probable que el duc sentís empatia per una Diana que era, com havia estat ell, una intrusa a palau. Però al final alguna cosa es va trencar entre ells. En els seus darrers dies, Diana acusava el duc, exponent al capdavall de la raó d'estat, de ser un dels seus principals enemics. Felip va destacar també per algunes sortides de to, amb comentaris racistes o masclistes, en actes oficials que van incomodar la reina.

El darrer tram de la vida del duc d'Edimburg ha estat marcat per l'impacte dels darrers afers familiars, com el vincle entre el seu fill Andreu i el pedòfil Jeffrey Epstein. El darrer disgust li va donar la decisió d'un dels seus nets, Enric, de renunciar a les seves obligacions com a membre de la família reial i marxar amb la seva dona, Meghan Markle, als Estats Units. Hi ha en aquest episodi un xoc cultural sobre el sentit de la monarquia, una de les obsessions de Felip, conscient que els privilegis de la reialesa exigien empassar-se molts gripaus. 
Arxivat a