Cada cop que hi ha eleccions els partits polítics ens intenten vendre la mateixa mercaderia caducada, material d'enderroc partidista. Ens diuen que volen debatre sobre el balanç del Govern, sobre els problemes socials i de convivència, sobre la relació entre Catalunya i Espanya, sobre l'economia... I després, inevitablement, es dediquen a dir-se de tot entre ells. No donen per a més.

Un exemple d'això és la polèmica entre Ramon Tremosa i el PSC. Tremosa escriu una barbaritat qualsevol al seu Facebook -una temptació sempre llaminera per als polítics- i, immediatament, Miquel Iceta s'hi arrapa des del faristol del Parlament. No es tracta d'un debat polític, ni interessa a cap sector social en concret. Però serveix per fer un tall de veu o un parell de paràgrafs a la premsa.

La campanya serà així. No hi haurà confrontació d'arguments ni sabrem com pensen solucionar els partits els gravíssims problemes que pateix aquesta societat. La cosa s'acabarà en un trist debat on a Josep Cuní li donaran un cronòmetre per a què, justament, allò no sigui un debat... És el que hi ha.