L'entitat celebra aquest dissabte la seva assemblea general ordinària que comptarà, com cada any, amb el discurs del president. Antich farà balanç del primer any de mandat i retrà comptes davant dels socis. Farà una valoració del "nou cicle" que defensa l'entitat i analitzarà la situació de l'independentisme, dividit i sense estratègia de consens malgrat els esforços de l'entitat per oferir punts de trobada. En aquesta situació d'atzucac que fa anys que dura, Òmnium insisteix que ha continuat treballant, sovint amb discreció, per integrar "noves veus" en el moviment independentista. Incorporar més actors en el debat estratègic és un dels objectius de l'entitat, que també treballar per "restablir confiances" entre partits.
El post-procés ha certificat que continuar parlant d'implementar "el mandat de l'1-O" o descongelar la declaració d'independència de fa cinc anys té més de relat que de realitat. En aquesta nova etapa, Òmnium ha interpretat que, lluny de posar tots els ous al cistell de la lluita per la independència, que va caracteritzar l'etapa prèvia a l'1-O, ara convé diversificar els àmbits d'actuació sense oblidar l'horitzó de l'estat propi. Un dels missatges que ha enviat l'entitat des de l'entrada d'Antich i la nova junta directiva és que el cicle que es va obrir el 2017, caracteritzat per la repressió, el retret creuat entre independentistes i la desorientació estratègica, s'ha acabat i convé superar-lo per fugir de la deriva "autodestructiva" que amenaça el moviment.
Després de diverses crides sense èxit per aconseguir una estratègia compartida entre els actors de l'independentisme, l'entitat ha tirat pel dret amb la seva línia d'actuació. Segons Òmnium, els actors que van liderar el procés l'any 2017 ja no són suficients per representar l'independentisme entès de manera àmplia. "Cal teixir noves complicitats", va dir Antich en el seu primer discurs com a president, ara fa un any. Això vol dir incorporar noves veus, com el jovent organitzat, sindicats, i organitzacions empresarials i culturals, tal com va verbalitzar el president al novembre amb motiu dels deu anys de la declaració de Santa Coloma, moment en què Òmnium va assumir la independència com a objectiu estratègic per aconseguir la defensa dels seus objectius fundacionals.
L'any del trencament
L'entitat ha consolidat aquest camí en un moment de desunió de l'independentisme, i sense perspectives de canvi a curt termini. La sortida de Junts del Govern va certificar el trencament entre els dos principals partits, ruptura que s'ha acabat de concretar aquesta setmana amb l'acord de pressupostos entre el Govern i el PSC. El 52% que va permetre activar la legislatura ha fet evident la seva incapacitat operativa i des de Junts branden l'espantall del tripartit tot i mantenir fort el pacte amb els socialistes a la Diputació de Barcelona. Òmnium ha mantingut el silenci en la qüestió pressupostària, però en el darrer any no s'ha estalviat crítiques al Govern en una de les peces clau de l'estratègia del diàleg, la reforma del codi penal, que segons l'entitat obre la porta a perseguir amb més duresa el dret de manifestació.La divisió independentista no s'ha fet evident només al Parlament. També al carrer les entitats sobiranistes, sovint considerades un bloc unitari, s'han distanciat. L'estratègia de màxims plantejada per l'ANC -que just després de la manifestació de la Diada va proposar una DUI exprés, sense suport de cap altre actor independentista-, acompanyada d'un discurs molt crític amb les institucions, han incomodat en alguns moments Òmnium, més favorable a teixir consensos amplis i sense posar terminis. Els sectors més abrandats de l'independentisme, amb altaveus importants a les xarxes socials, han criticat en algunes ocasions la poca vehemència de l'entitat d'Antich en la defensa de la república. Durant la Diada de l'any passat, el president va rebre alguns xiulets per part dels manifestants quan va fer crides a apartar els retrets.
Dos fronts clau: la llengua i la vulneració de drets
Òmnium insisteix enmig dels retrets, l'entitat "fa feina". Hi ha dos fronts clau en aquesta nova etapa post-Cuixart, la defensa de la llengua catalana i la denúncia de la vulneració de drets fonamentals contra l'independentisme i els moviments socials. En plena ofensiva contra el català a l'escola, Òmnium s'ha personat en un dels casos paradigmàtics: la imposició del 25% de castellà en l'escola Turó del Drac, a Canet de Mar. També ha plantejat més de 500 propostes en el marc del Pacte Nacional per la Llengua per mirar de revertir la davallada en l'ús social del català i ha engegat una campanya de llengua que serà central aquest 2023 per l'entitat. En clau política, Òmnium va fer costat al Govern en l'acord entre ERC, Junts, PSC i comuns per mirar d'esquivar la sentència contra la immersió.L'altre gran àmbit en què l'entitat ha intensificat esforços és la defensa dels drets fonamentals. Òmnium ha estat especialment actiu a l'hora de denunciar l'escàndol d'espionatge del Catalangate, tant a l'Estat com en l'àmbit internacional. Als tribunals espanyols, el cas no està tenint gaire recorregut, i políticament tampoc ha servit perquè ERC trenqui relacions amb el govern espanyol. L'entitat també s'ha posat a disposició de les víctimes de les infiltracions policials en moviments socials i joventuts independentistes per liderar una resposta jurídica i recentment, juntament amb Irídia i l'ANC, ha aconseguit asseure al banc dels acusats 45 policies espanyols per la violència de l'1-O.
