Xavier Antich: «Contribuir a erosionar les institucions és una deriva perillosa»

El president d'Òmnium assegura que el delicte de sedició s'ha de derogar, no pas reformar, i afirma que el "procés" és inevitable: "Les coses no canvien d'un dia per l'altre"

Xavier Antich, a la seu d'Òmnium
Xavier Antich, a la seu d'Òmnium | Adrià Costa
Ferran Casas / Bernat Surroca
06 de novembre del 2022
Actualitzat el 10 de novembre a les 19:03h
Òmnium Cultural ha fet un diagnòstic del que va passar el 2017 i intenta refer confiances per reconduir un procés embarrancat. L'entitat, amb més de 190.000 socis i l'únic actor capaç d'aglutinar encara un sobiranisme ampli, sosté que cal un "nou cicle" amb "noves veus", com ara el jovent organitzat, el teixit empresarial o el moviment sindical. Per ara, però, la resta d'actors i especialment els partits continuen en la picabaralla, cosa que ha cristal·litzat en un trencament del Govern previsible. En aquesta entrevista amb NacióDigital, el president de l'entitat, Xavier Antich (La Seu d'Urgell, 1962) aborda la ruptura i evita qüestionar la legitimitat de Pere Aragonès, com han fet sectors de Junts. Antich deixa clar que Òmnium, que aquest dissabte ha recordat els deu anys de la seva aposta explícita per l'estat propi, no alimentarà mai discursos populistes o antipolítica. En plenes negociacions sobre les reformes del codi penal, remarca que la sedició s'ha de derogar, no pas reformar, però insisteix que això no soluciona el conflicte.


- Òmnium ha mantingut un perfil baix i no ha carregat tintes aquestes setmanes sobre la crisi de Govern que ha acabat amb la sortida de Junts. Es pot dir que els seus intents per acostar posicions entre partits independentistes han fracassat, davant d'aquest trencament? 

- No del tot. El trencament del Govern no ens ha sorprès, ens situa en un escenari que ja prevèiem i que confirma el diagnòstic d'Òmnium dels darrers mesos: el cicle que s'obre després de l'octubre de 2017 és un cicle enquistat, en què s'ha accentuat la polarització entre els agents del moviment i que ha acabat generant enfrontaments tàctics entre els partits -legítims- que ja anunciaven un enfrontament cada vegada més gran entre ERC i Junts. Aquest malestar entre els dos principals partits ha accentuat les seves diferències i això ha acabat provocant la sortida del Govern de Junts.

- En aquest context, és possible refer confiances? 

- És més urgent que mai que l'independentisme mogui fitxa davant d'una situació d'estancament que fa temps que alertem. El moviment està bloquejat i és incapaç de trobar acords estratègics en qüestions essencials. Ja era difícil refer confiances fa uns mesos, però és urgent tornar a asseure's i canviar les condicions en què es troba ara l'independentisme.

- Han intentat afavorir trobades entre ERC i Junts per refer aquestes confiances?

- No. Òmnium sí que ha mantingut la interlocució amb tots els agents. Hi ha hagut reunions amb els tres partits, però no hem impulsat o proposat reunions entre ells.

- Entén que es qüestioni la legitimitat d'Aragonès, després de la sortida de Junts?

- El moviment independentista té diverses potes i totes són imprescindibles. Hi ha els partits, les institucions, la societat civil organitzada i la ciutadania mobilitzada. Per tenir el mapa complet, cal no erosionar cap dels quatre elements. Tot allò que contribueixi a l'erosió d'una de les potes, en aquest cas les institucions, és una deriva perillosa. Per a nosaltres, no està a debat la legitimitat del president de la Generalitat, tot i que la sortida de Junts el situa en una posició de minoria parlamentària, però això no erosiona la seva legitimitat. La pota de les institucions cal preservar-la.

"Per a nosaltres, no està a debat la legitimitat del president de la Generalitat"

- Aragonès s'hauria de sotmetre a una qüestió de confiança? 

- No entrem en el regat curt de la dinàmica parlamentària. Els partits tenen la seva legitimitat i representació al Parlament. No direm què han de fer per resoldre les seves dinàmiques parlamentàries, que responen a geometries variables.
 

Xavier Antich diu que el nou Govern "serà benvingut" si contribueix a canviar les dinàmiques de l'independentisme. Foto: Adrià Costa


- El nou Govern es diu "del 80%", un lema d'Òmnium. S'hi senten còmodes?

- Les idees són de tothom. No ens molesta perquè no en som propietaris. Quan Òmnium proposava a primers de 2018 la dinàmica del 80% era una apel·lació als grans consensos de la societat civil. Que ara el president Aragonès ho utilitzi per a una estratègia que ens mirem des del respecte institucional que ens mereix, ni ens incomoda ni ens deixa d'incomodar. Més que un lema propagandístic, el 80% respon a un posicionament estratègic, com el de les lluites compartides, una expressió que desborda l'univers d'Òmnium. Confirma la capacitat de l'entitat de donar forma a coses que estan al debat públic.

- L'actual Govern interpel·la al 80%?

- Ens ho mirem des del respecte. La nostra funció és pressionar institucions i partits des del màxim respecte per la legitimitat de cadascú. No entrem en la dinàmica partidista de valorar si el Govern està bé o no. Per a nosaltres, tot allò que permeti avançar serà bo. Si no ho permet, no ho serà. Hem d'obrir el marc i des de la perspectiva de la societat civil necessitem imperativament que el moviment independentista mogui fitxa. Tot allò que vagi en aquest sentit, serà ben rebut per a Òmnium. Les coses no són bones o dolentes per si, sinó en funció d'allò que poden acabar provocant. Fa temps que diem que l'independentisme ha de canviar la seva manera de treballar i les seves dinàmiques. Si aquest Govern contribueix a fer-ho possible i a rebaixar la tensió entre els partits, serà benvingut.

"Cal canviar les condicions amb les quals s'ha treballat fins ara, cal restablir la confiança entre les parts i el reconeixement entre les diferents estratègies"

- Alguna vegada ha parlat de la deriva autodestructiva en el moviment independentista. Fins a quin punt això ha pesat en el trencament del Govern? Pot haver pesat més això que no pas els motius reals de desacord? 

- Quan parlem de deriva autodestructiva parlem de dinàmiques molt clares: quan algú proposa estratègies de part amb la voluntat de tenir raó més que no pas de generar estratègies compartides amb els altres. La fragmentació en els partits independentistes obliga a arribar a acords; no tenim un Partit Nacionalista Escocès, sinó que hi ha diversos agents i això obliga a arribar a acords i a teixir confiances que ara no es donen. Més que afirmar estratègies de part, cal posar sobre la taula instruments compatibles i compartits per la resta del moviment. Cal canviar les condicions amb les quals s'ha treballat fins ara, cal restablir la confiança entre les parts i el reconeixement entre les diferents estratègies. Treballen per fer compatibles unes propostes que ara són exclusivament de part i que no permeten avançar.
 

Xavier Antich diu que la fragmentació dels partits independentistes obliga a arribar a acords i demana no plantejar "estratègies de part". Foto: Adrià Costa


- ERC i Junts proposen estratègies de part? 

- Fins ara ens trobem amb estratègies que no són compartides, fins al punt que acaben provocant la sortida del Govern de Junts. Cal deixar de banda els retrets i optar per estratègies compartides que permetin obrir un nou cicle, i a això dediquem els esforços. Treballem per possibilitar acords que permetin superar la situació de paràlisi.

"Els discursos populistes i antipartits són discursos fàcils i infantils"

- Una de les derivades d'aquesta paràlisi és un cert discurs antipolítics o populista. Li preocupa?

- No afavorirem mai el discurs antipartits ni la deriva populista. Ho identifiquem com un dels principals riscos, perquè afecta la confiança en la democràcia i els principis democràtics. Els discursos populistes són sempre discursos fàcils i els discursos antipartits són discursos infantils, que atribueixen la culpa a uns altres pensant que pot haver-hi algun sistema de vehiculació de la veu de la ciutadania que no sigui a través dels partits. Òmnium no hi serà, aquí, i ho combatrà com un dels riscos, perquè és el germen dels discursos de l'odi i del creixement de formacions feixistes a tot Europa. Òmnium no hi serà mai, en aquesta deriva.

"A Òmnium no ens veiem com un 'establishment processista'"

- Òmnium és "establishment processista"?

- No ens hem vist mai com a establishment i menys com a processistes. Aquest és un terme despectiu per fer referència al procés. Tots els moviments històrics i socials són un procés, una cosa que va variant, modulant i canviant a poc a poc. No entenem aquest terme despectiu: tot allò que caracteritza les societats humanes -i això és nivell 1 d'historiografia- es defineix per un procés. Les coses no canvien d'un dia per l'altra. La Revolució Francesa no es va fer el 14 de juliol de 1789, ni la Revolució Russa, ni la Declaració d'Independència dels Estats Units. Res d'això no va ser d'un dia per l'altre. Són processos de dècades. El procés no és negatiu, sinó que defineix la dinàmica pròpia dels processos col·lectius. No som establishment, de cap manera.

- L'ANC va proposar proclamar la independència de 2023. Òmnium no ha dit res, sobre això. No ho comparteixen? És una proposta viable? 

- Una proposta és viable quan aconsegueix aplegar el màxim de consens i acaben sent el màxim de compartida. No ha calgut el posicionament d'Òmnium, perquè ja ha estat descartada per pràcticament tots els altres agents. La nostra estratègia és que hi hagi estratègia. No tenim un full de ruta per arribar a la independència, sinó que la nostra estratègia és fer que hi hagi una estratègia que només serà versemblant si és compartida. Proclamar la independència l'any que ve? Per a nosaltres no és una proposta que ajudi a obrir nou cicle, a canviar els escenaris, a renovar les confiances i a sumar complicitats. És igual la posició d'Òmnium quan la proposta ja ha estat descartada per la majoria dels agents.
 

Xavier Antich diu que el jovent, les empreses, els sindicats i el tercer sector han de participar de la definició de l'estratègia de l'independentisme. Foto: Adrià Costa


- Se senten còmodes quan es parla de les "entitats sobiranistes" de manera global, incloent-hi Òmnium i ANC?

- Amb l'ANC compartim els grans objectius estratègics finals. Molt sovint se subratllen les diferències i no tant les coincidències. Compartim amb l'ANC que aquest país avanci cap a la independència a través de l'exercici del dret a l'autodeterminació i amb l'establiment d'una república catalana. Tenim diferències sobre com cal avançar, i això és legítim. Si ens ajunten, se subratlla que compartim un propòsit comú. Quan es marquen les diferències, es constata que tenim diferents estratègies i metodologia. Òmnium té 61 anys i no neix exclusivament per fer la independència. Apostem per l'estat propi ara fa deu anys, amb la declaració de Santa Coloma, però també treballem per la llengua, la cultura, la cohesió social... La independència és l'objectiu dels objectius, el gran objectiu estratègic i fundacional d'Òmnium des de 2012, i pensem que per arribar-hi cal treballar en diversos fronts.

"Jovent, empreses, sindicats i tercer sector han de participar del debat sobre el futur del país"

- Ha parlat de "nous escenaris", "nous marcs", obrir un "nou cicle". Què vol dir, concretament, obrir un nou cicle? 

- En la història contemporània, els cicles són allò que determina grans moviments col·lectius. Històricament, podien durar dècades. Ara, a l'Europa del segle XXI, els cicles duren una dècada. És el temps en què s'apleguen grans complicitats, es provoquen grans mobilitzacions i grans consensos que, o arriben i aconsegueixen el seu propòsit, o sempre produeixen moments de dispersió, desorientació o reformulació dels objectius. Per a nosaltres, el cicle del 2010 i que culmina l'octubre de 2017, és un cicle que a partir d'aleshores és una etapa de davallada i desunió. Encara que l'octubre de 2017 pugui ser valorat com una gran conquesta col·lectiva, no es va obtenir el que es perseguia. Això provoca una darrera fase del cicle, caracteritzada pel desànim i la desconfiança. Quan diem que el cicle està exhaurit vol dir que ja no se'n pot obrir un altre si no es canvia la metodologia. Del 2010 al 2017 és un moment de creixement; després del 2017, no hi ha hagut fórmules per avançar. Cal donar per exhaurida aquesta etapa i obrir-ne una altra en què es recuperi la il·lusió, l'esperança col·lectiva, les mobilitzacions, el creixement i prendre la iniciativa.

- També parlen d'incoporar "noves veus". Posi exemples concrets, d'aquestes "noves veus". 

- Són dos aspectes del mateix diagnòstic. Cal un nou cicle per rearmar el país i avançar cap a la independència, i això reclama aplegar els agents del moviment independentista que porten un any sense reunir-se. S'han de tornar a asseure a la taula les veus que van permetre arribar al 2017 per tornar a debatre objectius que puguin ser compartits. Però també calen noves sensibilitats i noves veus en el debat estratègic. Un exemple és el jovent organitzat, que va jugar un paper determinant l'octubre de 2017 i no podem esperar a un acord estratègic per cridar-los com a convidats. No és l'únic exemple: el futur del país no el poden determinar només sis agents. Tenim un teixit empresarial riquíssim, una tradició sindical històrica, un tercer sector molt potent... Aquestes veus han d'estar representades en qualsevol debat estratègic sobre el futur del país. Entre altres coses, perquè no porten la motxilla de retrets que arrosseguen els agents que van encapçalar el 2017.
 

Xavier Antich avisa que l'acumulació de retrets des de 2017 fa impossible avançar com a moviment. Foto: Adrià Costa


- Aquest nou cicle es pot obrir amb lideratges de 2017? Li poso el cas concret d'Oriol Junqueras, que presideix el principal partit independentista. Hauria de fer un pas al costat?

- Tenim un respecte escrupolós per als partits independentistes i la resta d'agents. No volem donar lliçons sobre què han de fer els altres. Sí que és cert que nosaltres hem fet la nostra reflexió i creiem que la renovació de lideratges és imprescindible. Quan fem l'anàlisi sobre què falla perquè el moviment pugui avançar, un dels elements és l'acumulació dels retrets. Per a un nou cicle és clau, sense menystenir a ningú, renovar els lideratges i ens ho apliquem, i per això el 2021 i 2022 passem a la reserva els dirigents d'Òmnium que van liderar l'entitat durant l'octubre de 2017. Demanem a tothom que faci la seva anàlisi i el seu diagnòstic, i decideixi quina és la millor aportació que pot fer al moviment.

"L'acumulació de retrets és un dels elements que impedeixen avançar"

- Quan aquesta reflexió la comparteixen amb Junqueras o Jordi Turull, que són cares de 2017, quina resposta els donen? 

- Sempre han valorat molt positivament la renovació de lideratges que hem fet a Òmnium. Nosaltres hem compartit el nostre diagnòstic, però no direm mai a la resta d'agents què han de fer. Seria una frivolitat i una intromissió que no es pertoca fer.

- Els comuns queden fora d'aquestes "noves veus" que proposa Òmnium? 

- Sempre hem treballat en un doble nivell. Des de 2012, Òmnium pren la decisió que per defensar la llengua, la cultura i la cohesió social cal un estat propi, i per això som inequívocament independentistes. Dit això, també assumim que la feina que podem fer com a societat civil és intensificar el sentiment de pertinença de la ciutadania de Catalunya, i això desborda l'àmbit del 52% de l'independentisme. Són dos universos paral·lels i Òmnium té possibilitat de treballar en els grans consensos. Un d'aquests grans consensos és el d'una gran part de la ciutadania que no és independentista, però que assumeix la necessitat que aquest país decideixi el seu futur. Això inclou els comuns, però també bases d'altres partits.

Sense oblidar ni menystenir la forma d'avançar la independència, la forma de col·laborar-hi és també reforçar el sentiment de pertinença de la ciutadania perquè quan es pugui exercir el dret d'autodeterminació, la decisió sigui acceptada pel màxim consens de la societat civil. La batalla no és passar del 52 al 55% -tot i que és extraordinàriament important- sinó que l'important és el consens del 80% de legitimi qualsevol decisió que prengui el poble de Catalunya sobre el seu futur.

- Quin paper hi té el PSC? És el principal partit de Catalunya. 

- El PSC ha de decidir quin és el seu paper en el futur d'aquest país. Forma part d'alguns dels grans consensos del país, com el de la llengua, el de l'escola o el de la cohesió social. Però també és cert que el PSC, alineat amb el PSOE, ha estat un instrument actiu i legitimador de la repressió de l'Estat i de l'actual govern espanyol contra el moviment independentista. En les iniciatives parlamentàries en relació amb la llengua i l'escola, el PSC hi va ser i això ens resulta molt gratificant, però en altres consensos, com la fi de la repressió, no hi és i ens agradaria que hi fos.
 

Xavier Antich diu que superar el 50% independentista és molt important, però que el consens del 80% és clau. Foto: Adrià Costa


- Esperava més dels comuns, en aquest àmbit? Formen part del govern espanyol.

- Els comuns han mantingut una posició respecte del dret d'autodeterminació que no és la que mantenen actualment en el govern espanyol. Sí que mantenen una posició clarament antirepressiva, però que tampoc acaba de traduir-se en algunes iniciatives del govern. Des de la nostra perspectiva, demanem a forces polítiques que es presenten amb uns elements a les eleccions i apleguen suports entre la ciutadania, que assumeixin en conseqüències les seves posicions. Els comuns formen part, pel que fa a posicions declaratives, de l'univers sobiranista, però no acabem de veure com es tradueix això en la seva pràctica i participació en el govern de manera concreta. També formen part del discurs contra la repressió, però tampoc acabem de veure que la seva participació acabi provocant alguns efectes.

"La sedició s'ha de derogar, però això no soluciona el problema polític"

- Els comuns sí que han defensat la reforma de la sedició, que està sobre la taula de la Moncloa. És suficient? 

- La sedició s'ha de derogar, no reformar. És una aberració jurídica anòmala i anacrònica. La derogació de la sedició no és suficient, perquè no és una solució política i calen solucions col·lectives. Hi ha més de 4.200 represaliats que no estan perseguits per sedició. No hi ha debat sobre la reforma de la sedició: s'ha de derogar, perquè és un delicte que ve del segle XIX i de la criminalització de la protesta, i es crea precisament per això. L'Estat utilitza la sedició per vulnerar drets fonamentals i això és intolerable. Però en tot cas, el que passi amb la sedició no resol el conflicte polític. Cal l'amnistia, un instrument legislatiu homologable a altres democràcies occidentals que permet de reconèixer que l'Estat ha fet alguna cosa que no és adequada, i s'autoesmena a ell mateix. Encara no donem l'amnistia com a descartada o inviable.

- Un dels fronts que han treballat darrerament és el de la llengua. Com està el "tàndem lingüístic", el "banc de veus" o la "fàbrica de continguts"? La salut del català, preocupa al Govern, els partits i la ciutadania. 

- Que la ciutadania estigui preocupada per la llengua ens satisfà, perquè tenim un problema amb l'ús social del català. Hi ha un descens, en aquest sentit. Un de cada tres parlants utilitza el català de manera habitual als Països Catalans. A Catalunya, l'ús habitual voreja el 40%. Són dades molt preocupants. Per a Òmnium, la llengua és una preocupació de primera magnitud. A finals de 2021 vam aplegar els màxims especialistes en llengua i els vam encarregar un informe sobre com estàvem. Tenim quatre informes que són la Bíblia a partir dels quals orientem i despleguem el nostre pla de treball a l'escola i el lleure, als mitjans i a l'audiovisual, a les empreses i el món del treball, i també pel que fa a la demografia i la diversitat social. Aquests informes assenyalen el problema en aquests àmbits i proposen una bateria d'accions per capgirar el diagnòstic i frenar el descens de l'ús social del català. 
 

Xavier Antich lamenta que el PSC no formi part del consens per la fi de la repressió. Foto: Adrià Costa


- Com ara quines? 

- Algunes haurien de ser institucionals. Hem proposat al Pacte Nacional per la Llengua una bateria de més de 100 propostes que es poden impulsar. Però també des de la societat civil tenim reptes. Des d'Òmnium estem treballant en tres àmbits clau per a la salut del català: l'audiovisual, els joves -hi ha franges de la població juvenil on el descens de l'ús social és escandalós- i la població nouvinguda. Posem en marxa iniciatives com La Fera per donar suport a la creació de continguts audiovisuals i disposar de youtubers, instagramers tiktokers que utilitzin el català i el prestigiïn com una forma habitual de consumir productes audiovisuals per als joves. També tenim Cinexics, per tornar a les sales de cinema els continguts infantils. En aquests anys, TV3 ha renunciat a l'alfabetització en català del lleure i l'animació i això ha provocat que en una franja d'edat el català hagi deixat de ser habitual. També iniciatives com "Vincles".

"El projecte 'Vincles' serà una de les grans apostes d'Òmnium l'any que ve en l'àmbit de llengua"

- En què consisteix "Vincles"?

- L'hem estat treballant en els darrers anys fent protocols. És una tipologia de parelles lingüístiques que consisteix no només en ensenyar català a persones nouvingudes que no el coneixen, sinó també per ajudar a l'arrelament i incrementar el sentiment de pertinença. És aprendre català mentre un dels voluntaris lingüístics l'acompanya al mercat, o al CAP, o a resoldre algun tema de l'escola dels fills. Aquest projecte el farem créixer molt l'any 2023, perquè creiem que és la forma per afavorir la llengua. No n'hi ha prou fent cursos de català, cal utilitzar la llengua per a la cohesió social. Això implica català i sentiment de pertinença, no es pot treballar l'un sense l'altre.

- És la gran aposta d'Òmnium per al 2023?

- És una de les grans apostes en l'àmbit de llengua, sobretot pel que té de programàtic: treballar amb la llengua per enfortir el sentiment de pertinença. No es tracta només que es conegui la llengua, sinó d'afavorir que persones que han arribat a Catalunya fa poc temps, o que en fa molt, però que encara viuen en comunitats on no entra la llengua catalana, sentin el país com a propi. Que la llengua sigui una forma d'inserir-se en el teixit social, de participar en la vida de la comunitat, de no sentir-se estrany. La millor forma de defensar la llengua és compartir-la i Vincles permet compartir llengua.

"La carpeta del 'Catalangate' no està tancada"

- El català també és al punt de mira dels tribunals. Confia que el Tribunal Constitucional avali el marc legal de la Generalitat -que va comptar amb l'aval d'Òmnium- contra la sentència del 25%?

- Amb els tribunals de l'estat espanyol no tenim cap mena de confiança. Els atacs del poder judicial contra la llengua i el model d'escola catalana han estat seculars, no només en els darrers quaranta anys, també evidentment durant la dictadura i ens remuntem al segle XIX. Això continuarà. Des d'una perspectiva jurídica, és de sentit comú que el TC acabi donant validesa a la normativa del Parlament, però tenint en compte que es tracta d'un tribunal de l'estat espanyol, és esperable qualsevol reacció, fins i tot la més bàrbara. El que és previsible en una democràcia homologable seria assumir el que el mateix TSJC ha dit, i és que amb el nou marc legal la sentència del 25% és legalment inaplicable. El TC hauria de reconèixer això: hi ha hagut una iniciativa parlamentària que compta amb un consens similar al consens lingüístic de l'anterior marc normatiu i que confirmi que la sentència no es pot aplicar. Però estem a l'estat espanyol, on la persecució del català forma part de l'ADN dels poders de l'Estat. No només per una aversió contra la llengua, sinó perquè així s'ataca la cohesió social i es busca un conflicte allà on no n'hi ha.
 

Xavier Antich defensa la tasca de Cuixart en l'àmbit internacional d'Òmnium. Foto: Adrià Costa


- Quina és l'aportació ara com ara de Jordi Cuixart a Òmnium? 

- Ha assumit que hi ha una nova junta, una nova executiva i una nova presidència que ha de liderar Òmnium en aquesta nova etapa, però no està desaparegut. Cuixart té tres funcions: és el director de l'Escola Guillem Agulló, i ara aviat presentarem el pla de l'escola per a 2023. També és el president del Consell de Fundadors i Antics Directius d'Òmnium, un organisme molt important del qual en formen part els membres de les antigues juntes directives nacionals i que sempre ha estat una manera de preservar la memòria de l'entitat. Amb els canvis de junta directiva no es reinventa Òmnium, hi ha continuïtat. I sobretot, Jordi Cuixart és president d'Òmnium Civil Rights Europe, la traducció internacional d'Òmnium, que treballa a Brussel·les, a Estrasburg i Suïssa. Des que ha deixat la presidència d'Òmnium, ha participat com a president d'OCRE en una desena d'actes del Parlament Europeu, del Consell d'Europa i de Nacions Unides. Aprofitant que ara viu a Suïssa per motius professionals i personals, l'utilitzem també com un agent molt important de l'estratègia internacional d'Òmnium.

- Parlant de l'estratègia internacional. Què se n'ha fet del Catalangate? Ha quedat oblidat? 

- Des de la perspectiva d'Òmnium, el Catalangate és un escàndol de dimensions internacionals. El Parlament Europeu va crear una comissió per investigar Pegasus per cinc casos a Hongria i Polònia. Quan es posen sobre la taula més de 60 casos a l'estat espanyol, l'Eurocambra ha obert una carpeta especial sobre Espanya. No ens hem quedat aturats amb el Catalangate. Treballem en un triple front: explicació internacional al Parlament Europeu, al Consell d'Europa i Nacions Unides. Just abans de l'estiu vaig comparèixer a la comissió de drets fonamentals de l'ONU explicant aquest cas. No el donem per acabat, però és cert que el ritme d'aquests organismes és més tranquil del que voldríem nosaltres. Per res està acabat o és una carpeta tancada. Continuem demanant explicacions al govern espanyol i que s'assumeixin responsabilitats, i això encara no s'ha fet, i per això ho denunciem en l'àmbit internacional.