31
de gener
de
2017, 18:47
Actualitzat:
01
de febrer,
7:16h
Lluny han quedat els moments en què Francesc Homs i Antoni Castellà cuinaven plegats en un restaurant de Sant Cugat durant un acte de campanya de Democràcia i Llibertat. Aquella coalició electoral, formada per a les eleccions espanyoles del 20-D, integrava Convergència –encara no havia canviat de nom-, Demòcrates de Catalunya i Reagrupament. Artur Mas havia definit la coalició com la "llavor" d'un nou partit i es donava per fet que les tres formacions acabarien confluint en una de sola en la refundació de CDC. Un any i un mes més tard, Reagrupament sí que s'ha integrat dins del Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat), però Demòcrates se n'ha allunyat.
Si es fa una ullada al calendari més recent, tres fets han contribuït a enterbolir les relacions. La imatge de marca del Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat), que fa servir només les dues primeres paraules del seu nom, ha enervat la formació sorgida dels independentistes d'Unió. Els panells corporatius que es van estrenar al consell nacional del PDECat van provocar que Antoni Castellà, portaveu polític de Demòcrates, carregués contra l'antiga CDC argumentant que seguien sent "establishment". I, dos dies més tard, l'alcaldessa de Matadepera, Mireia Solsona, feia públic el seu salt al PDECat des dels democristians independentistes. És l'última baula d'una cadena d'esdeveniments que han precipitat el distanciament entre partits.
Del Govern a Girona
La formació de l'executiu de Carles Puigdemont va ser relativament senzilla, tenint en compte que Mas i Oriol Junqueras el tenien dissenyat des de feia setmanes. Castellà sonava amb força com a conseller d'Empresa i Coneixement -n'havia arribat a parlar amb l'expresident de la Generalitat, i els rectors de les universitats havien traslladat que seria un nom "adequat", segons diverses fonts-, però finalment es va optar per Jordi Baiget, anteriorment secretari del Govern i molt proper a Mas.
Les coses encara es van tòrcer més en el procés de relleu de Carles Puigdemont a l'alcaldia de Girona quan va ser designat president de la Generalitat. El president va triar com a successor Albert Ballesta, que era el número dinou de la llista de CiU a Girona a les eleccions del 2015, i es va haver de fer córrer la llista per fer-li lloc. La trajectòria de Ballesta, erràtica -des de pactes amb Ciutadans fins a la polèmica pel seu sou-, va acabar abruptament. Marta Madrenas, del PDECat, governa ara la ciutat. Demòcrates va definir en privat la situació com el "primer error del president", i va arribar a moure fils amb ERC per tenir l'alcaldia, sense èxit.
Acostament amb els republicans
Després de l'afer de Girona, Mas va mantenir contactes amb Demòcrates per acostar-los a la refundació de CDC. Els va arribar a plantejar entrar al projecte a través de la plataforma que impulsava durant els primers mesos de l'any -ara convertida en fundació del PDECat-, però no hi va haver acord. Els democristians independentistes defensaven un abast renovador més gran i una estructura horitzontal, i no veia amb bons ulls el debat de noms soterrat que existia dins de Convergència.
Tampoc hi havia entesa en estratègia política. Les discrepàncies sobre el referèndum unilateral d'independència (RUI), a banda, es van fer patents a la direcció de Junts pel Sí, on conviuen les dues formacions. Demòcrates defensava una votació sota la legalitat catalana com a única solució per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat i com a via per donar sortida al mandat del 27-S, però el PDECat mantenia dubtes sobre el referèndum. Puigdemont, finalment, va optar per aquesta opció després d'un debat intens dins de l'antiga Convergència.
La distància es va anar fent més gran i, paral·lelament, Demòcrates s'anava acostant cap a ERC, amb qui va fer un acte d'homenatge a les víctimes del franquisme. No falten dirigents del PDECat que pronostiquen que els democristians independentistes acabaran sent "l'ala dretana" dels republicans. Marta Rovira, secretària general d'ERC, i Gabriel Rufián, portaveu dels republicans a Madrid, van assistir a la presentació de la campanya del "sí" que està impulsant Demòcrates.
Però si hi ha algun aspecte que ha tensionat les relacions al màxim és l'afer del nom. Després del fracàs de les propostes de la direcció, la militància va triar el nom de Partit Demòcrata Català (PDC), que col·lisionava amb el ja registrat per Demòcrates. De fet, els democristians independentistes ja s'havien posar en contacte amb l'antiga CDC per advertir-la que triar un nom similar al seu obriria un conflicte. Amb la inclusió del terme "Europeu" dins la denominació definitiva dels nacionalistes es va tancar la polèmica, però la imatge de marca del PDECat ha tornat a obrir les ferides.
Si es fa una ullada al calendari més recent, tres fets han contribuït a enterbolir les relacions. La imatge de marca del Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat), que fa servir només les dues primeres paraules del seu nom, ha enervat la formació sorgida dels independentistes d'Unió. Els panells corporatius que es van estrenar al consell nacional del PDECat van provocar que Antoni Castellà, portaveu polític de Demòcrates, carregués contra l'antiga CDC argumentant que seguien sent "establishment". I, dos dies més tard, l'alcaldessa de Matadepera, Mireia Solsona, feia públic el seu salt al PDECat des dels democristians independentistes. És l'última baula d'una cadena d'esdeveniments que han precipitat el distanciament entre partits.
Del Govern a Girona
La formació de l'executiu de Carles Puigdemont va ser relativament senzilla, tenint en compte que Mas i Oriol Junqueras el tenien dissenyat des de feia setmanes. Castellà sonava amb força com a conseller d'Empresa i Coneixement -n'havia arribat a parlar amb l'expresident de la Generalitat, i els rectors de les universitats havien traslladat que seria un nom "adequat", segons diverses fonts-, però finalment es va optar per Jordi Baiget, anteriorment secretari del Govern i molt proper a Mas.
Albert Ballesta i Marta Madrenas, en una imatge d'arxiu Foto: ACN
Les coses encara es van tòrcer més en el procés de relleu de Carles Puigdemont a l'alcaldia de Girona quan va ser designat president de la Generalitat. El president va triar com a successor Albert Ballesta, que era el número dinou de la llista de CiU a Girona a les eleccions del 2015, i es va haver de fer córrer la llista per fer-li lloc. La trajectòria de Ballesta, erràtica -des de pactes amb Ciutadans fins a la polèmica pel seu sou-, va acabar abruptament. Marta Madrenas, del PDECat, governa ara la ciutat. Demòcrates va definir en privat la situació com el "primer error del president", i va arribar a moure fils amb ERC per tenir l'alcaldia, sense èxit.
Acostament amb els republicans
Després de l'afer de Girona, Mas va mantenir contactes amb Demòcrates per acostar-los a la refundació de CDC. Els va arribar a plantejar entrar al projecte a través de la plataforma que impulsava durant els primers mesos de l'any -ara convertida en fundació del PDECat-, però no hi va haver acord. Els democristians independentistes defensaven un abast renovador més gran i una estructura horitzontal, i no veia amb bons ulls el debat de noms soterrat que existia dins de Convergència.
Tampoc hi havia entesa en estratègia política. Les discrepàncies sobre el referèndum unilateral d'independència (RUI), a banda, es van fer patents a la direcció de Junts pel Sí, on conviuen les dues formacions. Demòcrates defensava una votació sota la legalitat catalana com a única solució per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat i com a via per donar sortida al mandat del 27-S, però el PDECat mantenia dubtes sobre el referèndum. Puigdemont, finalment, va optar per aquesta opció després d'un debat intens dins de l'antiga Convergència.
Antoni Castellà i Josep Maria Vila d'Abadal, l'any 2014 al Mercat del Ram de Vic. Foto: Adrià Costa
La distància es va anar fent més gran i, paral·lelament, Demòcrates s'anava acostant cap a ERC, amb qui va fer un acte d'homenatge a les víctimes del franquisme. No falten dirigents del PDECat que pronostiquen que els democristians independentistes acabaran sent "l'ala dretana" dels republicans. Marta Rovira, secretària general d'ERC, i Gabriel Rufián, portaveu dels republicans a Madrid, van assistir a la presentació de la campanya del "sí" que està impulsant Demòcrates.
Però si hi ha algun aspecte que ha tensionat les relacions al màxim és l'afer del nom. Després del fracàs de les propostes de la direcció, la militància va triar el nom de Partit Demòcrata Català (PDC), que col·lisionava amb el ja registrat per Demòcrates. De fet, els democristians independentistes ja s'havien posar en contacte amb l'antiga CDC per advertir-la que triar un nom similar al seu obriria un conflicte. Amb la inclusió del terme "Europeu" dins la denominació definitiva dels nacionalistes es va tancar la polèmica, però la imatge de marca del PDECat ha tornat a obrir les ferides.