Ciutadans ha obtingut un bon resultat electoral el 28-A. El partit d'Albert Rivera ha incrementat el seu percentatge del 13,05% de les espanyoles del 2016 al 15,86%, i ha passat de 32 a 57 escons, un guany rellevant de 25 diputats. Curiosament, a Catalunya ha punxat. El 2016 va treure el 10,93% i ara ha obtingut l'11,55%, un increment menor al de l'estat. De fet, ja fa temps que el partit taronja sembla haver tocat sostre a Catalunya. 

En un context en què el seu principal rival, el Partit Popular, ha patit una forta reculada, Ciutadans no ha pogut sumar ni un escó més als cinc que tenia a Catalunya. Segur que ha rebut alguns sufragis de votants que han abandonat el PP. Però molts antics votants socialistes que havien fet confiança als de Rivera en el moment més tens del procés, han tornat al PSC, molt més després del gir a la dreta que ha suposat rebutjar un possible acord amb Pedro Sánchez. Aquesta és una de les claus del bon resultat socialista a Catalunya. 

La clara definició de Ciutadans com una força que competeix pel lideratge de la dreta, ara ja sense embolcalls "progressistes", ha taponat la frontera amb el PSC. I l'afebliment de la polarització que es va produir la tardor del 2017 farà cada cop més difícil que els taronja puguin aparèixer com el vot útil del constitucionalisme. Potser el partit donava per descomptat que el 28-A s'havia de buscar el vot fora de Catalunya i per això el partit va enviar Arrimadas a fer campanya sobretot per Espanya.



Diumenge a la nit, al costat de Rivera, Arrimadas feia cara de circumstàncies. Enmig dels bons resultats dels seus, la dirigent catalana no va poder sumar ni un escó més al seu grup. Però potser hi havia més: l'èxit de Rivera el blinda, de moment, al capdavant de Ciutadans. No hi ha alternativa al seu lideratge, ara per ara.