26
de maig
de
2019, 23:35
Actualitzat:
27
de maig,
1:06h
Carles Puigdemont ha tornat a demostrar que és el principal -per no dir únic- actiu electoral de Junts per Catalunya (JxCat). L'expresident de la Generalitat, com a candidat del seu espai polític a les eleccions europees, s'ha imposat a Oriol Junqueras, cap de cartell d'ERC, en una reedició del duel del 21 de desembre del 2017. Com en aquella ocasió, Puigdemont ha sortit vencedor de les urnes gràcies a l'èxit d'un vot de protesta contra l'Estat -fins fa tan sols tres setmanes, la llista de JxCat estava vetada per la Junta Electoral Central (JEC), que només va rectificar gràcies a les decisions de la Fiscalia, el Suprem i la justícia ordinària- i al pes simbòlic que encara ostenta. Dos eurodiputats -ell i Toni Comín- i quasi un milió de vots el fan sortir reforçat.
El triomf de Puigdemont, que també ha sabut aplegar part del vot que tradicionalment va cap a la CUP i que en aquest cas s'ha arrenglerat amb l'expresident, permet compensar el resultat més aviat discret de JxCat a les eleccions municipals, en les quals ha perdut uns 180.000 vots i 600 regidors. La formació s'havia esforçat molt en els últims dies a vincular les europees amb les locals -"Carles Puigdemont a Europa, Quim Forn a Barcelona", es podia llegir en una paret de la seu electoral i també escoltar en els mítings finals-, però el triomf només s'ha produït a l'Eurocambra, l'espai de decisió més allunyat i menys incidència en el dia a dia. DE fet, a Barcelona el tàndem Forn-Elsa Artadi ha perdut sis regidors i JxCat només en té cinc, de manera que han quedat per darrere d'ERC, Barcelona en Comú, PSC i Manuel Valls.
En aquest sentit, la davallada en múltiples ciutats on CiU es va imposar a les eleccions del 2015 queda en segon terme davant del triomf de Puigdemont, a qui JxCat presenta com a "veritable líder de l'independentisme". Des del primer moment, l'espai postconvergent fia la seva sort a la de Puigdemont i a l'anomenat "efecte remuntada", però aquesta tendència es va estroncar en les espanyoles -7 diputats i menys de mig milió de vots per a la llista de Jordi Sànchez i Laura Borràs- i tampoc ha tingut impacte en les municipals, però sí que ha fet el gir a les europees. El component de l'1-O, la legitimitat del qual encara és vigent segons JxCat, també hi ha tingut a veure.
Una llista "autènticament" unitària
Per què? Perquè Puigdemont ha estat tota la campanya reivindicant el Govern que va fer possible el referèndum, i ha demanat que tant ell com Toni Comín -provinent d'ERC- i Clara Ponsatí -consellera d'Ensenyament en l'última fase cap a l'1-O- tinguessin espai al Parlament Europeu. Un dels arguments que s'han fet servir des de la sala de màquines és que la llista de Puigdemont era "l'autèntica" candidatura conjunta, perquè Comín ve de l'espai republicà i Ponsatí tanca la llista de Barcelona és Capital-Primàries que ha impulsat Jordi Graupera. L'expresident, a banda, ha insistit que només un bon resultat de l'independentisme a Europa podria pressionar Pedro Sánchez per dialogar.
El repte ara per a Puigdemont és agafar l'acta com a eurodiputat, una batalla jurídica que el seu equip vol portar a terreny europeu. Optar per l'expresident era una manera no només de donar suport a l'exili -l'altra cara de la moneda de la repressió juntament amb la presó-, sinó també tornar a posar prova un Estat que divendres va suspendre els quatre diputats presos al Congrés dels Diputats. El lideratge simbòlic de Puigdemont és viu i segueix sent una figura molt molesta de gestionar per l'aparell de l'Estat.
El triomf de Puigdemont, que també ha sabut aplegar part del vot que tradicionalment va cap a la CUP i que en aquest cas s'ha arrenglerat amb l'expresident, permet compensar el resultat més aviat discret de JxCat a les eleccions municipals, en les quals ha perdut uns 180.000 vots i 600 regidors. La formació s'havia esforçat molt en els últims dies a vincular les europees amb les locals -"Carles Puigdemont a Europa, Quim Forn a Barcelona", es podia llegir en una paret de la seu electoral i també escoltar en els mítings finals-, però el triomf només s'ha produït a l'Eurocambra, l'espai de decisió més allunyat i menys incidència en el dia a dia. DE fet, a Barcelona el tàndem Forn-Elsa Artadi ha perdut sis regidors i JxCat només en té cinc, de manera que han quedat per darrere d'ERC, Barcelona en Comú, PSC i Manuel Valls.
En aquest sentit, la davallada en múltiples ciutats on CiU es va imposar a les eleccions del 2015 queda en segon terme davant del triomf de Puigdemont, a qui JxCat presenta com a "veritable líder de l'independentisme". Des del primer moment, l'espai postconvergent fia la seva sort a la de Puigdemont i a l'anomenat "efecte remuntada", però aquesta tendència es va estroncar en les espanyoles -7 diputats i menys de mig milió de vots per a la llista de Jordi Sànchez i Laura Borràs- i tampoc ha tingut impacte en les municipals, però sí que ha fet el gir a les europees. El component de l'1-O, la legitimitat del qual encara és vigent segons JxCat, també hi ha tingut a veure.
Una llista "autènticament" unitària
Per què? Perquè Puigdemont ha estat tota la campanya reivindicant el Govern que va fer possible el referèndum, i ha demanat que tant ell com Toni Comín -provinent d'ERC- i Clara Ponsatí -consellera d'Ensenyament en l'última fase cap a l'1-O- tinguessin espai al Parlament Europeu. Un dels arguments que s'han fet servir des de la sala de màquines és que la llista de Puigdemont era "l'autèntica" candidatura conjunta, perquè Comín ve de l'espai republicà i Ponsatí tanca la llista de Barcelona és Capital-Primàries que ha impulsat Jordi Graupera. L'expresident, a banda, ha insistit que només un bon resultat de l'independentisme a Europa podria pressionar Pedro Sánchez per dialogar.
El repte ara per a Puigdemont és agafar l'acta com a eurodiputat, una batalla jurídica que el seu equip vol portar a terreny europeu. Optar per l'expresident era una manera no només de donar suport a l'exili -l'altra cara de la moneda de la repressió juntament amb la presó-, sinó també tornar a posar prova un Estat que divendres va suspendre els quatre diputats presos al Congrés dels Diputats. El lideratge simbòlic de Puigdemont és viu i segueix sent una figura molt molesta de gestionar per l'aparell de l'Estat.