El PSC ha tornat a guanyar unes eleccions a Girona, però el nou alcalde de la ciutat pot ser Lluc Salellas. Aquesta és la paradoxa que deixa la nit electoral a Girona, un frec a frec entre el PSC i Guanyem, candidatura que té la CUP incorporada. Els socialistes s'han imposat per 600 vots, però els dos partits han empatat en regidors: vuit per banda. Són dos més que els sis edils de Junts, que en baixa tres i es queda sense opcions de mantenir l'alcaldia. ERC, amb tres regidors, i el PP i Vox, amb un representant cadascun, completen el mapa del consistori. Malgrat la victòria del PSC, Sílvia Paneque no té garantida la batllia alcaldessa. Quins són els pactes possibles? Per què Salellas és el principal candidat a l'alcaldia si va quedar segon?
L'alcaldia de Girona: entre el tripartit independentista o el govern en minoria del PSC
La disjuntiva per elegir alcalde és la mateixa que fa quatre anys: o tripartit o govern en minoria. Ara bé, els actors i les probabilitats s'han capgirat. Si el 2019 el pacte a tres bandes entre Guanyem, el PSC i ERC com a alternativa a Marta Madrenas no va prosperar, aquest cop un altre tripartit, en aquest cas independentista, és l'opció més factible. Això pot fer alcalde Salellas. Plegats, els partits independentistes sumen 17 regidors, que superen amb escreix els 14 que marquen la majoria absoluta necessària per investir Salellas. Tant el líder de Guanyem com la candidata de Junts han recalcat que prioritzen els pactes entre partits independentistes, però no ho tindran fàcil per posar-se d'acord.
Enemics íntims
Guanyem ha marcat tres línies vermelles per arribar a un acord amb la resta de forces polítiques: mantenir l'alcaldia independentista, canviar el model de Girona i impulsar una agenda social i republicana. La primera condició serà, a priori, on caldrà remar menys. Salellas i l'exconsellera Geis coincideixen en la necessitat de tenir un govern sobiranista. Fins i tot de Carles Puigdemont, que, tot i la decepció pels resultats de Junts, s'ha mostrat "esperançat" amb què es pugui investir un candidat independentista. Per contra, tant en la voluntat de canvi de cicle com en les polítiques socials els dos partits es troben, a priori, als dos extrems.
Després de les dues legislatures de Madrenas, Girona necessita una "transformació". Aquest és el diagnòstic de Salellas, que durant la campanya ha centrat bona part de les crítiques en l'acció de govern de Junts. Ara, es pot trobar investit alcalde, i amb l'opció de fer efectiu el canvi de rumb per la ciutat, gràcies al suport de Geis, hereva de les polítiques de Madrenas: de rivals a enemics íntims. Caldrà veure com s'articula finalment l'aliança: des d'un pacte de govern a un suport puntual en la investidura. La fragmentació dels resultats a Girona auguren una governabilitat difícil.
L'èxit de Guanyem s'explica, en part, per haver aconseguit teixir una proposta amb recorregut més enllà de l'esquerra independentista. S'ha mostrat obert a pactar tant amb ERC com amb el PSC i durant la campanya ha rebut suports d'agents transversals de la ciutat: des de figures properes al PSC– com l'alcaldessa Anna Pagans– fins a l'excandidata per Junts, Assumpció Puig, que va renunciar a presentar-se per les batalles internes del partit.
La divisió ha estat el principal escull de Junts en el camí per revalidar l'alcaldia. L'elecció de Puig com a candidata no va generar consens i, després de la renúncia de l'arquitecta, el partit de Puigdemont no va trobar relleu fins pocs mesos abans de les eleccions quan es va optar per la figura de Geis. L'exconsellera ha pagat el desgast dels mandats de Madrenas. Tot i ser una figura coneguda a la ciutat– va guanyar les primàries per ser la primera de la llista al Parlament a contra l'alcaldessa– l'exconsellera ha anat a remolc durant tota la campanya amb un projecte menys consolidat que els seus rivals polítics.
Més enllà del desgast, l'altra clau de la desfeta de Geis ha estat la divisió interna: la ruptura del grup municipal entre Junts i el PDECat a mig mandat ha passat factura a l'espai postconvergent. El candidat demòcrata, Carles Ribas, ha concorregut en solitari amb la marca d'Ara Girona, però no ha pogut superar la barrera del 5% per mantenir-se al consistori. En l'escenari hipotètic d'haver-se mantingut l'aliança, els 1.500 votants de Ribas potser haurien permès a Junts sumar per mantenir-se com a primera força sobiranista, molt a prop del PSC de Paneque. A la pràctica, els suports demòcrates s'han quedat sense representació i Junts ha perdut gairebé la meitat de l'electorat–els 13435 vots s'han reduït a 6949.
El govern en minoria del PSC, l'alternativa
La darrera alcaldessa del PSC va ser Pagans. Han hagut de passar 16 anys perquè els socialistes recuperessin un dels feus tradicionals del partit, on van arribar a tenir cinc majories absolutes consecutives. De Pagans a Paneque: han estat quatre legislatures a l'ombra on, des que el 2011 van ser destronats per Puigdemont, els socialistes de Girona han fet tots els papers de l'auca: des de líders de l'oposició a socis de govern de Junts amb un breu impàs pel purgatori del 2015, quan van marcar el mínim històric amb quatre regidors.
A Paneque només li falta un paper per fer: ser alcaldessa. Les seves opcions passen perquè no hi hagi acord entre independentistes. Com a guanyadora de les eleccions, Paneque en fa prou amb majoria simple per ser alcaldessa, precisament l'escenari que va tenir Girona el 2019. En aquella ocasió, Marta Madrenas va ser elegida només amb el suport dels seus nou regidors. Paneque es va quedar sense opcions de compartir l'alcaldia després de l'acord fallit entre Guanyem, el PSC i ERC per fer un tripartit. Ara, un nou tripartit amenaça de tornar a deixar sense govern als socialistes.