10
de novembre
de
2019, 23:08
Actualitzat:
11
de novembre,
14:35h
Santiago Abascal ha aconseguit el que no va poder acaronar el 28-A. Vox és tercera força a l'estat espanyol i aquest factor condicionarà i molt el futur polític. El partit ultra ha sabut capitalitzar el gruix del vot de protesta per la dreta. Ho ha fet gràcies a l'erosió de Ciutadans, que ha delatat una conducta erràtica els darrers temps. Abascal ha guanyat la seva partida personal amb Rivera i ha fet un paper més eficaç en l'únic debat entre els candidats a la Moncloa.
Els missatges de Vox sobre Catalunya i sobre la immigració no han estat contestats de manera contundent pels seus rivals i això ha permès que Abascal hagi anat colant el seu discurs. En aquesta campanya, Abascal s'ha resituat, acostant-se al corrent majoritari -i més exitós- del populisme de dretes europeu. Ras i curt: s'ha apropat a Matteo Salvini, el cabdill de la dreta extrema italiana, amb qui es va reunir a Roma el mes passat, i ha assajat un discurs més "social", bandejant aspectes del seu programa més propers al PP (com un programa econòmic basat en la reducció d'impostos com els de successions i patrimoni) i apuntant cap a bosses de vot més "populars".
Abascal ha repetit en aquesta campanya els atacs contra "l'oligarquia política i econòmica" i ha convertit en tema central la immigració i el suposat tracte de favor que reben els immigrants il·legals enfront els ciutadans espanyols pel que fa a ajudes públiques. Però, sobretot, ha sabut capitalitzar el malestar acumulat en amplis sectors per una provisionalitat que comença a cansar. El tacticisme de la classe política es va plasmar en el debat d'investidura del juliol i s'ha concretat en una repetició electoral forçada pels interessos de mirada curta de Pedro Sánchez.
Els incidents produïts a Catalunya després de la sentència de l'1-O, convenientment magnificats per la premsa madrilenya, han acabat de donar l'empenta a un Vox que ha sabut encarnar el rostre més agre i ressentit de la societat espanyola. Per primer cop des de la fi del franquisme, una formació d'extrema dreta ocuparà una posició rellevant al Congrés. Més feina per la marca Espanya.
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom i el percentatge de vot obtingut allí per cada partit el 10-N. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom i els punts de vot guanyats o perduts allí respecte l'abril per cada partit -en el cas de la CUP, respecte Front Republicà-. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.
Els missatges de Vox sobre Catalunya i sobre la immigració no han estat contestats de manera contundent pels seus rivals i això ha permès que Abascal hagi anat colant el seu discurs. En aquesta campanya, Abascal s'ha resituat, acostant-se al corrent majoritari -i més exitós- del populisme de dretes europeu. Ras i curt: s'ha apropat a Matteo Salvini, el cabdill de la dreta extrema italiana, amb qui es va reunir a Roma el mes passat, i ha assajat un discurs més "social", bandejant aspectes del seu programa més propers al PP (com un programa econòmic basat en la reducció d'impostos com els de successions i patrimoni) i apuntant cap a bosses de vot més "populars".
Abascal ha repetit en aquesta campanya els atacs contra "l'oligarquia política i econòmica" i ha convertit en tema central la immigració i el suposat tracte de favor que reben els immigrants il·legals enfront els ciutadans espanyols pel que fa a ajudes públiques. Però, sobretot, ha sabut capitalitzar el malestar acumulat en amplis sectors per una provisionalitat que comença a cansar. El tacticisme de la classe política es va plasmar en el debat d'investidura del juliol i s'ha concretat en una repetició electoral forçada pels interessos de mirada curta de Pedro Sánchez.
Els incidents produïts a Catalunya després de la sentència de l'1-O, convenientment magnificats per la premsa madrilenya, han acabat de donar l'empenta a un Vox que ha sabut encarnar el rostre més agre i ressentit de la societat espanyola. Per primer cop des de la fi del franquisme, una formació d'extrema dreta ocuparà una posició rellevant al Congrés. Més feina per la marca Espanya.
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom i el percentatge de vot obtingut allí per cada partit el 10-N. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom i els punts de vot guanyats o perduts allí respecte l'abril per cada partit -en el cas de la CUP, respecte Front Republicà-. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.