27
de gener
de
2020, 12:59
Actualitzat:
14:14h
El coordinador de l'operatiu policial de l'1-O, Diego Pérez de los Cobos, ha estat el primer testimoni en passar per l'Audiència Nacional en el judici contra Josep Lluís Trapero. Sobre el dia 1-O, el coordinador ha acusat els Mossos d'actuar entre la "passivitat i la obstrucció". Ha admès que hi havia "desconfiança" sobre el paper dels Mossos l'1-O. Creien que actuarien per impedir el referèndum, però pensaven que no farien "tot el possible". "Mai vam pensar que s'arribés al nivell d'inacció que vam viure l'1-O", ha dit el coordinador de l'operatiu.
De fet, ha assegurat que la policia catalana no va canviar l'operatiu inicial tot i la petició de la justícia. "Lluny d'adequar el dispositiu a les ordres judicials, els Mossos van orientar-lo a una activitat normal i van reforçar els llocs on havien de participar els alts càrrecs del Govern", ha dit el coordinador.
Pérez de los Cobos ha explicat que en un principi els Mossos havien de dur a terme la seva actuació als centres de votació i les forces de seguretat de l'Estat estarien distribuïdes per tot el territori, per si Mossos no podia complir l'ordre del TSJC, ho demanessin i obtinguessin suport. "El problema és que des de primera hora nosaltres anem recopilant informació sobre l'actuació de Mossos i veiem que els col·legis estan ocupats, que els binomis apareixen a les sis del matí i no estan fent res i el referèndum està tirant endavant", ha dit el coordinador.
Davant d'això, Pérez de los Cobos ha assegurat que va tenir "converses" amb els responsables de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional on s'arriba a la conclusió que es pot actuar com a "substitució" dels Mossos. "Es donen les circumstàncies que vam plantejar. El dispositiu dels Mossos era insuficient, ineficient i ineficaç", ha dit. Es va decidir aleshores passar al pla B i actuar "per pròpia iniciativa". "Els Mossos eren complaents amb la celebració de l'1-O", ha dit.
El coordinador ha dit que les peticions d'auxili dels Mossos van ratificar "les sospites". "Decidim a partir de les 8 actuar per pròpia iniciativa, i a les 9 rebem la sol·licitud d'actuar en 233 col·legis. Durant tres hores no vam tenir constància de cap intervenció dels Mossos i els col·legis funcionàvem amb total normalitat, i no vam rebre cap petició de suport", ha dit. "Això ens va fer confirmar que acceptar la sol·licitud dels Mossos era perjudicial pel compliment de l'ordre del TSJC", ha dit. Per què? Perquè molts dels centres on van demanar ajuda els Mossos eren dels "més complicats".
Durant els dies previs a l'1-O es van ocupar centres de votació. Segons Pérez de los Cobos, això té a veure amb les pautes d'actuació -"pistes" d'actuació, segons el coordinador-, perquè s'explicava què havien de fer els convocants del referèndum per evitar l'actuació dels Mossos. "Casualment els col·legis s'ocupen abans de les 6 i, quan arriben els binomis, es troben amb un gruix de persones suficient per no actuar i fent resistència pacifica, tal com deien les pautes d'actuació", ha criticat Pérez de los Cobos. El coordinador s'ha preguntat per què ningú va saber on intervindria la Guàrdia Civil i la Policia Nacional i, en canvi, tothom sabia on i quan actuarien els Mossos.
Sobre comportaments concrets dels Mossos l'1-O, Pérez de los Cobos ha relatat que en almenys dues ocasions agents de la policia catalana volien col·laborar però després van canviar d'opinió perquè havien rebut "ordres dels seus superiors" per no cooperar. El coordinador també ha ressaltat que no van intervenir unitats d'ordre públic durant la jornada.
Pérez de los Cobos ha explicat que hi va haver un oferiment dels Mossos perquè les cèl·lules de coordinació estiguessin a les sales de coordinació de la policia catalana. El coordinador ha explicat els Mossos no van posar "cap pega" a la seva decisió final de no centralitzar la coordinació al CECOR dels Mossos. "Mai em van proposar asumir el comandament únic. Jo no tenia cap autoritat sobre els Mossos", ha volgut remarcar en tot moment.
Cap ordre d'aturar les actuacions
El coordinador ha detallat també una reunió que van mantenir amb Trapero i la magistrada Mercedes Armas del TSJC el dia 1 d'octubre. El major va alertar de la situació que s'estava vivint en molts punts de Catalunya i que se sentia responsable de posar en coneixement de la jutge els incidents perquè, en cas de no aturar-se, podria haver "greus incidents d'ordre públic". "La petició la vaig entendre com un intent d'aconseguir que la magistrada ordenés que s'aturessin les actuacions de la policia i la Guàrdia Civil", ha dit Pérez de los Cobos. El coordinador va dir a la magistrada que les actuacions entraven dins de les possibilitats que es contemplaven per a l'1-O. "Ella no va donar cap ordre i va reiterar que es complís amb l'ordre del TSJC", ha remarcat, i ha fet referència a retrets mutus entre ell i Trapero sobre les actuacions policials.
Pérez de los Cobos ha negat que hi hagués cap ordre d'aturar les actuacions policials l'1-O, però sí que ha admès que la intensitat i el nombre d'actuacions va anar disminuint durant la jornada. "La franja d'actuació preferent era entre les 7 i les 10h i les intervencions havien de ser ràpides i no hipotecar-hi massa temps", ha detallat. El coordinador també ha dit que arran de la crida de Puigdemont a "defensar les urnes" va augmentar la resistència als col·legis. "Això va fer que les intervencions fossin més prolongades i més costoses", ha admès. No obstant això, ha dit que també hi va haver actuacions que van començar a la tarda i al vespre.
Les actuacions de la policia espanyola i la Guàrdia Civil van aconseguir tancar més d'un centenar de centres i que no s'obrissin un altre centenar de punts de votació, segons el coordinador. Sobre els centres que van tancar els Mossos, Pérez de los Cobos ha dit que els 99 centres a què feia referència la policia catalana eren majoritàriament en municipis molt petits i on, segons els resultats de la votació, ja s'havia votat. "En la majoria dels locals tancats pels Mossos es va votar i hi va votar molta més gent de la que hi havia censada", ha remarcat. El dia del referèndum hi havia cens universal.
Trapero, al lloc "oposat" al que corresponia
Pérez de los Cobos ha assegurat que va faltar "voluntat" de la prefectura dels Mossos per impedir el referèndum. També va faltar "aprofitar l'ascendència que suposava ser una institució de la Generalitat amb responsabilitat en la seguretat pública" per llançar un missatge als responsables polítics per desconvocar la votació. "Si els Mossos haguessin posat Puigdemont en la tesitura que, si continuava endavant amb el referèndum, s'hauria trobat amb la policia, no hauria tirat endavant", ha dit. Això, segons ell, corresponia a Trapero. Alhora, també ha lamentat la manca de col·laboració amb la resta de policies i l'autoritat judicial.
"Trapero informava de les reunions que tenia i de les ordres judicials als responsables polítics, i no informava de les reunions que tenia amb els convocants de l'activitat il·legal als jutges", ha dit. "Estava clar que Trapero estava al lloc oposat al que corresponia", ha reblat.
La dimissió de Batlle
Pérez de los Cobos ha parlat també de la dimissió d'Albert Batlle com a director general dels Mossos. Ha dit que el mateix Batlle li va dir que, si ell continuava en el càrrec, els Mossos complirien la legalitat i les ordres judicials, però l'endemà Forn va dir que la policia facilitaria la votació. Batlle va dimitir aquell mateix dia i el va substituir Pere Soler.