La nit electoral grega ha generat un curiós dilema al Madrid polític i mediàtic. Per a Podemos i rodalies intel·lectuals, Espanya és un país pobre del sud d'Europa, endeutat i enfonsat fins el coll en un fangar de corrupció oligàrquica. Aquesta percepció veu Syriza com una poderosa avançada de la insurrecció meridional contra un Nord ric i implacable. Grècia, per tant, és una força de xoc fraternal que obre terreny a espanyols, portuguesos i irlandesos. Com descrivia Orwell a La rebel·lió dels animals, els PIGS s'insubordinen, en aquest cas amb Tsipras i Iglesias al capdavant.

El Madrid del règim, per contra, situa Espanya poc menys que com a país creditor. La idea principal és que es tracta de la quarta economia d'Europa i que n'hi ha prou amb això per aïllar-se de l'exemple grec. És el Madrid de l'AVE i la Marca Espanya, el que vol que Grècia retorni els 26 mil milions que deu a la banca espanyola sense que importi el descomunal deute sobirà espanyol. En definitiva, l'Espanya d'Aznar i Zapatero, la d'El País i l'ABC, la del PSOE i el PP.

Són dues visions antagòniques, excloents. Una de les dues està més a prop de la realitat i del carrer que l'altra. Una de les dues s'imposarà. Amb Catalunya o sense.