Plaça Villa de París, zona zero de l'independentisme

Ampli desplegament policial a la plaça Villa de París de Madrid, una plaça noble, de jardins cuidats, que acull l'Audiència Nacional espanyola i el Tribunal Suprem. París és sinònim de refugi a l'exili, aquell exili forçat quan el franquisme havia abolit la Generalitat. Madrid, en canvi, és ara mateix símbol de la repressió al sobiranisme, amb les institucions catalanes sotmeses com estan al control absolut de la Moncloa. Mentre el president i la meitat del Govern són a l'exili, el vicepresident i sis consellers de l'executiu -així com els màxims representants del Parlament- han acudit a declarar a la plaça Villa de París, convertida en zona zero de l'independentisme.  

La policia blinda l'entorn de l'Audiència Nacional i del Suprem. La premsa fa guàrdia. Oriol Junqueras és el més matiner. A l'altre focus de la jornada, diputats del Parlament i el Congrés comencen a prendre posicions entorn de l'alt tribunal. S'escolten crits de "no esteu sols" i "llibertat, llibertat" quan Carme Forcadell i la resta de membres sobiranistes de la mesa citats a declarar (Lluís Corominas, Anna Simó, Joan Josep Nuet i Ramona Barrufet) entren al tribunal. Els acompanyen una munió de dirigents sobiranistes, des de Joan Tardà i Gabriel Rufián fins a Marta Pascal i David Bonvehí, passant per Albano Dante Fachin i Xavier Domènech.

Amb Forcadell i companyia ja dins de les dependències judicials -la presidenta entra última a les 9.20 hores del matí-, el coordinador general de Catalunya en Comú pronuncia una de les frases de la jornada, que interessa molt als mitjans amb seu a Madrid. "Si jo hagués estat president de la Generalitat, avui seria aquí", afirma Domènech. També demana per a les eleccions del 21-D dos punts del programa en comú: amnistia dels presos polítics i anul·lació de l'execució de l'article 155.

Els consellers del "Govern legítim" i Santi Vila

Com s'havia anunciat, Puigdemont i cinc dels seus consellers (Antoni Comín, Meritxell Serret, Lluís Puig i Clara Ponsatí), no acudeixen a la citació judicial. Continuen a Brussel·les, o almenys això sembla, perquè no han aparegut en públic des de dimarts i la informació està bunqueritzada i plou en comptagotes els darrers dies. A Madrid declaren Junqueras, al costat de Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Carles Mundó, Joaquim Forn, Meritxell Borràs i Dolors Bassa. Tots opten per respondre només les preguntes de la defensa. Es comença a coure el pitjor.
 

Crits de «Viva España, viva la Guàrdia Civil» davant del Tribunal Suprem; informa @isaacmelerhttps://t.co/BV9fyd4WYTpic.twitter.com/cj95aKFoOF

— NacióPolítica (@naciopolitica) 2 de novembre de 2017

L'exconseller Santi Vila -els membres del "Govern legítim de la Generalitat encara es consideren consellers-, arriba separat dels seus excompanys d'executiu. Ell sí que respon les preguntes de la jutge Carmen Lamela i de la Fiscalia, que demanarà presó incondicional per a Junqueras i els consellers mentre que per a Vila tan sols reclamarà presó eludible amb una fiança de 50.000 euros. Un gest generós per al vers lliure del Govern, avui postulat com a candidat del PDECat en una pugna pendent de resolució. Resulta curiós que determinats mitjans ja avancessin dimecres que Vila seria l'únic que esquivaria la presó. 
 Mentre els consellers declaren i Puigdemont s'absenta, apareix en escena Artur Mas, que atén pacientment els mitjans en català, castellà i anglès. L'expresident, inhabilitat arran del 9-N, recorda la "injustícia" que impliquen els moviments de la justícia espanyola, insta el sobiranisme a "derrotar" l'Estat a les eleccions del 21-D i evita concretar si caldria una llista unitària per respondre als embats del govern espanyol, vehiculats via tribunals i aplicació de l'article 155 de la Constitució. Mas diu que és una decisió, la de la llista unitària, que no li correspon. Fins ara, però, ha format part de la cuina del procés i era un habitual de Palau.

Sorpresa al Suprem, declaracions (i temors) a l'Audiència

Al Suprem s'acceleren els esdeveniments. La defensa aconsegueix posposar la declaració de Forcadell i la resta de membres de la mesa del Parlament. Els advocats al·leguen falta de temps i dèficits en la documentació de la querella formulada per la Fiscalia, defensada per Fidel Cadenas, membre d'una associació de fiscals conservadora, i Consuelo Madrigal, exfiscal general de l'Estat. El jutge accepta la petició i fixa una nova data de declaració per a dijous que ve. Pocs minuts després, Corominas i Simó surten emocionats del Suprem, Nuet s'abraça a Marta Pascal. Uns segons abans ha aparegut Forcadell, que després de saludar i pujar al cotxe que l'esperava, ha saludat els concentrats amb la finestra del vehicle abaixada. Un altre cop crits de "llibertat, llibertat".

Aquestes paraules  d'escalf no arriben a l'Audiència Nacional, on transcendeix la petició de la Fiscalia de l'ordre d'empresonament a Junqueras i els altres sis consellers del Govern presents a Madrid. Santi Vila, amb un tracte més comprensiu, menja al marge. Joan Tardà atén NacióDigital a l'exterior de l'Audiència Nacional. Continua amb el braç dret lesionat i admet estar cansat, però fa paciència per respondre les preguntes. Tardà raona que "la resposta a un possible empresonament ha de ser guanyar el 21 de desembre". Al seu costat hi ha Rufián, que exhibeix una samarreta amb un missatge que demana la llibertat dels "Jordis", que fa 17 dies que estan empresonats a Soto del Real. Els advocats de Sànchez i Cuixart hauran de defensar precisament demà a l'Audiència Nacional el recurs per demanar la llibertat dels presidents de l'ANC i Òmnium. A la jutge Carmen Lamela se li acumula la feina. Tota, curiosament, la concentra ella.

Al migdia de l'últim dia D del procés, potser en "les hores més greus" -com diria Cuixart-, el perill d'empresonament del Govern pren cos. Lamela tanca la vista a les 14.00 hores i ordena que els membres de l'executiu català no marxin de les dependències policials. La jutge comença a escriure la interlocutòria. Ningú es mou de la plaça Villa de París, zona zero de l'independentisme.