25
de setembre
de
2019, 13:21
Actualitzat:
13:34h
Poble Lliure -una de les dues ànimes majoritàries de la CUP- torna a apostar per presentar-se a les properes eleccions espanyoles del 10-N i, a través d'un comunicat, ha emplaçat els anticapitalistes a "assumir la seva responsabilitat" com a organització per tal de "representar l'independentisme rupturista i d'esquerres". Així, a pocs dies que la CUP celebri el consell polític en què debatrà concórrer o no als comicis, Poble Lliure l'insta a "prendre la iniciativa" i articular la resposta de denúncia en l'àmbit de la lluita institucional.
Segons Poble Lliure, que ja va presentar-se a les últimes eleccions en coalició amb Som Alternativa i Pirates de Catalunya sota la candidatura de Front Republicà, "no es pot abandonar cap front de lluita". En aquest sentit, consideren que cal tornar a disposar d'una candidatura que cobreixi l'espai polític que s'ha mantingut després de l'1-O, amb l'objectiu d'avançar cap a la República, perquè desplegui una "estratègia de ruptura democràtica" respecte l'Estat.
Davant de la quarta convocatòria electoral en quatre anys, Poble Lliure també ha destacat el que considera una "agudització de la crisi democràtica del règim monàrquic espanyol hereu del franquisme", ara "incapaç de trobar una sortida a les demandes populars" amb un govern sòlid i estable. I ha alertat de la "deriva neo-autonomista" de certs sectors de l'independentisme, "més preocupats en acomodar-se a la situació generada pel 155 i disputar-se les engrunes" que no pas de consensuar una estratègia republicana de ruptura.
Així doncs, han destacat que l'única actitud és "el desgasts i el bloqueig" a l'Estat, forçant-lo a seure a la taula de la negociació amb dos punts fonamentals. El primer, l'exercici del dret a l'autodeterminació i la implementació dels seus resultats. I el segon, l'amnistia i la fi de la repressió.
Una opció que va més enllà de la CUP
Malgrat que l'anterior aposta de Poble Lliure -Front Republicà- no va assolir amb els 110.000 vots el llindar del 3% que li garantia representació, la formació es manté ferma en la necessitat de tornar a concórrer als comicis. Tal i com va avançar NacióDigital, la seva primera opció és vehicular una candidatura a través de la CUP. Amb això, Poble Lliure busca aplegar les màximes sensibilitats del paraigües cupaire, defugint d'ànimes i de sectors. No obstant això, també es valora la proposta d'una "candidatura de país", amb personalitats de la societat civil, en la línia de la resposta unitària a la sentència, i sense sigles polítiques.
En cas que això no pogués portar-se a terme, sobretot per la negativa dels grans partits independentistes que ja compten amb representació al Congrés, Poble Lliure proposarà una coalició similar -o bé idèntica- a Front Republicà. Malgrat que aquesta és la tercera opció, admeten que també és la més probable.
La CUP debat i Endavant s'hi oposa
La CUP debatrà entre fer un "boicot" a les eleccions espanyoles o presentar-se promovent un "bloqueig" a l'Estat aquest dissabte 28 de setembre, en un consell polític extraordinari. A la reunió, intentaran decidir entre diverses propostes que passen per denunciar "de forma explícita els trets antidemocràtics del règim" des del "boicot o del bloqueig". La documentació presentada per la CUP planteja aspectes "tàctics" perquè l'esquerra independentista es converteixi en una "eina de denúncia de la constant negació de drets democràtics per part de l'estat, de deslegitimació del règim i d'incentivació de la confrontació democràcia i la generació d'inestabilitat a l'Estat".
En aquest sentit, la CUP parteix de la premissa que "l'exercici del dret a l'autodeterminació ha de venir determinat des de Catalunya" i avisa que boicotejarà "qualsevol intent de refer els consensos per part d'aquelles formacions polítiques disposades a garantir la governabilitat a l'Estat". Per la seva part, l'organització independentista i anticapitalista Endavant OSAN ja ha instat a boicotejar les eleccions espanyoles del 10 de novembre arran del "caràcter irreformable" de l'Estat.
Segons Poble Lliure, que ja va presentar-se a les últimes eleccions en coalició amb Som Alternativa i Pirates de Catalunya sota la candidatura de Front Republicà, "no es pot abandonar cap front de lluita". En aquest sentit, consideren que cal tornar a disposar d'una candidatura que cobreixi l'espai polític que s'ha mantingut després de l'1-O, amb l'objectiu d'avançar cap a la República, perquè desplegui una "estratègia de ruptura democràtica" respecte l'Estat.
Davant de la quarta convocatòria electoral en quatre anys, Poble Lliure també ha destacat el que considera una "agudització de la crisi democràtica del règim monàrquic espanyol hereu del franquisme", ara "incapaç de trobar una sortida a les demandes populars" amb un govern sòlid i estable. I ha alertat de la "deriva neo-autonomista" de certs sectors de l'independentisme, "més preocupats en acomodar-se a la situació generada pel 155 i disputar-se les engrunes" que no pas de consensuar una estratègia republicana de ruptura.
Així doncs, han destacat que l'única actitud és "el desgasts i el bloqueig" a l'Estat, forçant-lo a seure a la taula de la negociació amb dos punts fonamentals. El primer, l'exercici del dret a l'autodeterminació i la implementació dels seus resultats. I el segon, l'amnistia i la fi de la repressió.
Una opció que va més enllà de la CUP
Malgrat que l'anterior aposta de Poble Lliure -Front Republicà- no va assolir amb els 110.000 vots el llindar del 3% que li garantia representació, la formació es manté ferma en la necessitat de tornar a concórrer als comicis. Tal i com va avançar NacióDigital, la seva primera opció és vehicular una candidatura a través de la CUP. Amb això, Poble Lliure busca aplegar les màximes sensibilitats del paraigües cupaire, defugint d'ànimes i de sectors. No obstant això, també es valora la proposta d'una "candidatura de país", amb personalitats de la societat civil, en la línia de la resposta unitària a la sentència, i sense sigles polítiques.
En cas que això no pogués portar-se a terme, sobretot per la negativa dels grans partits independentistes que ja compten amb representació al Congrés, Poble Lliure proposarà una coalició similar -o bé idèntica- a Front Republicà. Malgrat que aquesta és la tercera opció, admeten que també és la més probable.
La CUP debat i Endavant s'hi oposa
La CUP debatrà entre fer un "boicot" a les eleccions espanyoles o presentar-se promovent un "bloqueig" a l'Estat aquest dissabte 28 de setembre, en un consell polític extraordinari. A la reunió, intentaran decidir entre diverses propostes que passen per denunciar "de forma explícita els trets antidemocràtics del règim" des del "boicot o del bloqueig". La documentació presentada per la CUP planteja aspectes "tàctics" perquè l'esquerra independentista es converteixi en una "eina de denúncia de la constant negació de drets democràtics per part de l'estat, de deslegitimació del règim i d'incentivació de la confrontació democràcia i la generació d'inestabilitat a l'Estat".
En aquest sentit, la CUP parteix de la premissa que "l'exercici del dret a l'autodeterminació ha de venir determinat des de Catalunya" i avisa que boicotejarà "qualsevol intent de refer els consensos per part d'aquelles formacions polítiques disposades a garantir la governabilitat a l'Estat". Per la seva part, l'organització independentista i anticapitalista Endavant OSAN ja ha instat a boicotejar les eleccions espanyoles del 10 de novembre arran del "caràcter irreformable" de l'Estat.