Pobres minimadrids

Política

ARA A PORTADA

Política Tres anys del 23-J: què ha canviat (i què no) des de les últimes eleccions espanyoles? Oriol March
Societat Vuit ferits, dos de greus, per una explosió de gas a l’estació de metro de plaça de Sants de Barcelona Redacció
Societat Un nou esfondrament talla tres línies de Rodalies: no hi ha data pel retorn a la normalitat Natàlia Pinyol
Societat Afectacions al servei de Rodalies per l'esfondrament a Vallbona: talls parcials i serveis alternatius Marc Orts i Cussó
Política Illa esquiva una «remodelació profunda» del Govern en l'equador del mandat Lluís Girona Boffi

Redacció

Publicat el 11 de gener de 2012 a les 22:59

Estem assistint a un replegament d'Espanya a Madrid. Durant trenta anys, la indústria que significa l'Estat ha permès que flueixi una certa quantitat dels recursos que recapta per tal de crear rèpliques autonòmiques a escala del poder de la capital espanyola. I així Toledo, Saragossa, Logronyo o Mèrida s'han convertit en minimadrids que han generat un grapat de castes polítiques i admninistratives, amb les corresponents xarxes clientelars.

La intenció inicial era, certament, diluir el caràcter nacional de Catalunya i Euskadi però, al cap dels anys i amb el concurs del totxo, els minimadrids han anat incorporant -a més de miniministres i minidiputats- minibarajas i miniatochas que han acabat posant en qüestió fins i tot la viabilitat del Madrid original.

Així que ara toca arreplegar-ho tot un altre cop i abandonar els minicacics autonòmics a la seva sort. Mala sort, per cert, en el cas dels que s'asseuen a la banqueta dels acusats. I si algú vol remenar quatre cireres, que faci com s'havia fet sempre. Maletes i cap a Madrid.

Escull Nació com la teva font preferida de Google