03
d'octubre
de
2021, 20:25
Actualitzat:
04
d'octubre,
13:38h
Carles Puigdemont declara aquest dilluns, de manera presencial, a la Cort d'Apel·lació de Sàsser, a Sardenya, en el marc del procés d'extradició que manté actiu el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. La defensa és optimista i creu que la jutge italiana, que el 24 de setembre va acordar llibertat sense mesures cautelars per a l'eurodiputat de Junts, arxivarà la causa. El Suprem, però, ha activat la maquinària per intentar l'extradició de Puigdemont o, si més no, aconseguir certes garanties que podrà ser retornat a Espanya més endavant. El viatge de l'expresident a l'Alguer ha fet evident de nou la repressió de l'Estat i ha tensat les relacions entre el Suprem i l'Advocacia de l'Estat, és a dir, el govern espanyol. L'exili afronta aquesta setmana una nova batalla.
L'expresident ha arribat aquest diumenge al matí al tribunal de l'Alguer -acomboiat per una àmplia representació independentista, que inclou entitats sobiranistes, així com consellers, exconsellers i diputats de Junts, ERC i la CUP- i ha mantingut una reunió amb els seus advocats per preparar la compareixença. A l'entrada al tribunal, s'han escoltat crits de "llibertat". L'equip de Puigdemont ha convocat una roda de premsa a la tarda a l'Alguer per donar tots els detalls de la jornada i dels passos a seguir.
La defensa de l'expresident té arguments per sortir airosa del nou embat del Suprem. Un dels més potents és la resolució del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) del 30 de juliol, que decidia aixecar les mesures cautelars a Puigdemont -és a dir, li retirava la immunitat- perquè no detectava risc de detenció. Per què? El TGUE constatava que les euroordres havien estat suspeses a l'espera de resoldre les qüestions prejudicials que Llarena va enviar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
El tribunal general, a més, va dir que en cas d'apreciar-se de nou risc de detenció, la defensa de Puigdemont podria sol·licitar noves mesures cautelars, és a dir, recuperar la protecció parlamentària temporalment. Davant l'ofensiva activada dijous per Llarena, l'advocat Gonzalo Boye ha optat per demanar aquesta protecció provisional al TGUE perquè se li retorni la immunitat a Puigdemont, una acció que no afecta la vista d'aquest dilluns. Espanya i la resta de parts s'hauran de pronunciar abans que el TGUE prengui una decisió. Fonts de la defensa apunten que pot trigar "setmanes" a haver-hi un pronunciament.
La jutge italiana, en tot cas, es va basar en la resolució del tribunal europeu del juliol per deixar en llibertat i sense mesures cautelars Puigdemont malgrat l'ofici que va enviar Llarena el 24 de setembre per indicar que les euroordres continuaven actives i l'expresident no tenia immunitat. La defensa -que creu que amb la resolució de divendres 24 ja hi ha bona part del camí fet- sosté que Puigdemont manté la immunitat de desplaçament, és a dir, que pot continuar viatjant per Europa per la seva feina d'eurodiputat. La vigència o no de les euroordres, l'abast de la immunitat i el paper del es qüestions prejudicials són els grans dubtes en la causa oberta a Itàlia, si bé la decisió de la jutge, que ni tan sols va obligar Puigdemont a quedar-se a territori italià, dona motius per a l'optimisme.
El Suprem desautoritza l'Advocacia de l'Estat
El cas de Puigdemont ha fet evidents de nou les tensions entre els poders de l'Estat. El TGUE recull que "les autoritats espanyoles", és a dir, l'Advocacia de l'Estat, van dir que no hi havia risc de detenció i que cap tribunal europeu podria executar les euroordres del Suprem, que havien quedat aturades a l'espera de resoldre's les qüestions prejudicials sol·licitades per Llarena a principis d'any. La defensa de Puigdemont creu que el govern espanyol ha intentat enganyar els jutges europeus i el Suprem també carrega contra l'Advocacia de l'Estat. L'alt tribunal, pocs minuts després de la detenció, informava que les euroordres mai havien estat suspeses, i així ho notificava divendres a les autoritats italianes.
Aquesta setmana ha redoblat la pressió, cosa que ha fet moure Boye per sol·licitar les cautelars. En un nou ofici enviat a la justícia italiana, Llarena remarca que les ordres d'extradició continuen actives malgrat "determinades informacions" i assegurava que l'Advocacia de l'Estat ho sap, perquè és part de la causa. Així mateix, l'instructor recorda que la competència per activar o suspendre euroordres és seva, i que en cap moment ha ordenat que quedessin aturades. Afirma també que la normativa estableix que les prejudicials no obliguen a suspendre decisions cautelars com ho són, diu Llarena, les ordres d'extradició. Això, sumat al fet que el jutge considera que Puigdemont ja no té immunitat -li va ser retirada al març pel Parlament Europeu, una decisió que està recorreguda al TGUE-, permet iniciar el procés d'extradició.
Llarena aplana el terreny davant d'un possible revés
Pablo Llarena fa quatre anys que persegueix Puigdemont per Europa i té experiència a l'hora de rebre negatives dels tribunals estrangers. Ha rebut cops de porta a Bèlgica, Escòcia, Alemanya i Suïssa, i les perspectives d'èxit de cara a futures decisions que vinguin d'Europa són escasses. Potser per això, l'ofici de Llarena de dijous passat ja aplana el terreny de cara a un possible nou revés. El jutge reclama a les autoritats italianes l'entrega "immediata" de Puigdemont, però en cas que això no sigui així, dona altres opcions al tribunal de Sardenya.
Llarena contempla l'opció que el TGUE suspengui la retirada de la immunitat de manera cautelar -la via que Boye va activar divendres- i, en aquest cas, demana a la justícia italiana que suspengui el procediment d'extradició i que "s'adoptin les mesures precises per garantir que es continuïn donant les condicions necessàries per a una entrega efectiva" quan perdi aquesta protecció. Bèlgica va optar per aquesta opció en el seu moment.
Una altra opció pot ser que Puigdemont continuï sense immunitat. En aquest cas, Llarena planteja que si les autoritat judicials italianes consideren que les qüestions prejudicials que ell mateix va sol·licitar al TJUE són importants de cara a la decisió que ha de prendre sobre Puigdemont, paralitzi el procediment a l'espera que el tribunal europeu es pronunciï. Aquesta opció és la que té, ara mateix, la justícia belga. La decisió de Luxemburg podria arribar de cara al primer semestre de l'any vinent, segons fonts consultades, i serà determinant per a l'estratègia de l'exili. Aquest cap de setmana, Boye ja flirtejava amb un possible retorn de Puigdemont a Catalunya de cara al primer semestre de l'any vinent. En tot cas, la batalla es juga avui a Sardenya.
L'expresident ha arribat aquest diumenge al matí al tribunal de l'Alguer -acomboiat per una àmplia representació independentista, que inclou entitats sobiranistes, així com consellers, exconsellers i diputats de Junts, ERC i la CUP- i ha mantingut una reunió amb els seus advocats per preparar la compareixença. A l'entrada al tribunal, s'han escoltat crits de "llibertat". L'equip de Puigdemont ha convocat una roda de premsa a la tarda a l'Alguer per donar tots els detalls de la jornada i dels passos a seguir.
La defensa de l'expresident té arguments per sortir airosa del nou embat del Suprem. Un dels més potents és la resolució del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) del 30 de juliol, que decidia aixecar les mesures cautelars a Puigdemont -és a dir, li retirava la immunitat- perquè no detectava risc de detenció. Per què? El TGUE constatava que les euroordres havien estat suspeses a l'espera de resoldre les qüestions prejudicials que Llarena va enviar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
El tribunal general, a més, va dir que en cas d'apreciar-se de nou risc de detenció, la defensa de Puigdemont podria sol·licitar noves mesures cautelars, és a dir, recuperar la protecció parlamentària temporalment. Davant l'ofensiva activada dijous per Llarena, l'advocat Gonzalo Boye ha optat per demanar aquesta protecció provisional al TGUE perquè se li retorni la immunitat a Puigdemont, una acció que no afecta la vista d'aquest dilluns. Espanya i la resta de parts s'hauran de pronunciar abans que el TGUE prengui una decisió. Fonts de la defensa apunten que pot trigar "setmanes" a haver-hi un pronunciament.
La jutge italiana, en tot cas, es va basar en la resolució del tribunal europeu del juliol per deixar en llibertat i sense mesures cautelars Puigdemont malgrat l'ofici que va enviar Llarena el 24 de setembre per indicar que les euroordres continuaven actives i l'expresident no tenia immunitat. La defensa -que creu que amb la resolució de divendres 24 ja hi ha bona part del camí fet- sosté que Puigdemont manté la immunitat de desplaçament, és a dir, que pot continuar viatjant per Europa per la seva feina d'eurodiputat. La vigència o no de les euroordres, l'abast de la immunitat i el paper del es qüestions prejudicials són els grans dubtes en la causa oberta a Itàlia, si bé la decisió de la jutge, que ni tan sols va obligar Puigdemont a quedar-se a territori italià, dona motius per a l'optimisme.
El Suprem desautoritza l'Advocacia de l'Estat
El cas de Puigdemont ha fet evidents de nou les tensions entre els poders de l'Estat. El TGUE recull que "les autoritats espanyoles", és a dir, l'Advocacia de l'Estat, van dir que no hi havia risc de detenció i que cap tribunal europeu podria executar les euroordres del Suprem, que havien quedat aturades a l'espera de resoldre's les qüestions prejudicials sol·licitades per Llarena a principis d'any. La defensa de Puigdemont creu que el govern espanyol ha intentat enganyar els jutges europeus i el Suprem també carrega contra l'Advocacia de l'Estat. L'alt tribunal, pocs minuts després de la detenció, informava que les euroordres mai havien estat suspeses, i així ho notificava divendres a les autoritats italianes.
Aquesta setmana ha redoblat la pressió, cosa que ha fet moure Boye per sol·licitar les cautelars. En un nou ofici enviat a la justícia italiana, Llarena remarca que les ordres d'extradició continuen actives malgrat "determinades informacions" i assegurava que l'Advocacia de l'Estat ho sap, perquè és part de la causa. Així mateix, l'instructor recorda que la competència per activar o suspendre euroordres és seva, i que en cap moment ha ordenat que quedessin aturades. Afirma també que la normativa estableix que les prejudicials no obliguen a suspendre decisions cautelars com ho són, diu Llarena, les ordres d'extradició. Això, sumat al fet que el jutge considera que Puigdemont ja no té immunitat -li va ser retirada al març pel Parlament Europeu, una decisió que està recorreguda al TGUE-, permet iniciar el procés d'extradició.
Llarena aplana el terreny davant d'un possible revés
Pablo Llarena fa quatre anys que persegueix Puigdemont per Europa i té experiència a l'hora de rebre negatives dels tribunals estrangers. Ha rebut cops de porta a Bèlgica, Escòcia, Alemanya i Suïssa, i les perspectives d'èxit de cara a futures decisions que vinguin d'Europa són escasses. Potser per això, l'ofici de Llarena de dijous passat ja aplana el terreny de cara a un possible nou revés. El jutge reclama a les autoritats italianes l'entrega "immediata" de Puigdemont, però en cas que això no sigui així, dona altres opcions al tribunal de Sardenya.
Llarena contempla l'opció que el TGUE suspengui la retirada de la immunitat de manera cautelar -la via que Boye va activar divendres- i, en aquest cas, demana a la justícia italiana que suspengui el procediment d'extradició i que "s'adoptin les mesures precises per garantir que es continuïn donant les condicions necessàries per a una entrega efectiva" quan perdi aquesta protecció. Bèlgica va optar per aquesta opció en el seu moment.
Una altra opció pot ser que Puigdemont continuï sense immunitat. En aquest cas, Llarena planteja que si les autoritat judicials italianes consideren que les qüestions prejudicials que ell mateix va sol·licitar al TJUE són importants de cara a la decisió que ha de prendre sobre Puigdemont, paralitzi el procediment a l'espera que el tribunal europeu es pronunciï. Aquesta opció és la que té, ara mateix, la justícia belga. La decisió de Luxemburg podria arribar de cara al primer semestre de l'any vinent, segons fonts consultades, i serà determinant per a l'estratègia de l'exili. Aquest cap de setmana, Boye ja flirtejava amb un possible retorn de Puigdemont a Catalunya de cara al primer semestre de l'any vinent. En tot cas, la batalla es juga avui a Sardenya.