21
de febrer
de
2018, 21:50
Actualitzat:
23
de febrer,
8:12h
"Som conscients que les negociacions haurien d'haver anat més de pressa, però la situació és complexa per tothom, amb múltiples fronts, amenaces i coaccions". Són paraules de Carles Puigdemont, cap de files de Junts per Catalunya i president a l'exili, escrites aquest matí al seu perfil d'Instagram. El temps corre, el desenllaç per evitar noves eleccions de data i resultat incert s'acosta i, segons fonts de la negociació consultades per NacióDigital, Puigdemont ultima un pas al costat.
Un pas al costat que faria que no fos, tal com pretenia, investit pel Parlament però que ha de permetre la formació d'un Govern efectiu a Catalunya i el reconeixement d'una estructura republicana a Brussel·les. "El desenllaç és imminent", sostenen les fonts de Junts per Catalunya consultades, que situen entre demà dijous i divendres les reunions que han de servir per desencallar la legislatura dos mesos després del 21-D.
Segons dirigents coneixedors dels detalls de les converses, està "molt digerit" que el president a l'exili no podrà ser investit pel Parlament de manera efectiva i sense posar en risc judicial diputats investigats pel Suprem i els membres de la mesa -condicions explicitades per ERC-, de manera que fa dies que es cou una alternativa.
"El nom de Jordi Sànchez, president del grup parlamentari de JxCat i empresonat a Soto del Real, és el que primer apareixerà en el moment en què s'obri oficialment la nova etapa
El nom de Jordi Sànchez, president del grup parlamentari de Junts per Catalunya i empresonat a Soto del Real, és el que primer apareixerà en el moment en què s'obri oficialment la nova etapa. Sànchez, malgrat tot, també ho tindria complicat per ocupar la màxima responsabilitat del país: la justícia el podria alliberar momentàniament per acudir a la sessió d'investidura -la decisió estaria en mans del Tribunal Suprem-, però difícilment podia exercir si tornés a la presó.
Turull i Junqueras, del Govern legítim
És en aquest punt que apareix el nom de Jordi Turull, conseller de la Presidència, com el dirigent més ben situat per assumir el càrrec. La previsió és que, en cas de ser escollit, es posi al capdavant de la Generalitat durant uns mesos, abans que arrenqui el judici al Tribunal Suprem contra la cúpula dirigent del procés. La defensa dels encausats és pessimista i assenyala que, com a mínim, tot plegat acabarà amb inhabilitacions.
Una de les variables a tenir en compte és si ERC posa sobre la taula el nom del vicepresident Oriol Junqueras, empresonat a Estremera, si Puigdemont renuncia a una presidència afectiva. Si se segueix l'esquema de restitució del govern legítim enarborat per Junts per Catalunya en campanya, Junqueras, número dos de l'anterior Govern, seria el pla B que els republicans defensarien. Un pla B que també els donaria més força en la negociació de les àrees de govern.
"Cal mantenir viva la flama de Brussel·les", recalquen les fonts consultades, que assenyalen que el desenllaç de la investidura és "imminent"
En tot cas, segons indiquen les fonts consultades, la resolució de la negociació és "qüestió de dies". Es preveu que el president a l'exili faci un pronunciament públic com a molt tard a principis de la setmana vinent, per bé que les propers hores seran definitives per fixar els termes en què s'ha de produir el pas al costat. "Hi ha qüestions de relat que s'han de tenir en compte", sostenen els dirigents consultats. "I una de les claus és mantenir viva la flama de Brussel·les", afegeixen. L'acord passa per reconèixer la legitimitat dels membres del Govern exiliats i que tinguin una atribució política que en reforcés el paper des de l'estranger. El que està "completament descartat" és l'escenari de noves eleccions autonòmiques o donar-los un rol executiu.
Una de les claus d'aquests últims dies, segons fonts de Junts per Catalunya, és que s'ha constatat que, entre els tres grups republicans de la cambra, "només hi ha 30 dels 70 diputats independentistes" disposats a anar "fins al final" per investir Puigdemont. La candidatura del president, en privat, ha assenyalat en repetides ocasions que ERC no ho volia per no patir responsabilitats penals i aquests afirmaven que no té sentit assumir nous riscos sense un full de ruta per fer efectiva la República. Després de l'entrada a la presó de mig Govern i davant la pressió del Tribunal Suprem sobre la classe dirigent del procés, l'independentisme té més cura a l'hora de desobeir de la que tenia la legislatura passada.
Mecanismes congelats
La modificació de la llei de la Presidència presentada per l'equip de Puigdemont està pendent d'un informe dels lletrats, que es va encomanar ahir al Parlament durant la reunió de la mesa. La tramitació, tot i fer-se per la via més ràpida que permet el nou reglament de la cambra, obligaria a mantenir un termini per tal que els grups recorreguessin al Consell de Garanties Estatutàries (CGE), les resolucions del qual no són vinculants. Això allargaria de nou els terminis -aturats des del 30 de gener- i impediria tenir un Govern efectiu en els terminis que preveia l'entorn del president a l'exili, que es basaven en tenir nou consell executiu a principis de març.
Puigdemont i Torrent el dia que es van reunir a Brussel·les Foto: Europa Press
Una de les qüestions que també estan en negociació és una proposta de resolució que reconegui el Govern cessat per l'aplicació de l'article 155, que carregui contra la intervenció de l'autonomia i que denunciï la "repressió" que es viu a Catalunya des de l'1-O. Hi ha hagut esborranys del text sobre la taula i, malgrat que el clima negociador ha millorat durant l'última setmana, encara no s'ha arribat a un acord definitiu. La resolució s'hauria d'aprovar gràcies als vots de Junts per Catalunya, ERC i la CUP, que segueix amb atenció el desenllaç de les converses entre les formacions independentistes amb més representació parlamentària.
Divendres es reuneix la mesa i la junta de portaveus per abordar el ple extraordinari demanat per Ciutadans, que havia amenaçat d'anar al TC
La mesa i la junta de portaveus es reuneixen aquest divendres per abordar la demanda d'un ple extraordinari que han posat damunt la taula Catalunya en Comú-Podem i Ciutadans. Aquests últims van amenaçar dimarts amb anar al Tribunal Constitucional (TC) per presentar-hi un recurs d'empara si no es fixava data per aquest debat. El PSC té en marxa un mecanisme calcat per tal de demanar al president del Parlament, Roger Torrent, que convoqui immediatament un ple d'investidura. Divendres, per cert, declara el major Josep Lluís Trapero a l'Audiència Nacional, i podria ser enviat a presó. Una decisió així tindria incidència en la negociació, que ja es troba a les acaballes.
Reunió del consell executiu del Govern, en una imatge d'arxiu. Foto: ACN