27
de juliol
de
2016, 22:01
Actualitzat:
28
de juliol,
17:49h
El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres amb els 72 vots a favor de Junts pel Sí i la CUP les conclusions del Procés Constituent de desconnexió amb Espanya, que finalment han estat introduïdes en l'ordre del dia del ple malgrat l'advertència del Tribunal Constitucional (TC). Catalunya Sí Que es Pot s'hi ha oposat amb 11 vots en contra, mentre que el PSC ha optat per no participar en la votació i el PP i C's han abandonat l'hemicicle parlamentari, escenificant així el seu malestar.
Quin és el contingut d'aquestes conclusions?
Desconnexió i activació del Procés Constituent
El punt de partida del procés constituent aprovat és que "no hi ha cap marge per al reconeixement del dret a decidir del poble català dins del marc jurídic constitucional i legal espanyol". Per la qual cosa, el text conclou que "l'única manera possible d'exercir aquest dret és per la via de la desconnexió i l'activació d'un Procés Constituent propi" perquè el poble de Catalunya està "legitimat". S'apunta també, que el procediment a seguir serà "transversal, participatiu i vinculant".
Reconeixement internacional?
Les conclusions de la comissió d'estudi del Procés Constituent ratificades avui pel ple del Parlament contenen dos punts que poden ser clau per aconseguir el reconeixement internacional de l'itinerari cap a la independència fixat. Primer es declara que "les experiències comparades d'altres països avalen el camí emprès per Catalunya per a anar construint un model singular de Procés Constituent".
En segon lloc, es reconeix la necessitat "d'encabir totes les sensibilitats ideològiques i socials des del primer moment", cosa que hauria d'evitar la deslegitimació de la ruptura amb l'estat a causa de la manca de participació dels contraris a la independència. Tot i això, el portaveu adjunt de Junts pel Sí, Roger Torrent, veu poc probable aquesta opció. "Ens proposem fer un text constituent, tothom acabarà participant", considera per a NacióDigital, a la vegada que assegura que el seu grup posarà "totes les eines perquè tothom hi pugui participar".
Tres fases: procés participatiu, assemblea constituent i ratificació de la constitució
La previsió és que el Procés Constituent tingui tres fases que comencin amb un "procés participatiu" que tingui com a "òrgan principal" un "Fòrum Social Constituent" format per "representants de la societat civil organitzada i dels partits". La seva funció serà recollir preguntes sobre els continguts del projecte de constitució "que hauran d'ésser resoltes per la ciutadania" en el procés de participació esmentat, del qual en resultarà un "mandat vinculant". Com apunta a aquest diari la diputada de la CUP, Gabriela Serra, aquesta fase hauria de començar el "setembre", una data que coincideix amb la fixada per Torrent "independentment amenaces i plantejaments sentits avui" provinents del govern espanyol.
La segona fase consistirà en la "desconnexió" pròpiament dita amb l'estat espanyol. Aquesta es durà a terme "per mitjà de l'aprovació de les lleis de desconnexió" i d'un "mecanisme unilateral d'exercici democràtic". Això vindrà seguit de la convocatòria d'eleccions per formar una assemblea constituent que "una vegada convocada, elegida i constituïda, disposarà de plens poders" de manera que "cap" de les seves decisions sigui "susceptible de control, suspensió o impugnació per cap altre poder, jutjat o tribunal".
El gran misteri és la forma que revestirà aquest "mecanisme unilateral d'exercici democràtic". Com explica Torrent, "encara està per formular" i pot ser "qualsevol fórmula d'unilateralitat". En nom de la CUP, Serra defensa que el referèndum unilateral d'independència (RUI) seria el vehicle idoni per procedir a la desconnexió i convocar l'assemblea constituent. "Si no hi ha RUI no hi ha assemblea constituent", insisteix perquè "si la majoria ciutadania no decideix que cal la independència, l'assemblea constituent no es pot fer". En paraules de la diputada, el RUI seria l'element de "legitimació" de la segona fase del procés tot i reconèixer que està per decidir si finalment aquest és l'instrument. Sigui com sigui, aquest hauria de caure en el primer semestre de 2017 per fer efectiu el termini dels 18 mesos que es va fixar a l'inici de la legislatura.
Finalment, els ciutadans hauran de "ratificar" la constitució elaborada "per mitjà de referèndum". Si aquest és afirmatiu, Serra ja dóna per fet que es produiran "les primeres eleccions republicanes".
Perspectiva de gènere
Les conclusions aprovades aquest dimecres al Parlament també contemplen la incorporació des de l'inici de "la perspectiva de gènere, d'una manera transversal i amb una estratègia dual" que trenqui les "inèrcies històriques" i doni lloc a "un procés constituent que ho sigui també per a totes les persones".
I el Tribunal Constitucional?
El principal impediment amb què pot topar aquest procés és l'estat espanyol en general i el Tribunal Constitucional en particular. Tanmateix, Torrent descarta que les conclusions d'avui puguin ser problemàtiques. "El que hem aprovat avui són conclusions d'una comissió d'estudi, cosa que és dret del Parlament", diu.
Més cautelosa es mostra la diputada cupaire. "Les possibilitats són moltes i són diverses", comenta Serra sobre l'oposició que pot bastir l'estat espanyol contra el Procés Constituent, cosa que veu molt lligada al govern que finalment es formi: "La radicalitat de les expressions i decisions es pot veure matisada". Les traves podrien aparèixer per al Parlament, però això no té perquè afectar el procés ciutadà, motiu pel qual Serra veu clar que cal "tornar tornar el procés al carrer i fer una demostració de força i convenciment".
Quin és el contingut d'aquestes conclusions?
Desconnexió i activació del Procés Constituent
El punt de partida del procés constituent aprovat és que "no hi ha cap marge per al reconeixement del dret a decidir del poble català dins del marc jurídic constitucional i legal espanyol". Per la qual cosa, el text conclou que "l'única manera possible d'exercir aquest dret és per la via de la desconnexió i l'activació d'un Procés Constituent propi" perquè el poble de Catalunya està "legitimat". S'apunta també, que el procediment a seguir serà "transversal, participatiu i vinculant".
Reconeixement internacional?
Les conclusions de la comissió d'estudi del Procés Constituent ratificades avui pel ple del Parlament contenen dos punts que poden ser clau per aconseguir el reconeixement internacional de l'itinerari cap a la independència fixat. Primer es declara que "les experiències comparades d'altres països avalen el camí emprès per Catalunya per a anar construint un model singular de Procés Constituent".
En segon lloc, es reconeix la necessitat "d'encabir totes les sensibilitats ideològiques i socials des del primer moment", cosa que hauria d'evitar la deslegitimació de la ruptura amb l'estat a causa de la manca de participació dels contraris a la independència. Tot i això, el portaveu adjunt de Junts pel Sí, Roger Torrent, veu poc probable aquesta opció. "Ens proposem fer un text constituent, tothom acabarà participant", considera per a NacióDigital, a la vegada que assegura que el seu grup posarà "totes les eines perquè tothom hi pugui participar".
Tres fases: procés participatiu, assemblea constituent i ratificació de la constitució
La previsió és que el Procés Constituent tingui tres fases que comencin amb un "procés participatiu" que tingui com a "òrgan principal" un "Fòrum Social Constituent" format per "representants de la societat civil organitzada i dels partits". La seva funció serà recollir preguntes sobre els continguts del projecte de constitució "que hauran d'ésser resoltes per la ciutadania" en el procés de participació esmentat, del qual en resultarà un "mandat vinculant". Com apunta a aquest diari la diputada de la CUP, Gabriela Serra, aquesta fase hauria de començar el "setembre", una data que coincideix amb la fixada per Torrent "independentment amenaces i plantejaments sentits avui" provinents del govern espanyol.
La segona fase consistirà en la "desconnexió" pròpiament dita amb l'estat espanyol. Aquesta es durà a terme "per mitjà de l'aprovació de les lleis de desconnexió" i d'un "mecanisme unilateral d'exercici democràtic". Això vindrà seguit de la convocatòria d'eleccions per formar una assemblea constituent que "una vegada convocada, elegida i constituïda, disposarà de plens poders" de manera que "cap" de les seves decisions sigui "susceptible de control, suspensió o impugnació per cap altre poder, jutjat o tribunal".
El gran misteri és la forma que revestirà aquest "mecanisme unilateral d'exercici democràtic". Com explica Torrent, "encara està per formular" i pot ser "qualsevol fórmula d'unilateralitat". En nom de la CUP, Serra defensa que el referèndum unilateral d'independència (RUI) seria el vehicle idoni per procedir a la desconnexió i convocar l'assemblea constituent. "Si no hi ha RUI no hi ha assemblea constituent", insisteix perquè "si la majoria ciutadania no decideix que cal la independència, l'assemblea constituent no es pot fer". En paraules de la diputada, el RUI seria l'element de "legitimació" de la segona fase del procés tot i reconèixer que està per decidir si finalment aquest és l'instrument. Sigui com sigui, aquest hauria de caure en el primer semestre de 2017 per fer efectiu el termini dels 18 mesos que es va fixar a l'inici de la legislatura.
Finalment, els ciutadans hauran de "ratificar" la constitució elaborada "per mitjà de referèndum". Si aquest és afirmatiu, Serra ja dóna per fet que es produiran "les primeres eleccions republicanes".
Perspectiva de gènere
Les conclusions aprovades aquest dimecres al Parlament també contemplen la incorporació des de l'inici de "la perspectiva de gènere, d'una manera transversal i amb una estratègia dual" que trenqui les "inèrcies històriques" i doni lloc a "un procés constituent que ho sigui també per a totes les persones".
I el Tribunal Constitucional?
El principal impediment amb què pot topar aquest procés és l'estat espanyol en general i el Tribunal Constitucional en particular. Tanmateix, Torrent descarta que les conclusions d'avui puguin ser problemàtiques. "El que hem aprovat avui són conclusions d'una comissió d'estudi, cosa que és dret del Parlament", diu.
Més cautelosa es mostra la diputada cupaire. "Les possibilitats són moltes i són diverses", comenta Serra sobre l'oposició que pot bastir l'estat espanyol contra el Procés Constituent, cosa que veu molt lligada al govern que finalment es formi: "La radicalitat de les expressions i decisions es pot veure matisada". Les traves podrien aparèixer per al Parlament, però això no té perquè afectar el procés ciutadà, motiu pel qual Serra veu clar que cal "tornar tornar el procés al carrer i fer una demostració de força i convenciment".
Conclusions de la comissió d'estudi del Procés Constituent aprovades