Què faran el PSC i els comuns si ERC governa sola? Totes les alternatives possibles

Els socialistes prefereixen marcar distàncies amb els republicans pensant en la batalla de les municipals; En Comú Podem espera que la ruptura amb Junts arribi aviat i no descarta escenaris de col·laboració

Salvador Illa s'acomiada de Pere Aragonès al Parlament.
Salvador Illa s'acomiada de Pere Aragonès al Parlament. | Europa Press
04 d'octubre de 2022, 19:00
Actualitzat: 05 d'octubre, 9:59h
El Govern està en temps de descompte i en mans de la militància de Junts, que serà l'encarregada de decidir sobre la seva continuïtat a l'executiu. La resta de partits s'ho miren de ben a prop, però no serà fins divendres al vespre quan es conegui un resultat que es preveu ajustat. De moment, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, assegura en públic que és partidari que el Govern de coalició continuï, però ja són diverses les veus d'ERC que conviden Junts a marxar, com la de l'històric dirigent Joan Tardà. Què passarà si s'oficialitza el trencament? Com s'ho faria ERC per governar en solitari? Quins serien els aliats? No hi ha certeses absolutes, perquè la militància de Junts encara no s'ha pronunciat, però és evident que a porta tancada les formacions han debatut i projectat diversos escenaris.

En paral·lel, el PSC i els comuns fa temps que consideren que l'executiu no pot continuar així, i recorden per activa i per passiva a Aragonès que Junts no el "respecta" ni reconeix la seva "autoritat", unes manifestacions que busquen accelerar decisions per part del president. Més enllà d'això, els partits són prudents i no expressen obertament quina posició mantindran envers ERC si el trencament s'oficialitza. Podrien entrar els comuns al Govern? ERC hauria d'acceptar la mà estesa del PSC i incorporar els socialistes en el dia a dia de l'executiu? Els moviments no seran aïllats: entraran altres elements en joc, com són les eleccions municipals o l'estabilitat de Pedro Sánchez al capdavant del govern espanyol, amb els republicans dins l'equació.

Els comuns entrarien al Govern?
Partit a partit. És amb la filosofia amb la qual afronten els comuns la relació amb el Govern. En l'exercici anterior van facilitar l'aprovació dels pressupostos i ara demanen tenir un tracte preferent en una negociació que de moment està congelada per les disputes entre ERC i Junts, ja que els de Jéssica Albiach consideren que no té sentit negociar amb el conseller Jaume Giró si no té garantida la continuïtat.

Els comuns desitgen que el Govern es trenqui i així ho han verbalitzat des de l'inici de la crisi, perquè creuen que les disputes internes malmeten el dia a dia de l'executiu. Per això, demanen a Aragonès que "miri menys a Junts i més al país", en paraules d'Albiach. Ara bé, després d'aquest possible trencament, tenen clar que no serien partidaris d'una convocatòria d'eleccions anticipades i no descarten res sobre entrar a l'executiu: "Ara per ara, el que puc dir és que nosaltres no som socis del Govern i anem llei a llei i negociació a negociació", sostenia Albiach preguntada per aquesta qüestió en una entrevista a NacióDigital. De fet, aquesta seria una oportunitat clau perquè la formació s'acosti a la centralitat i sigui decisiva, amb la CUP també fora de les aliances.

El PSC seria un soci permanent?
Mentre que els comuns no neguen ni confirmen la seva voluntat d'entrar a Govern, el PSC d'entrada s'autodescarta d'aquesta opció. El grup de Salvador Illa, des de l'inici del mandat, ha intentat fer propostes i convèncer Aragonès perquè el tingui com a soci, però ERC sempre mira cap a una altra banda. No els va voler per negociar els pressupostos, diu que tampoc els vol per als d'enguany, i només els han apel·lat per qüestions puntuals com la renovació de càrrecs caducats, tot i la insistència dels líders de l'oposició.

Si el cert és que el PSC se sent còmode fent propostes i presentant-les al Govern, els socialistes no es veuen entrant a l'executiu, i prefereixen continuar fent una oposició activa amb la mirada posada primer en les eleccions municipals i després en els comicis catalans. L'objectiu dels d'Illa és tornar-los a guanyar amb prou força per aconseguir governar, i aprofitar mentrestant tot aquest temps per marcar perfil davant d'ERC. "És un Govern fallit que no està funcionant i que té objectius que no comparteixo", ha dit el líder de l'oposició aquest dimarts al matí en una entrevista a La Xarxa.

Què implicaria per a ERC aprovar pressupostos amb el PSC?
Tindria la capacitat, ERC, de governar en solitari? El partit assegura que estan preparats per qualsevol escenari, també el del trencament. Però això els obligaria a bastir noves aliances i aprendre a treballar noves dinàmiques, com acostar-se al PSC i acceptar els seus oferiments per la governabilitat de Catalunya. Els republicans amb els comuns ja s'hi posen bé, però no n'hi ha prou amb el seu suport: en total, ambdós grups sumen 41 escons -ERC 33 i els comuns, 8- d'un total de 135 diputats. Ni seduint la distanciada CUP, que té nou parlamentaris, en tindrien prou.

És així com ERC haurà de ser capaç, en cas que es trenqui el Govern i la relació amb Junts sigui insostenible, de trobar nous equilibris i pactar amb el PSC si vol tirar endavant lleis com la dels pressupostos. Una decisió que als d'Oriol Junqueras els costarà prendre, perquè és un element que els restaria força negociadora al Congrés dels Diputats.

De moment, l'explicació que donen des del carrer Calàbria per no incloure el PSC en les converses és el fet que els socialistes catalans no empenyen amb prou força a Sánchez perquè es prengui seriosament els avenços en la taula de diàleg, si bé és cert que també hi ha altres elements a tenir en compte, com unes eleccions municipals la primavera següent en les quals republicans i socialistes lluitaran per l'hegemonia en múltiples ciutats, i especialment a l'àrea metropolitana. Un exemple, la candidatura de Gabriel Rufián a Santa Coloma de Gramenet, on governa Núria Parlon. Sigui com sigui, si Junts ja no hi és i ERC vol aprovar els pressupostos, el PSC serà un aliat indispensable. Un PSC que ha repetit reiteradament que ofereix el seu suport sense "línies vermelles".