La propera campanya electoral espanyola pot ser la més bruta de la història recent. I no és fàcil superar aquest rècord. Una dreta mobilitzada ha posat en marxa una ofensiva contra la llei de nets i el Tribunal Suprem ha suspès cautelarment el dret de vot a més de 160.000 descendents d'espanyols, els que van haver de fugir arran de la Guerra Civil i el franquisme i ara viuen a l’estranger. La decisió judicial ha incrementat la crispació política, amb acusacions de "trumpisme" des del govern espanyol. Però què en sabem realment, d'aquesta norma? Aquí teniu deu preguntes amb resposta sobre una carpeta jurídicament enrevessada i de clares implicacions polítiques.
Què és exactament la llei de nets?
En realitat, no és precisament una llei, sinó una disposició inserida dins de la llei de memòria democràtica (disposició addicional vuitena), aprovada l’any 2022. Estableix uns mecanismes perquè els descendents dels qui van sortir de l’estat espanyol i haguessin perdut o renunciat a la condició d’espanyol a causa de l’exili puguin adquirir la nacionalitat.
Amb posterioritat a la llei, una instrucció administrativa del ministeri de Justícia va considerar exiliat tot aquell que hagués marxat d’Espanya des del 18 de juliol del 1936 fins al desembre del 1955. Només exigia acreditar la documentació de sortida del país. A partir de l’1 de gener del 1956, ja no es pressuposava la condició d’exiliat i calia justificar aquesta situació.
Quin és l’argument del Suprem?
La sala del contenciós administratiu, atenent un recurs de Vox i Iustitia Europa (un nou partit de posicions ultraconservadores), exigeix que s’acrediti qui té la condició d’exiliat segons el que estableix la llei i qui se’n pot haver beneficiat a través de la instrucció, de manera irregular. Estableix que podran accedir al dret de sufragi aquells que acreditin ser descendents d’exiliats.
Quina ha estat la resposta del govern espanyol?
L’Advocacia de l’Estat i la fiscalia han al·legat la impossibilitat material que el personal consular pugui aclarir la situació d’aquestes més de 160.000 persones abans de la data límit del 23 d’octubre. I reclamen fer prevaler el dret fonamental al sufragi. El Suprem ha rebutjat la seva argumentació.
La posició del Suprem implica la pèrdua de nacionalitat?
En cap cas. Tan sols suspèn de manera cautelar el dret a emetre el vot en aquestes eleccions.
Quanta gent es pot veure afectada?
Segons va informar l’agència Efe, es tracta de 163.020 persones.
Qui va ser el ponent de la sentència del Suprem?
La sala del contenciós administratiu que ha avaluat el recurs és considerada molt conservadora. El ponent ha estat Antonio Narváez, exmembre del Tribunal Constitucional a proposta del PP i provinent de la carrera fiscal. Narváez va ser un dels membres de la Fiscalia que es va reunir amb Alberto Núñez Feijóo en un hotel de Madrid abans de les eleccions del 2023 i va expressar-li el seu suport.
Va ser una decisió unànime de la sala del Suprem?
No. Una magistrada dels sis que formen la Sala Quarta, Alicia Millán, va mostrar un vot discrepant i va al·legar que el dret de participació esdevenia prioritari des del moment en què es dissol el Congrés i es convoquen noves eleccions. Segons Millán, si es nega el vot a aquests espanyols, es produiria una "lesió irreversible2.
Hi ha marge per revertir el que diu el Suprem?
Amb tan poc temps, la situació és molt difícil. Sembla que la base de dades de l’administració no permet detectar qui va obtenir la nacionalitat a través de la llei i qui a través de la instrucció. Aleshores, caldria que els afectats anessin al seu consolat a consultar la documentació conservada del seu expedient. Però això implicaria col·lapsar les seus diplomàtiques.
I el Tribunal Constitucional, pot fer alguna cosa?
En principi, el TC pot acabar intervenint si considera vulnerats uns drets fonamentals. Però, en tot cas, és inviable que ho pugui fer abans de les eleccions del 29-N, ja que abans de recórrer al tribunal que presideix Cándido Conde-Pumpido, s’han d’esgotar totes les vies judicials. Simplement, no hi ha temps.
Hi ha algun precedent d’una normativa com la llei de nets?
El govern de Mariano Rajoy va atorgar la nacionalitat espanyola als descendents dels jueus sefardites que foren expulsats d’Espanya per un edicte dels Reis Catòlics el 1492. Va ser la llei 12/2015, que no exigia la residència en sòl espanyol. Algú va ironitzar amb la possibilitat que Benjamin Netanyahu s'hi acollís, ja que prové de sefardites expulsats. Quatre anys després, prop de 80.000 persones s’hi havien acollit. Va ser un govern del PP, però Feijóo ja no se’n recorda.
