25
d'octubre
del
2023
Actualitzat
el
30
d'octubre
a les
8:03h
La idea de "minoria nacional" ha revifat en els darrers dies en el marc de les negociacions d'investidura entre Junts i el PSOE. Una informació de La Vanguardia apuntava aquest cap de setmana que juntaires i socialistes negocien un reconeixement de Catalunya com a "minoria nacional", malgrat que fonts coneixedores de les converses refreden la possibilitat que s'estigui parlant d'això. El concepte no és nou i Gonzalo Boye, de l'estricta confiança de Puigdemont i amb un paper clau en les negociacions, ja el va posar sobre la taula en la causa sobre l'abast de les euroordres al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
Si Catalunya és o no una minoria nacional és una pregunta controvertida, i entre els experts consultats per Nació genera més recels que altra cosa, per les derivades polítiques i socials que pot suposar. Tradicionalment, el catalanisme ha definit Catalunya com a "nació" amb uns trets històrics, culturals i lingüístics compartits, i de la qual en pot formar part tothom, sense diferenciar per procedència, ètnia o llengua. El Govern va dir dimarts que parlar de "minoria nacional" és un "plantejament equivocat", perquè Catalunya "és una nació" i és precisament per això que aspira a autodeterminar-se.
Què s'entén per "minoria nacional"? Segons l'ONU, una minoria és "qualsevol grup nacional, ètnic, religiós o lingüístic integrat per un nombre de persones menor en relació amb la resta de la població, els integrants de la qual comparteixen un sentit d'identitat". Afegeix que, en general, els grups minoritaris no són "dominants" en comparació amb "la majoria que controla els camps polítics i econòmics del país". Aquest és un terme que s'aplica a l'ètnia gitana a l'estat espanyol, els inuits a Groenlàndia o la minoria russa a Letònia, entre altres exemples.
D'acord amb això, les persones que pertanyen a una minoria tenen una sèrie de drets que l'estat del qual formen part ha de garantir. L'Assemblea General de l'ONU va definir el 1992 els drets de les persones que pertanyen a minories nacionals, ètniques, religioses o lingüístiques. Entre d'altres, han de ser "protegides" per l'estat de què formen part, han de poder utilitzar el seu idioma o practicar la seva religió, han de poder participar de les decisions que s'adopten a nivell nacional o regional i han de poder rebre educació en la seva llengua.
En clau jurídica, l'advocat Benet Salellas, una de les veus autoritzades per parlar de minories, assegura no hi ha millores significatives amb el reconeixement de minoria nacional. De fet, aquests drets ja estan reconeguts a la Constitució, que situa Catalunya com una "nacionalitat" dins de l'Estat, no com a minoria. "És un debat que ja està superat", assegura. L'argument és que situa els catalans al nivell d'altres grups de persones en situacions pitjors i implica, a la pràctica, una "rebaixa". "Parlar de minoria nacional vol dir passar de subjecte polític a objecte de protecció", assenyala l'advocat. En clau independentista, tampoc suposa un canvi rellevant, perquè no tenen reconegut el dret a l'autodeterminació.
"Diversos estudis assenyalen que el concepte 'minoria' és pejoratiu, d'algú que necessita protecció; ningú vol ser una minoria", argumenta. Des d'un punt de vista de discurs, implica reconèixer-se com a minoria, i no pas aspirar a ser "majoria", com tradicionalment ha buscat el catalanisme i, singularment, l'independentisme, i situa el "marc mental" en l'estat espanyol, no pas en Catalunya. Els catalans es poden entendre com a minoria dins d'Espanya, però no dins de Catalunya. La pregunta que es planteja, doncs, és si dins de Catalunya hi ha una minoria diferenciada, cosa que obre la porta a la segregació, entre grups de catalans, o entre catalans i espanyols dins de territori català.
Si Catalunya és o no una minoria nacional és una pregunta controvertida, i entre els experts consultats per Nació genera més recels que altra cosa, per les derivades polítiques i socials que pot suposar. Tradicionalment, el catalanisme ha definit Catalunya com a "nació" amb uns trets històrics, culturals i lingüístics compartits, i de la qual en pot formar part tothom, sense diferenciar per procedència, ètnia o llengua. El Govern va dir dimarts que parlar de "minoria nacional" és un "plantejament equivocat", perquè Catalunya "és una nació" i és precisament per això que aspira a autodeterminar-se.
Què s'entén per "minoria nacional"? Segons l'ONU, una minoria és "qualsevol grup nacional, ètnic, religiós o lingüístic integrat per un nombre de persones menor en relació amb la resta de la població, els integrants de la qual comparteixen un sentit d'identitat". Afegeix que, en general, els grups minoritaris no són "dominants" en comparació amb "la majoria que controla els camps polítics i econòmics del país". Aquest és un terme que s'aplica a l'ètnia gitana a l'estat espanyol, els inuits a Groenlàndia o la minoria russa a Letònia, entre altres exemples.
D'acord amb això, les persones que pertanyen a una minoria tenen una sèrie de drets que l'estat del qual formen part ha de garantir. L'Assemblea General de l'ONU va definir el 1992 els drets de les persones que pertanyen a minories nacionals, ètniques, religioses o lingüístiques. Entre d'altres, han de ser "protegides" per l'estat de què formen part, han de poder utilitzar el seu idioma o practicar la seva religió, han de poder participar de les decisions que s'adopten a nivell nacional o regional i han de poder rebre educació en la seva llengua.
En clau jurídica, l'advocat Benet Salellas, una de les veus autoritzades per parlar de minories, assegura no hi ha millores significatives amb el reconeixement de minoria nacional. De fet, aquests drets ja estan reconeguts a la Constitució, que situa Catalunya com una "nacionalitat" dins de l'Estat, no com a minoria. "És un debat que ja està superat", assegura. L'argument és que situa els catalans al nivell d'altres grups de persones en situacions pitjors i implica, a la pràctica, una "rebaixa". "Parlar de minoria nacional vol dir passar de subjecte polític a objecte de protecció", assenyala l'advocat. En clau independentista, tampoc suposa un canvi rellevant, perquè no tenen reconegut el dret a l'autodeterminació.
El risc de dividir entre catalans
Més enllà de la qüestió jurídica, la definició té una derivada política important. En política comparada, les minories es construeixen habitualment al voltant de l'ètnia, tal com assenyala el professor i politòleg Toni Rodon. Catalunya s'ha construït històricament al voltant de la idea d'"un sol poble", per evitar diferències per raó de llengua o origen. Qui formaria part de la minoria nacional? Existeix el risc de dividir entre bons i mals catalans? Segons Salellas, el debat sobre la minoria nacional suposa "esquerdar moltes coses que el catalanisme ja va superar fa dècades". En el mateix sentit, Rodon avisa que implica un trencament amb el discurs del catalanisme."Diversos estudis assenyalen que el concepte 'minoria' és pejoratiu, d'algú que necessita protecció; ningú vol ser una minoria", argumenta. Des d'un punt de vista de discurs, implica reconèixer-se com a minoria, i no pas aspirar a ser "majoria", com tradicionalment ha buscat el catalanisme i, singularment, l'independentisme, i situa el "marc mental" en l'estat espanyol, no pas en Catalunya. Els catalans es poden entendre com a minoria dins d'Espanya, però no dins de Catalunya. La pregunta que es planteja, doncs, és si dins de Catalunya hi ha una minoria diferenciada, cosa que obre la porta a la segregació, entre grups de catalans, o entre catalans i espanyols dins de territori català.