El Comitè d'Afers Jurídics del Parlament Europeu (JURI) ha votat aquest dimarts a favor de retirar la immunitat de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. És la primera de dues votacions que acabaran, previsiblement, amb l'aixecament d'aquesta prerrogativa parlamentària dels tres dirigents independentistes. La segona votació es farà el 8 de març al ple de l'Eurocambra i els 705 diputats hauran de decidir si retiren o no la immunitat de tots tres eurodiputats. Les majories actuals a l'hemicicle -controlat per populars, socialistes i liberals- fan pensar que serà així. Quines conseqüències tindrà per a Puigdemont, Comín i Ponsatí quedar-se sense la protecció del Parlament Europeu? 

La decisió del Parlament Europeu es pot recórrer. El 8 de març està fixat el ple que hauria d'abordar la decisió sobre el suplicatori i, tot apunta, ratificar la votació d'aquest dimarts a JURI. Quan això passi, els tres eurodiputats de Junts perdran la immunitat, però la decisió es pot recórrer a la justícia europea. És en aquest punt on les defenses confien que s'escoltaran els seus arguments i on presentaran tot un seguit de vulneracions que s'han produït durant el procés del suplicatori, des del fet que no s'ha respectat la confidencialitat del procediment fins a la manca d'imparcialitat del ponent encarregat de redactar l'informe que avui ha votat el JURI. També plantejaran els arguments que van dir en comissió, qüestionant la competència del Suprem i alertant d'una persecució política. Al Parlament Europeu hi ha certa preocupació en aquest sentit, perquè hi ha hagut vulneracions flagrants pel que fa a la confidencialitat. 

Continuen sent eurodiputats. Els tres dirigents independentistes continuaran sent eurodiputats, no perdran el seu escó. La decisió que es pren és sobre la retirada d'una prerrogativa parlamentària, la immunitat, que fa que els eurodiputats no puguin ser jutjats sense el permís del Parlament Europeu. Això vol dir que Puigdemont, Comín i Ponsatí podrien ser detinguts en qualsevol país de la Unió Europea a partir de l'euroordre del Tribunal Suprem, com passava abans que fossin eurodiputats. Fins ara, podien viatjar lliurement per Europa, excepte a Espanya, on el Suprem ja va dir que no retiraria l'ordre de cerca i captura malgrat la immunitat comunitària. 

[noticia]216306[/noticia]
L'alt tribunal espanyol va demanar el suplicatori fa un any, quan els dirigents de Junts van aconseguir l'acta d'eurodiputat després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre el cas d'Oriol Junqueras. El procés del suplicatori és llarg, i la pandèmia l'ha allargat encara més. Es va començar a tramitar al gener, i es va reprendre a finals d'any. Els tres eurodiputats van defensar-se en comissió al desembre. Van argumentar que el Suprem no era competent per reclamar l'extradició i que hi havia una persecució política. Aquest setmana el procés ha entrat a la recta final amb la votació al JURI. El cas passa ara al ple del Parlament Europeu per prendre la decisió final.

No són culpables, però se'ls pot jutjar. La retirada de la immunitat no prejutja els afectats. De fet, el procés de suplicatori no aborda el fons del cas que porta Puigdemont, Comín i Ponsatí a perdre la immunitat i no en determina la seva culpabilitat. Per tant, si finalment el Parlament Europeu decideix aixecar-los aquesta protecció no vol dir que els consideri culpables, només que considera que poden ser jutjats. Serà el tribunal -en aquest cas la justícia belga, per a Puigdemont i Comín, i escocesa, per a Ponsatí- qui determinarà si han de ser extradits a Espanya, tal com demana Pablo Llarena. Quan l'Eurocambra prengui la decisió, el seu president, David Sassoli, ho comunicarà als eurodiputats afectats i a l'autoritat competent, en aquest cas el Suprem, que haurà de reactivar les eurorodres, bloquejades des que van obtenir l'acta.

La justícia belga ja s'ha posicionat. Malgrat que es retiri la immunitat, la defensa dels eurodiputats té motius per ser optimista. A l'exili, les batalles compten per victòries, i el Suprem encara no ha pogut capturar tres peces molt valuoses a ulls de l'Estat. La justícia belga ja s'ha pronunciat una vegada sobre la qüestió i ho va fer per al cas de Lluís Puig. Va denegar la petició d'extradició amb l'argument que el Suprem no era competent per sol·licitar-la, i la Fiscalia va descartar presenta-hi recurs. Si manté el criteri per a Puigdemont i Comín, hauria de rebutjar la sol·licitud de Llarena. En tot cas, la decisió anirà per llarg perquè es pot recórrer tres vegades i la justícia belga ha demostrat no tenir pressa per prendre una decisió. 

[noticia]216302[/noticia]