Qui és qui al nou Tribunal Constitucional?

El Tribunal Constitucional (TC) torna a estar en plenes funcions. Després de mig any amb un terç dels magistrats amb el mandat caducat, entre els quals el president i el vicepresident, aquest dilluns s'ha formalitzat la renovació de quatre dels jutges que integren l'alt tribunal espanyol. Són Juan Carlos Campo i Laura Díez, a proposta del govern espanyol, i César Tolosa i María Luisa Segoviano, a proposta del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que poc abans d'acabar l'any va accedir finalment a designar els dos noms del TC que li tocaven per llei i va permetre així desbloquejar-ne la renovació. Amb els canvis, el tribunal de garanties passa a tenir una majoria progressista, després d'anys de domini conservador.

Aquest migdia, els quatre nous magistrats han pres possessió del càrrec en un acte solemne a la seu del TC. Ocupen els llocs de Pedro González-Trevijano, Juan Antonio Xiol, Antonio Narváez i Santiago Martínez-Vares, que van ser nomenats el 2013 per un mandat de nou anys. La propera decisió cabdal que haurà de prendre el TC és l'elecció del president i el vicepresident. Els noms amb més possibilitats d'ocupar el càrrec són Cándido Conde-Pumpido, el favorit de la Moncloa, del sector progressista i exfiscal general de l'Estat amb el govern de Zapatero, i María Luisa Balaguer, magistrada progressista i que podria ser el "mal menor" per al sector conservador de l'alt tribunal, que ara compta amb quatre magistrats dels onze que formen el TC.

Amb el tribunal renovat i amb plenes facultats, els magistrats hauran d'abordar diverses carpetes rellevants. De fet, el govern espanyol tenia pressa per renovar el TC perquè en els propers mesos s'hi jugarà l'agenda legislativa: bona part de les lleis progressistes impulsades pel PSOE i Podem són a la taula del TC arran dels recursos de la dreta, i l'alt tribunal s'haurà de pronunciar. Entre d'altres, hi ha la llei de l'eutanàsia o la llei rider, però també hi ha pendent resoldre el mecanisme de la Generalitat contra la sentència del 25% de castellà a l'escola, a la llarga hi arribaran també els indults als presos polítics, i també hi ha pendent el recurs del PP contra la llei de l'avortament de fa deu anys o contra la llei d'educació de la ministra Isabel Celaá. 

Totes aquestes qüestions les resoldrà un tribunal orientat cap a posicions progressistes, que si bé no dona plenes garanties de resolucions favorables al govern espanyol, sí que permet a Sánchez ser més optimista que amb un tribunal dominat pel bloc conservador, afí al PP. Repassem a continuació qui són els magistrats de l'alt tribunal espanyol.

 

Juan Carlos Campo

L'exministre de Justícia Juan Carlos Campo és un dels nous magistrats del TC, nomenat pel govern espanyol, i ubicat en el sector progressista. Va ser l'encarregat de tramitar els indults als presos polítics, decisió cuinada a la Moncloa, quan era el responsable de la cartera de Justícia. Va ser destituït després de la concessió del perdó en una remodelació de l'executiu impulsada per Sánchez i va tornar a la seva feina de magistrat a l'Audiència Nacional.
 

Laura Díez

La catedràtica de Dret Constitucional Laura Díez és l'altra magistrada nomenada pel govern espanyol, també ubicada en el sector progressista i propera al PSC. Fins ara era vicepresidenta del Consell de Garanties Estatutàries, organisme que entre altres coses va validar fa uns mesos del mecanisme de la Generalitat per esquivar la sentència del 25% de castellà. Abans d'arribar al CGE, va ser alt càrrec del govern espanyol amb el PSOE, va ser assessora del tripartit per a la reforma de l'Estatut, i és una jurista de llarga trajectòria.
 

María Luisa Segoviano

La magistrada María Luisa Segoviano és un dels noms triats pel CGPJ. Segoviano, proposta del sector conservador, va acabar sent acceptat pel bloc progressista, que va preferir renunciar al seu candidat per no allargar més el bloqueig. La magistrada va ser la primera dona presidenta de sala del Tribunal Suprem -ho va ser de la social- i feia mesos que estava jubilada. Se la considera un perfil progressista i feminista, i fa uns dies va afirmar que les qüestions relacionades amb l'autodeterminació s'haurien "d'estudiar". 
 

César Tolosa

L'altre magistrat a proposta del CGPJ. César Tolosa era fins ara president de la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Suprem, ubicat en el sector conservador. Després de fer carrera i anar pujant en diversos tribunals de l'Estat, va arribar al Suprem el 2014. La seva sortida de la sala tercera agreuja la situació d'aquest àmbit de l'alt tribunal espanyol, que ha anat perdent magistrats en els darrers temps que no poden ser substituïts pel bloqueig que imposa el PP a la renovació del CGPJ, encarregat de nomenar els magistrats als principals tribunals espanyols. 
 

Cándido Conde-Pumpido

És un dels noms que sona amb força per ser el nou president del TC. Del sector progressista, Cándido Conde-Pumpido va arribar a l'alt tribunal el 2017, a proposta del Senat, i després de passar pel Tribunal Suprem. És el candidat preferit de la Moncloa per presidir l'alt tribunal i el seu perfil no agrada ni al PP ni al sector conservador, que el consideren massa proper al PSOE, ja que va ser fiscal general de l'Estat a proposta del govern espanyol que presidia José Luis Rodriguez Zapatero.
 

María Luisa Balaguer

També apareix a les travesses per presidir el TC i el seu perfil és més ben vist per al sector conservador. María Luisa Balaguer és una magistrada progressista, catedràtica de Dret Constitucional i especialista en perspectiva de gènere, que va arribar a l'alt tribunal l'any 2017 a proposta del Senat. Juntament amb el magistrat sortint Juan Antonio Xiol, Balaguer va signar un vot particular contra la sentència del Suprem per l'1-O, argumentant que la condemna per sedició era desproporcionada i podien existir vulneracions de drets.
 

Ramón Sáez Valcárcel

Nomenat pel Congrés a proposta de Podem l'any 2021, Ramón Sáez Valcárcel es considerat un magistrat progressista que, abans de fer el salt a l'alt tribunal, formava part de la sala penal de l'Audiència Nacional. Entre les seves darreres sentències, hi ha l'absolució de Josep Lluís Trapero i la cúpula d'Interior de l'any 2017. Segons ell, l'actuació dels Mossos va ser correcta i no hi va haver ni rebel·lió, ni sedició, ni desobediència. També va signar la sentència que absolia els acusats de la manifestació al Parlament de l'any 2011, que va obligar Artur Mas a entrar a la cambra en helicòpter. Aquella sentència va ser anul·lada pel Suprem.
 

Immaculada Montalbán

Va arribar al TC el 2021 a proposta del PSOE i nomenada pel Congrés. Immaculada Montalbán és una magistrada progressista i especialista en perspectiva de gènere, que havia estat vocal del CGPJ i magistrada del TSJC d'Andalusia abans de fer el salt a l'alt tribunal. Ha estat una jutge pionera en aplicar la perspectiva de gènere a l'hora d'interpretar el dret i és experta en igualtat i violència de gènere. Membre de l'Associació de Jutges i Jutgesses per a la Democràcia, també ha estat presidenta de l'Observatori Contra la Violència Domèstica i de Gènere.
 

Enrique Arnaldo

Va ser un dels nomenaments més controvertits. Enrique Arnaldo, nomenat pel Congrés el 2021, és un magistrat conservador proper al PP. Ha publicat més de 300 articles a la premsa conservadora, ha participat en actes de la FAES i ha col·laborat amb l'expresident balear Jaume Matas. El seu nomenament ja fa dos anys va tensar el PSOE i Podem. Els socialistes van haver de reclamar disciplina de vot mentre la formació morada va reconèixer que votaria amb una pinça al nas. L'independentisme va presentar aleshores una allau de recusacions contra Arnaldo, per la seva opinió contrària al procés.
 

Concepción Espejel

Juntament amb Arnaldo, la proposta del PP votada pel Congrés el 2021 comptava també amb el nom de Concepción Espejel, magistrada conservadora que venia de l'Audiència Nacional i que, en un acte públic, l'exsecretària general del PP María Dolores de Cospedal es va referir a ella com a "querida Concha". Una de les seves darreres actuacions abans de fer el salt al TC va ser el judici contra Josep Lluís Trapero: ella era favorable a la condemna, però es va quedar en minoria davant de la sentència absolutòria que van dictar els altres dos magistrats.
 

Ricardo Enríquez

Va ingressar en el TC el 2017, elegit pel Senat. Ricardo Enríquez, del sector conservador, era magistrat al Suprem des de 1990 abans de fer el salt a l'alt tribunal. Va ser el ponent de la sentència que va anul·lar part del decret llei aprovat pel Govern el desembre del 2019 sobre mesures urgents d'accés a l'habitatge. 
 

Alfredo Montoya*

Ubicat en el sector conservador, Alfredo Montoya fa mesos que s'ha apartat del càrrec per motius de salut i no ha estat substituït. És per això que el TC compta amb onze magistrats en lloc dels dotze que estableix la llei, i també per això el bloc conservador té un magistrat menys del que li correspondria. La seva designació correspon al Senat.