Qui pilotarà Barcelona? Sis mirades per analitzar la governabilitat de la capital

Les eleccions municipals del 26-M han deixat un escenari incert a l'Ajuntament de Barcelona. Ernest Maragall ha iniciat negociacions amb Ada Colau i Quim Forn -i Elsa Artadi- per començar a perfilar un possible acord d'investidura que tingués recorregut durant el mandat. Però el que durant la mateixa nit electoral semblava una investidura plàcida per al cap de llista d'ERC -el candidat més votat-, s'ha anat complicant. El PSC i, després, Manuel Valls han ofert als comuns facilitar la investidura de Colau per evitar que la capital catalana tingui un alcalde independentista. I la proposta no ha estat rebutjada de forma taxativa per Barcelona en Comú, que pressiona ERC amb una negociació llarga.

La primera setmana després de les eleccions ha engreixat la llista d'interrogants: la llista més votada podrà assumir l'alcaldia? Barcelona pot suportar un altre govern municipal en minoria? I, quin pacte de govern pot representar millor la centralitat a la ciutat? NacióDigital ha plantejat totes aquestes qüestions a Jordi Muñoz, Montserrat Tura, Jordi Borja, Pilar Rahola, Jordi Amat i Maria Favà. Són sis mirades per intentar entendre i perfilar com es resoldrà la governabilitat de la ciutat.

Jordi Muñoz (politòleg): "Un dia es castigaran els partits que no arribin a acords"
 
- Barcelona es pot permetre un altre govern en minoria?

- Per a mi no és tan important si el govern té majoria absoluta o no. Però sí que és important la quantitat de regidors que té l'executiu. Crec que un altre govern amb 10 regidors -o 11, com hi ha hagut aquests darrers anys- seria molt dolent per a la ciutat. Perquè són governs que tenen una capacitat d'acció política molt limitada, que no poden tirar endavant projectes. Això no és bo ni per als que governen, que moltes vegades no tenen capacitat d'abastar tota la feina, ni per a la ciutat, perquè les coses s'aturen.

És molt important que tots els partits aprenguin que s'ha de governar amb gent diferent i que s'ha d'arribar a acords, fer coalicions i intentar trobar punts en comú, i no estar pensant només estrictament en termes de la competició amb els qui tenen al costat. De fet, penso que arribarà el moment que els ciutadans començaran a castigar els partits que no siguin capaços d'arribar a acords amb altres formacions per governar de manera efectiva.

- Quin pacte de govern representa la centralitat?

- Sens dubte, el pacte entre ERC i comuns. Perquè és la parella de formacions que sumen més regidors, amb molta diferència. No hi ha cap altra parella que s'hi acosti. Són partits contigus i, a més, són el primer i el segon partit. Hi ha moltes raons per pensar que aquest és el pacte que més representa la centralitat de la ciutat, i també l'opció més raonable. Els comuns, per una banda, tenen una frontera electoral i ideològica amb els socialistes i, per altra, Esquerra la té amb Junts per Catalunya. Però JxCat és incompatible amb els comuns i els socialistes són incompatibles amb ERC, ara per ara.

Jordi Muñoz Foto: Adrià Costa

Montserrat Tura (exconsellera i metge): "Barcelona és d'esquerres"

- La llista més votada ha d'assumir l'alcaldia?

- Penso que si tenim tan clar que la llista més votada ha d'assumir l'alcaldia hauríem de fer una llei municipal com la de la Segona República, que donava la meitat més un dels regidors a la formació amb més suport electoral. Això, com a mínim, es donava estabilitat als governs. El mecanisme actual està bé, perquè sinó tindríem el país ple de comissions gestores que no es posarien mai d'acord, però no garanteix que es pugui governar en el sentit que jo entenc que vol dir governar. És a dir, decidir coses importants que transformin i millorin realment la vida de les persones. És una norma legal, però és un mecanisme feble.

- Barcelona es pot permetre un altre govern en minoria?

- El resultats a la ciutat són realment complicats. És com si els ciutadans, en la seva infinita intel·ligència col·lectiva, haguessin transmès al conjunt de les forces polítiques un missatge: "Vivim temps molt complexos, doncs aquí teniu uns resultats molt complexos". Jo ja vaig dir que no es podia governar una ciutat amb 11 regidors de 41, que és el que ha intentat fer Ada Colau en aquests últims quatre anys. Ara, si Ernest Maragall acaba sent alcalde -que crec que ho serà perquè no hi haurà capacitat d'un acord alternatiu- ho serà amb menys regidors encara.

Amb 10 regidors es fa molt difícil pensar que es puguin tancar els acords seriosos que necessita una ciutat complexa com Barcelona. Cal començar a atrevir-se a fer coses agosarades, no només en temes d'habitatge, sinó també d'energia. Tot això com es pot fer amb 10 regidors? És molt difícil. Ara, els governs no tenen pressupost, no tenen projecte, no tenen res perquè no aconsegueixen aprovar res. Això em preocupa molt. Sobretot per les conseqüències socials que això pot tenir, perquè els països entren en decadència quan no hi ha un lideratge clar.

- Quin pacte de govern representa la centralitat?

- Si analitzem els resultats, aquesta és la vegada amb un resultat més d'esquerres a la ciutat de Barcelona. L'any 79, els resultats es van considerar quasi revolucionaris, perquè l'èxit de les formacions d'esquerres va ser absolut. Van sumar 27 regidors i ara en tenen 28. És evident que les formacions han evolucionat molt i que, ara mateix, l'eix nacional té un pes extraordinari, però Barcelona és d'esquerres. Ara bé, veig molt difícil qualsevol de les tres triangulacions possibles. Tot i així, crec que els electors han demanat als partits que superin les seves desigualtats, perquè els resultats a les urnes són un clam a la superació de les lluites mesquines i absurdes i un clam en benefici d'un projecte de ciutat a llarg termini.
 
Jordi Borja (geògraf): "Seria bo un govern de majoria per reduir tensions"
 
- No necessàriament. Aquest és un sistema de majories plurals possibles. Primer, cal que hi hagi una majoria i si no hi és, aleshores, sí que és la llista més votada qui assumeix l'alcaldia. Però, en principi, és lògic que es concreti una majoria que pot ser de dues o tres forces. No estic d'acord que es digui que en les eleccions municipals l'alcalde ha de ser el candidat de la llista més votada. Primera, perquè és una qüestió legal i, segona, perquè és normal que si, per exemple, ERC i JxCat no tenen la majoria, se'n busqui una altra. No és cap mal, al contrari.

- Barcelona es pot permetre un altre govern en minoria?

- La realitat és la realitat. Tampoc diria que un govern amb minoria sigui una barbaritat si arriba acords en determinats temes concrets. Però en aquests moments crec que estaria bé que hi hagués un govern de majoria. Perquè podria reduir les tensions. Ara bé, Barcelona s'ho pot permetre. Ha tingut quatre anys amb un govern de minoria i ha anat fent coses. Crec que seria millor que hi hagués un govern de majoria, això sí. Posaré un exemple: el tema del tramvia. ERC s'hi va oposar per un conflicte amb els comuns i, en canvi, no hi estaven en contra. Així, si ERC i els socialistes s'haguessin aliat amb els comuns, segurament haurien fet més coses.

- Quin pacte de govern representa la centralitat?

- Clarament, un pacte entre ERC, els comuns i els socialistes. Ho tinc claríssim, perquè no és el mateix el govern de la Generalitat i de l'Estat que el govern d'una ciutat. Barcelona és una màquina que dona serveis a les persones i que ha de fer coses que no tenen massa a veure amb la ideologia política. El govern de la ciutat ha de tenir un projecte per a la ciutat i el temes com la independència o el referèndum són d'un altre àmbit.

Crec que s'ha de treballar per un executiu progressista. És evident que aquests tres partits tenen diferències en altres temes però, en canvi, poden entendre's amb les qüestions urbanístiques, socials, econòmiques, d'infraestructures. I, segurament, això també els farà aproximar. Perquè, entre el bloc que està a favor de la independència i el que n'està en contra, s'ha de trobar un camí pel mig. Penso que si es fan pactes a nivell de ciutats, es pot crear un ambient per poder trobar alguna sortida en el contenciós amb l'estat espanyol.

Jordi Borja Foto: Josep M. Montaner

Pilar Rahola (escriptora): "Seria grotesc que no hi hagués un acord ERC-JxCat"

- La llista més votada ha d'assumir l'alcaldia?

- Aquest concepte em sembla clarament antipolític. No és alcalde qui ha estat més votat, sinó que és el plenari qui pren la decisió. La lògica política el que fa és que, a partir dels vots, juguis als pactes, a les aliances i a les negociacions i que, d'això, en surti l'alcaldia. Normalment, el millor és que l'alcalde sigui el de la llista més votada, però tampoc és condició sine qua non. Crec que imposar, com va fer Xavier Trias a l'anterior legislatura, que la llista més votada sí per sí ha de ser la de l'alcalde no és bo. Depèn de si aconsegueix els acords.

Ser alcalde també significa crear i teixir complicitats i acords. Per tant, depèn. Crec que ha de ser alcalde qui té, òbviament, uns vots molts significats, però també qui té una gran capacitat de lideratge, coordinació i aliances. De manera, que no. Ara bé, a mi personalment m'agradaria que, en aquest cas, l'alcalde fos el més votat, que és Ernest Maragall. Però una cosa és el que jo desitjo i una altra, molt diferent, el que ha de ser la política. I la política ha de ser un joc d'aliances, d'empaties i complicitats. Serà alcalde qui ho aconsegueixi.

- Barcelona es pot permetre un altre govern en minoria?

- El govern en minoria, sense cap mena de dubte, no és ideal, però tampoc és cap trauma, ni per a una ciutat ni per a un govern. A Itàlia, hi ha hagut èpoques molt estables on permanentment estaven en una situació d'executius en minoria que s'anaven allargant i, tanmateix, el país funcionava. A vegades, la geometria variable et permet governar sense majoria i establir aliances permanents en funció de les lleis que vols aprovar. Això requereix una extraordinària habilitat per arribar a consensos.

A mi no m'espanta i Barcelona s'ho pot permetre, ara i moltes vegades més. El que no es pot permetre la ciutat és la mala gestió. Això és una cosa ben diferent. El que m'ha amoïnat de la darrera legislatura és que la gestió ha estat pèssima, no que l'executiu hagi estat en minoria en determinats moments. Per tant, sí, Ernest Maragall podria governar perfectament en minoria i el veig perfectament capaç d'establir acords diversos amb opcions diverses en funció dels temes que es plantegen. És la política en estat majúscul i aquell que no la domina i que no se'n surt, no pot governar. Sempre serà millor un govern en minoria, que no una majoria inestable, descarnada i barallada.

- Quin pacte de govern representa la centralitat? I per què?

- Tot i que Barcelona s'ha llegit en clau més municipal, no tinc cap mena de dubte que la centralitat del país la té l'independentisme. Això em sembla indiscutible. La prova són els resultats que s'han produït al país i l'èxit rotund de les dues candidatures independentistes a les eleccions europees. Avui en dia, la centralitat no és l’eix dreta-esquerra ni qualsevol altre plantejament. La centralitat és la voluntat de votar i ser independents o de no ser-ho. I, a més, amb uns resultats molt aclaparadors.

No entendria de cap manera i em semblaria grotesc que no hi hagués un acord d'Ernest Maragall amb Elsa Artadi i Quim Forn. No seria comprensible i dificultaria molt un govern a la Generalitat. Entenc que si s'ha de governar en minoria, ERC ho ha de fer amb JxCat. I si s'ha de fer amb un aval majoritari, amb un acord amb Colau, doncs també, però sempre i quan l'eix independentista no quedi fora. Al capdavall, l'eix social també està contemplat a JxCat, que no és un partit de dretes. El propi Puigdemont sembla més d'esquerres que una altra cosa. Crec que Maragall i Forn, amb el suport de Colau a fora o a dins, és el pacte més natural, però sobretot és el pacte de la centralitat del país.

Pilar Rahola Foto: Adrià Costa

Jordi Amat (escriptor i filòleg): "La centralitat seria un pacte progressista"
 
- Barcelona es pot permetre un altre govern en minoria?

- S'ho pot permetre, però pagant un preu massa car: no hi ha acció política constructiva sinó existeix una majoria -tan plural com sigui possible- que doni suport a un programa de govern. Allò ideal seria que qui governi, conscient que no té una majoria absoluta, pogués arribar a pactes de governabilitat estables. 

- Quin pacte de govern representa la centralitat?

- Aquesta pregunta pressuposa que existeix una centralitat possible ara mateix a la política catalana. M'agradaria pensar que és així, però és més un desig que una realitat. La frontera que separa els partits independentistes dels que no ho són és tan accentuada que només hi ha una centralitat possible dins de cadascun dels blocs. L'autèntica centralitat, per tant, seria aquella que fes possible un pacte on hi cabessin les forces progressistes (28 regidors) que assumeixen l'existència del problema territorial: les que representen l'independentisme, el sobiranisme i el reformisme constitucional.

Jordi Amat Foto: Adrià Costa

Maria Favà (periodista): "Si Maragall pacta amb Colau li pot passar molta factura"- La llista més votada ha d'assumir l'alcaldia?

- Sí, sens dubte. Abans, això dels pactes no existia. A l'Ajuntament he vist governs i equips d'unitat que ara ens semblarien antinatura. Jo penso que sí, la llista més votada ha d'assumir l'alcaldia. Que ho tindrà fotut? Sí. Però ha de ser la força més votada. A la ciutat, es vota més la persona que les sigles que hi ha al darrere. Crec que a Barcelona, per una banda, hi ha hagut l'efecte ERC, però també hi ha hagut l'efecte del cognom Maragall.

Ernest Margall té una gran experiència municipalista i, a més, suma-hi que és el germà de qui és. Al marge de si serà o no un bon alcalde, que no ho contestaré, crec que sí que ha de ser l'alcalde, perquè la gent li ha donat la confiança. Després, quan es tracti d'aprovar el tramvia, la Plaça de les Glòries o els pressupostos, que s'espavilin i que arribin a pactes. Jo havia vist com CiU votava coses al PSC que ara semblarien impensables. A veure, s'ha de fer ciutat o s'ha de fer partit?

- Barcelona es pot permetre un altre govern en minoria?

- I tant que s'ho pot permetre. Hauria de ser possible, hauria de ser viable i hauria de tirar endavant. El que passa és que ara els partits treballen més per als partits que per a la ciutat. És una aberració. Davant de la Plaça de les Glòries, del tramvia i del que sigui, no s'ha de plantejar el que interessa al partit, sinó el que interessa a la ciutat. Això és una cosa perversa. A Ada Colau li han fet la vida impossible i, és clar, això ho trobo fatal. De què es tracta? De governar la ciutat? Doncs, governem-la bé, al marge dels interessos partidistes. S'ha d'arribar a pactes puntuals per tirar endavant aquell projecte que tothom consideri bo per a la ciutat.

- Quin pacte de govern representa la centralitat?

- Per a mi, els partits del 155 estan descartats i com que els comuns sempre han nedat entre dues aigües, me'n refio poc. Penso que Maragall hauria de pactar amb JxCat, amb Quim Forn i Elsa Artadi, perquè tenen un idea similar. Darrere de la imatge de la ciutat, evidentment, també hi ha el substrat polític, i penso que ERC i JxCat s'haurien de poder entendre. Una altra cosa és la mala campanya que ha fet JxCat, que ha aprofitat poc que el seu líder és a la presó. Si Maragall acaba pactant amb Colau li pot passar molta factura.

Maria Favà Foto: Adrià Costa