Qui trenca Barcelona?

Política

ARA A PORTADA

Política L'UCE evoca Muriel Casals per recuperar la unitat: «L'independentisme era guapo» Bernat Castanyer Colomer
Societat Fal·lera a edificis de Barcelona per prohibir-hi els pisos turístics: l'Ajuntament augmenta els ajuts previstos David Cobo
Societat Els treballadors en vaga a l'aeroport del Prat no afluixen: «No és un caprici» Gerard Mira / Agències
Societat Els sindicats educatius descarten desconvocar la vaga del primer dia de curs Gerard Mira
Societat La formació d'adults acreditarà competències bàsiques per accedir a l'FP Gerard Mira / Agències

Redacció

Publicat el 29 de març de 2012 a les 21:59

Comença a cansar que Barcelona sigui sempre la fotografia més espectacular a disposició dels que fan les portades als mitjans internacionals. En aquesta ciutat, qualsevol protesta, manifestació o victòria del Barça acaba amb cent contenidors en flames, dotzenes d'aparadors trencats i quatre o cinc batalles campals entre la policia i els grups d'encaputxats. No importa el motiu de la mobilització, és un ritual.

Ahir, un cop més, vam estar pendents durant tota la jornada dels aldarulls que provocaven aquesta gent. I, naturalment, de la reacció de la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra, no sempre ben orientada. La vaga va ser força cívica -malgrat la intimidació dels piquets- i la manifestació de la tarda va ser pacífica, nombrosa i socialment transversal.

Però el que ens quedarà a la retina seran caputxes, flames, trencadisses, agressions i bales de goma. I, com a país, no ens ho podem permetre. Ja no. La prioritat de la policia ha de ser la seguretat, no la repressió.

Escull Nació com la teva font preferida de Google