02
de juny
del
2022
Actualitzat
a les
21:59h
El Govern ha presentat aquest dijous, a l'auditori del MACBA, el Pla d'enfortiment de la llengua catalana en el sistema universitari i de recerca, un projecte del Departament de Recerca i Universitats. Per primer cop, s'ha aconseguit un compromís explícit per part de quasi totes les universitats que formen part del CIC (Consell Interuniversitari Català) perquè el català sigui realment la llengua central del sistema.
Els responsables de la conselleria i de la comunitat universitària mostraven la seva satisfacció per l'acord ampli, que no ha estat unànime. Quan el pla va ser debatut en el si del CIC, una universitat no s'hi va voler afegir, segons fonts properes al Departament. La Universitat Abat Oliba (UAO) es va abstenir, un fet que va sorprendre la resta de participants.
Posats en contacte amb l'Abat Oliba, han confirmat a NacióDigital l'abstenció sobre un pla que vol evitar que el català reculi més en l'àmbit dels alts estudis i la recerca. Segons la universitat, hi ha "voluntat de continuar col·laborant amb el pla". "Estem d'acord amb la col·laboració amb l'Institut d'Estudis Catalans. No obstant això, preferim l'abstenció, considerant que el pla afecta fonamentalment a les universitats públiques i tenint molt present el plànol de la projecció internacional, en què estem treballant totes les universitats catalanes. Alhora, apostem per mantenir l'esforç per intensificar l'ús del català a les nostres aules", apunten els seus responsables
Val a dir que el pla no és una llei ni un decret i que, en realitat, no suposa cap norma obligatòria. És un compromís de les universitats per reforçar la presència de la llengua, que inclou acreditar el nivell C1 de català per al professorat, tot i que amb els terminis i excepcions que estableix el marc legal. També pretén que no es pugui canviar la llengua d'una assignatura si s'especifica la llengua en què s'impartirà en el moment de la matriculació.
Una llarga tradició conservadora
La creació de l'Abat Oliba va ser una de les darreres decisions de l'últim Govern de Jordi Pujol, el 2003. El centre, adscrit fins aleshores a la Universitat de Barcelona (UB) com a escola universitària, forma part de la Fundació San Pablo CEU, una creació de l'Associació Catòlica de Propagandistes (ACP). Es tracta d'una de les entitats amb més història dins del magma del catolicisme conservador.
Fundada per Ángel Herrera, periodista i sacerdot -arribaria a cardenal- el 1909, l'ACP volia penetrar en les elits per formar quadres dirigents. Va exercir una gran influència en el gran partit de la dreta espanyola dels anys trenta, la CEDA, i en alguns moments va intentar moderar la deriva cap a la guerra civil dels sectors més reaccionaris. Però, tot i que amb contradiccions, l'ACP va integrar-se en el règim franquista i va nodrir molts governs, amb ministres rellevants com Martín Artajo -el signant dels acords amb el Vaticà i els Estats Units- i Fernando Castiella. Molts dels seus objectius eren coincidents amb l'Opus Dei, i per això mateix van rivalitzar.
En la Transició, va decantar-se cap a posicions democristianes i va donar suport a la UCD. Anys després, però, coincidents amb la fundació de la UAO, va experimentar un gir a posicions més dures, convertint-se en un aixopluc per a sectors ultres que van proliferar a l'escalf del pontificat de Joan Pau II.
L'actual rector de l'Abat Oliba és Rafael Rodríguez-Ponga, amb un perfil de clares vinculacions polítiques. Exdiputat del PP, va exercir diverses direccions generals en els governs de José María Aznar i Mariano Rajoy, abans de ser nomenat secretari general de l'Institut Cervantes. Doctor en Filologia Hispànica, va estudiar la relació entre el castellà i les llengües de les illes Filipines. En els seus currículums apareix com a interessat en la "diversitat lingüística". Però pel que es veu, quan es tracta del català fa una excepció.
Els responsables de la conselleria i de la comunitat universitària mostraven la seva satisfacció per l'acord ampli, que no ha estat unànime. Quan el pla va ser debatut en el si del CIC, una universitat no s'hi va voler afegir, segons fonts properes al Departament. La Universitat Abat Oliba (UAO) es va abstenir, un fet que va sorprendre la resta de participants.
Posats en contacte amb l'Abat Oliba, han confirmat a NacióDigital l'abstenció sobre un pla que vol evitar que el català reculi més en l'àmbit dels alts estudis i la recerca. Segons la universitat, hi ha "voluntat de continuar col·laborant amb el pla". "Estem d'acord amb la col·laboració amb l'Institut d'Estudis Catalans. No obstant això, preferim l'abstenció, considerant que el pla afecta fonamentalment a les universitats públiques i tenint molt present el plànol de la projecció internacional, en què estem treballant totes les universitats catalanes. Alhora, apostem per mantenir l'esforç per intensificar l'ús del català a les nostres aules", apunten els seus responsables
Val a dir que el pla no és una llei ni un decret i que, en realitat, no suposa cap norma obligatòria. És un compromís de les universitats per reforçar la presència de la llengua, que inclou acreditar el nivell C1 de català per al professorat, tot i que amb els terminis i excepcions que estableix el marc legal. També pretén que no es pugui canviar la llengua d'una assignatura si s'especifica la llengua en què s'impartirà en el moment de la matriculació.
Una llarga tradició conservadora
La creació de l'Abat Oliba va ser una de les darreres decisions de l'últim Govern de Jordi Pujol, el 2003. El centre, adscrit fins aleshores a la Universitat de Barcelona (UB) com a escola universitària, forma part de la Fundació San Pablo CEU, una creació de l'Associació Catòlica de Propagandistes (ACP). Es tracta d'una de les entitats amb més història dins del magma del catolicisme conservador.
Fundada per Ángel Herrera, periodista i sacerdot -arribaria a cardenal- el 1909, l'ACP volia penetrar en les elits per formar quadres dirigents. Va exercir una gran influència en el gran partit de la dreta espanyola dels anys trenta, la CEDA, i en alguns moments va intentar moderar la deriva cap a la guerra civil dels sectors més reaccionaris. Però, tot i que amb contradiccions, l'ACP va integrar-se en el règim franquista i va nodrir molts governs, amb ministres rellevants com Martín Artajo -el signant dels acords amb el Vaticà i els Estats Units- i Fernando Castiella. Molts dels seus objectius eren coincidents amb l'Opus Dei, i per això mateix van rivalitzar.
En la Transició, va decantar-se cap a posicions democristianes i va donar suport a la UCD. Anys després, però, coincidents amb la fundació de la UAO, va experimentar un gir a posicions més dures, convertint-se en un aixopluc per a sectors ultres que van proliferar a l'escalf del pontificat de Joan Pau II.
L'actual rector de l'Abat Oliba és Rafael Rodríguez-Ponga, amb un perfil de clares vinculacions polítiques. Exdiputat del PP, va exercir diverses direccions generals en els governs de José María Aznar i Mariano Rajoy, abans de ser nomenat secretari general de l'Institut Cervantes. Doctor en Filologia Hispànica, va estudiar la relació entre el castellà i les llengües de les illes Filipines. En els seus currículums apareix com a interessat en la "diversitat lingüística". Però pel que es veu, quan es tracta del català fa una excepció.