02
de juny
de
2022, 12:20
Actualitzat:
13:19h
Els professors universitaris i de centres de recerca hauran d'acreditar el nivell C1 de català i no podran canviar la llengua establerta en la matrícula. Són aspectes rellevants del Pla d'enfortiment de la llengua catalana en el sistema universitari i de recerca que ha presentat aquest dijous el Departament de Recerca i Universitats. Un pla que s'inscriu en l'intens debat sobre la llengua que la sentència del TSJC ha activat. S'ha presentat durant l'acte El català, punt de trobada, celebrat a la seu del MACBA. L'ha clos la intervenció de la consellera Gemma Geis, que ha destacat la rellevància d'un gran acord amb les universitats i els centres de recerca de Catalunya per reforçar el català en el món acadèmic i d'investigació.
La consellera Gemma Geis s'ha referit al "batec que hi ha al país sobre el futur de la llengua i l¡hem escoltat". Ha destacat la importància del consens dins del sistema universitari per avançar en un camí que doni resposta a la situació de la llengua, recordant l'advertiment que fa el darrer informe del Síndic. Geis ha subratllat la necessitat de disposar de recerca de país per millorar les polítiques públiques i l'objectiu d'assolir l'any 2025 un 60% de les classes en llengua catalana. El català, ha dit, és fort en els graus, però ha de recuperar molt de terreny en els màsters.
No es tracta d'una llei, però sí d'un compromís del sistema universitari, per primer cop, per reforçar el català en els alts estudis i la investigació. Com ha explicat Xaver Quinquillà, director general d'Impacte Social i Territorial del departament, el Pla defineix els drets lingüístics de l'estudiantat i impulsa dos nous protocols per garantir-los: el de millora de la informació sobre la llengua de docència i el de gestió d'incidències sobre canvis de la llengua docent. El primer estableix, entre d'altres drets, que l'alumne ha de conèixer la llengua d'impartició abans de matricular-se i inclou el compromís del professorat a mantenir la llengua anunciada i, en el cas dels grups en català, de facilitar el material docent propi i els exàmens, majoritàriament, en la llengua pròpia.
A partir d'ara, els estudiants tindran a la seva disposició bústies o altres canals de comunicació per fer arribar les consultes o queixes de manera confidencial pel que fa a canvis de la llengua docent, així com el compromís d’una resolució ràpida. En els casos que s'hagi de canviar la llengua d'impartició prevista, es preveu que l'alumnat sigui informat amb antelació suficient i, sempre que sigui possible, se li ofereixi una alternativa.
Totes les queixes han estat sobre el català
Segons les dades dels dos primers informes semestrals del sistema universitari català, impulsats de manera pilot aquest curs, les queixes rebudes en relació amb el canvi de llengua afecten exclusivament el català, tant en graus com en màsters universitaris. Concretament, el segon informe semestral ha registrat 23 queixes, 20 corresponents a graus i 3 a màsters. Des de l'inici del curs, les universitats han rebut 64 reclamacions verificades que, en el 100% dels casos, han estat d'estudiants que havien escollit el català com a llengua de docència a l'hora de matricular-se i que, en iniciar les classes, es van veure afectats per un canvi de llengua.
Aquestes 64 reclamacions afecten un 0,1% sobre el total d'oferta d'assignatures diferents en graus i màsters en el conjunt del sistema universitari català. Respecte a la resolució d'aquestes queixes, en gairebé la meitat (47%) s'ha pogut restituir la llengua d'impartició anunciada. En la resta de casos, majoritàriament s'han degut a un canvi de professor.
Els drets lingüístics definits en el pla recullen el dret a rebre l'ensenyament en català d'acord amb el que estableixen els plans docents, així com a utilitzar-lo, oralment i per escrit, en totes les activitats acadèmiques, a excepció de les que requereixen l'ús d’altres llengües d'acord amb el pla docent corresponent.
Reforçar l'acollida lingüística en origen
En l'àmbit universitari, les mesures del Pla inclouen una millora dels indicadors sobre llengua de docència, la millora del coneixement lingüístic del professorat -que, com hem dit, hauran d'acreditar el nivell C1 de català-, la creació del nou programa d'intercanvi d'estudiants Joan Fuster als territoris de parla catalana, i un pla d'acollida lingüística en origen que començarà aquest mes de juny a diverses universitats europees (Roma, Bolònia, Nàpols o Berlín, entre d'altres) a través de la Xarxa Llull.
Així mateix, es reforçarà l'acollida lingüística i cultural a les universitats i s'ampliarà als centres de recerca per a la comunitat universitària i científica internacional que fa estades al nostre país. En l'àmbit concret de la recerca, s'impulsarà un nou programa per al foment de la recerca i la divulgació d'àmbit territorial, i s'avançarà en els ajuts a les tesis doctorals en català.
Aquestes mesures tenen com a objectius principals fer plenament efectiu l'ús del català com a llengua pròpia de les universitats de Catalunya i com a llengua d'ús normal de les seves activitats, garantir els drets lingüístics de l'estudiantat, del professorat i de tota la comunitat acadèmica, incrementar la docència en llengua catalana a totes les universitats de Catalunya i garantir que el català sigui la llengua d'ús majoritari en els graus amb fons públics, amb l'objectiu de tendir fins a l’any 2025 cap a un 80% d'assignatures impartides en llengua catalana. Es vol també incrementar l'ús del català en la recerca, impulsar la transferència i la divulgació científica en català, i enfortir les relacions entre tota la comunitat universitària i de recerca dels territoris de parla catalana.
En aquest sentit, es crearà una comissió de seguiment per avaluar el grau del compliment del Pla d'enfortiment de la llengua catalana. El Pla s'ha elaborat mitjançant un procés obert impulsat pel Departament de Recerca i Universitats a través de grups de treball específics.
En l'acte han intervingut diversos representants del món acadèmic. Josep Samitier, president de l'Associació Catalana d'Entitats de Recerca, ha destacat que "la llengua no és una barrera sinó un mecanisme d'integració en la nostra societat. "Si eixamplem les nostres paraules, també ho faran les nostres idees". Ho ha corroborat la Marta Caballero, una jove estudiant quw ha culminat el grau de Biologia, procedent de Toledo, que en un català perfecte ha destacat la importància de conèixer una llengua per comprendre la cultura d'un poble. "Demanava a la gent amb qui interlocutava que no canviessin de llengua i em vaig apuntar al servei de llengües", ha dit, per explicar que en breu farà l'examen de C1.
La consellera Gemma Geis s'ha referit al "batec que hi ha al país sobre el futur de la llengua i l¡hem escoltat". Ha destacat la importància del consens dins del sistema universitari per avançar en un camí que doni resposta a la situació de la llengua, recordant l'advertiment que fa el darrer informe del Síndic. Geis ha subratllat la necessitat de disposar de recerca de país per millorar les polítiques públiques i l'objectiu d'assolir l'any 2025 un 60% de les classes en llengua catalana. El català, ha dit, és fort en els graus, però ha de recuperar molt de terreny en els màsters.
No es tracta d'una llei, però sí d'un compromís del sistema universitari, per primer cop, per reforçar el català en els alts estudis i la investigació. Com ha explicat Xaver Quinquillà, director general d'Impacte Social i Territorial del departament, el Pla defineix els drets lingüístics de l'estudiantat i impulsa dos nous protocols per garantir-los: el de millora de la informació sobre la llengua de docència i el de gestió d'incidències sobre canvis de la llengua docent. El primer estableix, entre d'altres drets, que l'alumne ha de conèixer la llengua d'impartició abans de matricular-se i inclou el compromís del professorat a mantenir la llengua anunciada i, en el cas dels grups en català, de facilitar el material docent propi i els exàmens, majoritàriament, en la llengua pròpia.
A partir d'ara, els estudiants tindran a la seva disposició bústies o altres canals de comunicació per fer arribar les consultes o queixes de manera confidencial pel que fa a canvis de la llengua docent, així com el compromís d’una resolució ràpida. En els casos que s'hagi de canviar la llengua d'impartició prevista, es preveu que l'alumnat sigui informat amb antelació suficient i, sempre que sigui possible, se li ofereixi una alternativa.
Totes les queixes han estat sobre el català
Segons les dades dels dos primers informes semestrals del sistema universitari català, impulsats de manera pilot aquest curs, les queixes rebudes en relació amb el canvi de llengua afecten exclusivament el català, tant en graus com en màsters universitaris. Concretament, el segon informe semestral ha registrat 23 queixes, 20 corresponents a graus i 3 a màsters. Des de l'inici del curs, les universitats han rebut 64 reclamacions verificades que, en el 100% dels casos, han estat d'estudiants que havien escollit el català com a llengua de docència a l'hora de matricular-se i que, en iniciar les classes, es van veure afectats per un canvi de llengua.
Aquestes 64 reclamacions afecten un 0,1% sobre el total d'oferta d'assignatures diferents en graus i màsters en el conjunt del sistema universitari català. Respecte a la resolució d'aquestes queixes, en gairebé la meitat (47%) s'ha pogut restituir la llengua d'impartició anunciada. En la resta de casos, majoritàriament s'han degut a un canvi de professor.
Els drets lingüístics definits en el pla recullen el dret a rebre l'ensenyament en català d'acord amb el que estableixen els plans docents, així com a utilitzar-lo, oralment i per escrit, en totes les activitats acadèmiques, a excepció de les que requereixen l'ús d’altres llengües d'acord amb el pla docent corresponent.
Reforçar l'acollida lingüística en origen
En l'àmbit universitari, les mesures del Pla inclouen una millora dels indicadors sobre llengua de docència, la millora del coneixement lingüístic del professorat -que, com hem dit, hauran d'acreditar el nivell C1 de català-, la creació del nou programa d'intercanvi d'estudiants Joan Fuster als territoris de parla catalana, i un pla d'acollida lingüística en origen que començarà aquest mes de juny a diverses universitats europees (Roma, Bolònia, Nàpols o Berlín, entre d'altres) a través de la Xarxa Llull.
Així mateix, es reforçarà l'acollida lingüística i cultural a les universitats i s'ampliarà als centres de recerca per a la comunitat universitària i científica internacional que fa estades al nostre país. En l'àmbit concret de la recerca, s'impulsarà un nou programa per al foment de la recerca i la divulgació d'àmbit territorial, i s'avançarà en els ajuts a les tesis doctorals en català.
Aquestes mesures tenen com a objectius principals fer plenament efectiu l'ús del català com a llengua pròpia de les universitats de Catalunya i com a llengua d'ús normal de les seves activitats, garantir els drets lingüístics de l'estudiantat, del professorat i de tota la comunitat acadèmica, incrementar la docència en llengua catalana a totes les universitats de Catalunya i garantir que el català sigui la llengua d'ús majoritari en els graus amb fons públics, amb l'objectiu de tendir fins a l’any 2025 cap a un 80% d'assignatures impartides en llengua catalana. Es vol també incrementar l'ús del català en la recerca, impulsar la transferència i la divulgació científica en català, i enfortir les relacions entre tota la comunitat universitària i de recerca dels territoris de parla catalana.
En aquest sentit, es crearà una comissió de seguiment per avaluar el grau del compliment del Pla d'enfortiment de la llengua catalana. El Pla s'ha elaborat mitjançant un procés obert impulsat pel Departament de Recerca i Universitats a través de grups de treball específics.
En l'acte han intervingut diversos representants del món acadèmic. Josep Samitier, president de l'Associació Catalana d'Entitats de Recerca, ha destacat que "la llengua no és una barrera sinó un mecanisme d'integració en la nostra societat. "Si eixamplem les nostres paraules, també ho faran les nostres idees". Ho ha corroborat la Marta Caballero, una jove estudiant quw ha culminat el grau de Biologia, procedent de Toledo, que en un català perfecte ha destacat la importància de conèixer una llengua per comprendre la cultura d'un poble. "Demanava a la gent amb qui interlocutava que no canviessin de llengua i em vaig apuntar al servei de llengües", ha dit, per explicar que en breu farà l'examen de C1.