La Global Sumud Flotilla ha esquerdat aquest matí l'Ajuntament de Barcelona. En una comissió extraordinària sobre el tema, les intervencions dels partits més a la dreta del consistori s'han caracteritzat per menystenir el sentit de la missió humanitària i per posar en dubte la utilitat de l'acció, mentre que el PSC, BComú i ERC han votat conjuntament per demanar protecció sobre les embarcacions i per afegir pressió als interessos d'Israel amb l'estat espanyol. La votació, que s'ha produït mentre el gruix de la Flotilla navegava a tocar de Sicília, tot deixant enrere Tunísia, anava carregada també d'un component simbòlic: els vaixells en marxa inclouen el regidor republicà Jordi Coronas i l'exalcaldessa de la ciutat Ada Colau.
El text literal de la comissió ha tingut un punt reiteratiu, si es mira l'actualitat de les últimes hores. Quan BComú i ERC van convocar la comissió extraordinària, la setmana passada, el govern espanyol encara no havia expressat formalment -juntament amb altres 16 països- la preocupació per la seguretat dels membres de la Flotilla i l'advertiment que hi hauria conseqüències si patien alguna ingerència violenta. El gest polític i diplomàtic va arribar ahir. Per això, més enllà de la concreció de la proposició municipal, que demanava al govern de PSOE i Sumar que fessin moviments per la protecció internacional de la missió humanitària, el debat d'aquest dimecres a l'Ajuntament ha acabat convertint-se en un baròmetre sobre què pensa cada grup de la Flotilla.
Socialistes, comuns i republicans han recordat l'excepcionalitat del genocidi, en un moment en què les bombes es llencen directament sobre la ciutat de Gaza, i s'han referit a la necessitat de fer-hi arribar material humanitari de manera urgent. Especialment, Marc Serra (BComú) ha insistit que "tot el que no sigui pressió real i efectiva perquè aquesta missió realitzi el seu objectiu és i serà pura hipocresia", mentre Rosa Suriñach (ERC) ha reblat que vol "veure més" moviments significatius per part del govern espanyol, la Unió Europea (UE), però també del consistori. "No volem veure estands d'Israel al Mobile World Congress però és que tampoc els volem veure a l'Smart City Congress, que tindrà lloc al novembre", ha rematat la regidora.
"D'aparador mediàtic" a "creuer", els termes de Junts i PP
Al seu torn, el president del grup municipal de Junts, Jordi Martí Galbis, ha optat pels equilibris. D'entrada, no ha votat en contra del text, sinó que ha mostrat l'abstenció del seu grup. Alhora, ha apuntat que la seva opinió al voltant de la missió humanitària marítima és que posa en risc la seguretat dels seus tripulants, i que per això no veuen clar que sigui una bona opció d'incidència política. Tot seguit, però, ha acabat llançant un dard inequívoc cap als participants de la Global Sumud Flotilla: "Confiem l'ajuda humanitària als governs, els estats i els professionals de la cooperació. I sobretot evitem convertir iniciatives humanitàries en aparadors mediàtics o plataformes d'autopromoció".
L'Ajuntament de Barcelona demana eliminar Israel del Tour de França 2026
El to de Daniel Sirera, màxim representant del PP al consistori, seria més càustic. "Avui no votem una proposta sobre Gaza, votem un acte de precampanya d'Ada Colau i del capità Coronas", ha iniciat. Després, l'aniria definint com "una operació política per a la foto i per al titular", "un espectacle", "un creuer amb proclames èpiques al que sembla que li costa arribar a destí". L'extrema dreta de Vox, a través de Gonzalo de Oro-Pulido, hi col·laboraria: "Estem parlant de les vacances d'alguns regidors d'aquest Ajuntament", "el viatge somiat per qualsevol" o "un vaixell del postureig". Moltes d'aquestes crítiques s'han basat en el fet que la missió internacional, dues setmanes després d'haver salpat inicialment, encara no estiguin a prop del seu objectiu.
Un informe municipal, aviat
A banda, la primera tinent d'alcaldia, Laia Bonet, ha reivindicat el paper del govern espanyol amb la carpeta de Palestina i ha promès un informe que ha d'arribar aviat a l'Ajuntament en què s'explicitin totes les mesures municipals que s'han dut a terme com a reacció a la massacre que el govern d'Israel està impostant sobre la població palestina.
