Espanya, Turquia, Bangladesh, Brasil, Colòmbia, Eslovènia, Indonèsia, Irlanda, Líbia, Malàisia, Maldives, Mèxic, Oman, el Pakistan, Qatar i Sud-àfrica s'han compromès a garantir la rendició de comptes d'Israel si vulnera el dret internacional humanitari a l'hora de tractar els activistes i polítics de la Global Smud Flotilla. Si Israel els deté de manera il·legal o els ataca, els 16 països asseguren que activaran els mecanismes corresponents perquè responguin davant la Cort Penal Internacional (CPI) o tribunals híbrids o especials.
Comunicado: España, junto con otros 15 países, expresa su preocupación por la seguridad de la Flotilla Global “Sumud”, una iniciativa de la sociedad civil en la que participan ciudadanos de dichos países.
— Ministerio de Asuntos Exteriores, UE y Cooperación (@MAECgob) September 16, 2025
🔗https://t.co/tKacW2o5OJ pic.twitter.com/ZqP7xkBCqU
A la Flotilla hi ha uns 400 participants de més de 40 països i els governs esmentats han expressat que comparteixen els seus objectius de "conscienciar" sobre les "necessitats humanitàries urgents" dels palestins i sobre la necessitat de "posar fi a la guerra". Per això, fan una crida a "l'abstenció de qualsevol acte il·legal o violent" contra la Flotilla.
Això, l'endemà que els integrants tornessin a exigir al govern espanyol que els proporcionés protecció davant dels “atacs i amenaces” rebuts. Ara ho fa de manera independent a la Unió Europea, que es va mostrar partidària de "no fomentar" les flotilles d'ajuda humanitària a Gaza, inclosa la Global Sumud Flotilla. "No encoratgem flotilles com aquesta perquè poden escalar la situació i posen els participants en risc", ha dit la portaveu de l'executiu comunitari pels Drets Socials, Eva Hrncirova.
Brussel·les apunta que els atacs contra aquest tipus d'embarcacions "no estan justificats", considera que la millor forma de fer arribar productes al territori palestí és a través dels seus socis humanitaris. En aquest sentit, i malgrat els bloqueigs d'Israel a organismes de l'ONU com la UNRWA, la Comissió prefereix mantenir oberta "la via de la diplomàcia" amb Tel-Aviv.
Com es pot fer rendir comptes a Israel?
Tal com recull Amnistia Internacional, la justícia internacional contempla diversos mecanismes de rendició de comtes per delictes com el genocidi, crims contra la humanitat, crims de guerra, tortura i desaparició forçosa. Per evitar que els perpetradors continuïn ocupant càrrecs i posicions des d'on puguin cometre més abusos o evitar les conseqüències de les seves mesures, el dret internacional preveu quatre opcions.
La primera és un judici a la Cort Penal Internacional (CPI), un tribunal permanent creat el 2002 amb competència per investigar i processar presumptes autors de genocidis i altres infraccions. Actualment, ja hi ha una ordre de detenció del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i l'exministre de Defensa Yoav Gallant. Si bé, Netanyahu va visitar Hongria l'abril passat i, tot i ser membre fundador de la CPI, no va ser detingut.
D'altra banda, es poden constituir tribunals especials, com el Tribunal Penal Internacional per a Ruanda, amb seu a Arusha (Tanzània). També tribunals híbrids, en aquells casos en què la dimensió d'un conflicte sobrepassi les jurisdiccions de més d'un país. Finalment, existeix la figura de les comissions i iniciatives d'observació i documentació en matèria de drets humans, que es dediquen a reunir proves per remetre-les a la CPI.
