Ramon Espadaler: «El bonisme acaba sent un caldo de cultiu important per a les expressions xenòfobes»

El diputat d'Units per Avançar i exconseller d'Interior, convidat en la sisena entrega de l'Snooker, assegura que la "percepció de permissivitat" pot acabar "inflant" els arguments "simples" que defensa l'extrema dreta

Ramon Espadaler, entrevistat a l'Snooker.
Ramon Espadaler, entrevistat a l'Snooker. | Nació
Nació
14 de juliol del 2023
Actualitzat el 17 de juliol a les 12:22h


Ramon Espadaler, exconseller d'Interior i diputat del grup PSC-Units per Avançar al Parlament, analitza les causes i les conseqüències de l'ascens de l'extrema dreta, una les característiques de la campanya electoral del 23-J. Ho fa al sisè episodi de l'Snooker, el pòdcast de política hardcore de Nació, que es pot veure i escoltar a YouTube, a Spotify, a Google, a Apple i a Ivoox. Conversa amb Ferran Casas, subdirector del diari i conductor del programa, amb Oriol March, cap de Política, i amb Joan Serra Carné, redactor en cap de Nació. Espadaler, que havia estat regidor a Vic, va presenciar en directe el fenomen de la Plataforma per Catalunya de Josep Anglada.

"Hi ha una tendència a donar solucions simples a problemes complexos de resoldre's", sosté el diputat d'Units per Avançar, que insisteix, precisament, en el fet que els missatges de l'extrema dreta són "simples" i que, per tant, poden seduir la gent que està "en la frontera" de poder caure en aquests marcs. "El bonisme i la permissivitat acaben sent un caldo de cultiu important per a les expressions xenòfobes", reflexiona el dirigent democristià. "Quan es percep permissivitat, quan se superen límits en normes de convivència mínimes, això va inflant. I hi ha qui sap aprofitar molt bé això", manté Espadaler, que es defineix com a "merkelià" i defensa el discurs de "drets i deures", que sovint també passa per la "fermesa" pública.

Espadaler, que té com a referent polític Jacint Codina, exalcalde de Vic, manté que hi ha coses que la gent "no pot entendre coses de la nit al dia" quan es prenen decisions sobre "polítiques agosarades" d'integració. Anglada va aparèixer com a "derivada no desitjada ni desitjable" a la capital d'Osona. "De Codina en recordo la claredat d'idees, perquè tenia una visió humanista. Van fer un viatge al sud de França en el qual els van explicar que els polítics no poden entrar en determinats barris. I es comencen a fer canvis amb costos que cal assumir", reflexiona.

"Normalment, l'extrema dreta, quan ha gestionat, tampoc ha aclarit res. Al contrari. No haver governat no li dona el benefici del dubte", insisteix Espadaler, que va "perdre amistats" en tot aquest procés de pensar en la integració dels nouvinguts. Preguntat sobre els pactes que s'han de dur a terme per barrar el pas a l'extrema dreta, ell és partidari de "deixar governar des de fora" les formacions que són alternativa per "no generar anticossos" que puguin sortir.

Un dels aspectes dels quals parla més l'extrema dreta és del centenar d'oratoris salafistes que podrien existir a Catalunya. "Voldria trencar una llança en favor de la feina que fan els Mossos. Hi ha un control suficient, no perfecte, però estan al damunt d'aquestes realitats", remarca Espadaler, que va ser conseller d'Interior entre el 2012 i el 2015. Va deixar el càrrec quan CiU es va trencar i ell va continuar la seva carrera com a dirigent d'Unió i, després, com a principal responsable d'Units per Avançar, aliada amb el PSC al Parlament i a Barcelona.
Arxivat a