05
de març
de
2020, 20:50
Actualitzat:
21:11h
Les reunions entre el PDECat i la Crida Nacional per la República pel futur de Junts per Catalunya (JxCat) es troben en la fase decisiva. Dimarts hi va haver una trobada clau entre David Bonvehí, president del partit, i Carles Puigdemont, líder de tot l'espai, que va acabar sense cap acord concret i va derivar en una nova trobada a la presó de Lledoners entre Bonvehí i el màxim dirigent de la Crida, Jordi Sànchez. Una de les novetats d'aquestes últimes hores, segons fonts coneixedores de la negociació consultades per NacióDigital, és que en els contactes d'ahir al centre penitenciari de Sant Joan de Vilatorrada hi van participar també Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn.
Els exconseller de Territori, Presidència i Interior, respectivament, no han participat directament de les negociacions, que s'han dut a terme exclusivament entre Bonvehí i Sànchez. Això no ha acabat de ser bon rebut entre els presos, que han vist com s'anaven fent freqüents entre els líders del PDECat i de la Crida sense que se'ls consultés específicament en cada moment. Fonts del partit assenyalen que l'esquema negociador ha d'estar protagonitzat per Bonvehí i Sànchez, màxims dirigents dels dos espais majoritaris dins de JxCat i dels quals depèn que hi hagi una entesa.
De moment, fonts del PDECat assenyalen que el partit no té cap intenció de "dissoldre's", i demanen "reconeixement mutu" a la Crida. Tot i que s'assenyala en privat que les converses van "avançant", el cert és que encara no hi ha cap acord concret. El partit defensa que es creï una coalició, mentre que l'organització liderada per Sànchez -i impulsada per Puigdemont- reclama la creació d'un nou partit que permeti integrar totes les ànimes de l'espai de JxCat. La reunió de la setmana vinent serà decisiva, segons detallen tots els consultats, per saber com es conjuga tot.
El paper dels presos
Rull, Turull i Forn van ser claus en l'assemblea del PDECat a finals del juliol del 2018, que va acabar amb el descavalcament de Marta Pascal com a coordinadora general i la proclama a la militància de fer-se de la Crida. L'associació de Puigdemont i Sànchez es va activar just abans del congrés del PDECat, i els sectors més propers a l'expresident van maniobrar per controlar la direcció i alinear-la amb el projecte de l'exili. "Si ets del partit, t'has de fer de la Crida", va assegurar Bonvehí en la cloenda de l'assemblea, ja investit com a president del PDECat amb el mandat de la integració.
Va ser a Lledoners on es van tancar bona part de les claus del congrés, amb Miquel Buch i Damià Calvet actuant en nom de Turull i Rull, respectivament. No van aconseguir tots els seus objectius -no van tombar el règim d'incompatibilitats i, per tant, no van poder formar part de la cúpula-, però sí que van tombar Pascal i van encaminar el partit cap a la Crida. El trànsit, però, no s'ha acabat de concretar en l'últim any i mig, i la marca de consens cap a la qual tendir ha esdevingut JxCat, present ja a totes les eleccions.
Primàries per triar el candidat
A les negociacions per la reordenació orgànica de l'espai nacionalista s'hi suma, també, la cursa per ser el candidat efectiu a la Generalitat que acompanyaria Puigdemont en cas que l'expresident decidís exercir com a cap de cartell. Un dels que s'ha postulat públicament és Calvet, que en una entrevista aquest dijous al programa Els Matins de TV3 ha reclamat que el candidat es triï a través d'unes primàries a JxCat. Un dels noms que ha guanyat pes en els últims temps és el de Jordi Puigneró, conseller de Polítiques Digitals, ben connectat amb Waterloo i present a la taula de diàleg.
"La gent ens demana ordre: un programa, una estructura, un candidat", remarca un coneixedor de les negociacions. La setmana vinent serà decisiva perquè a Lledoners -i un ull posat a Waterloo, on se certificarà l'acord o el desacord- s'hi haurà de determinar com serà el futur de JxCat. Una qüestió oberta des de finals del 2017 i que condiciona, també, quan seran les properes eleccions al Parlament.
Els exconseller de Territori, Presidència i Interior, respectivament, no han participat directament de les negociacions, que s'han dut a terme exclusivament entre Bonvehí i Sànchez. Això no ha acabat de ser bon rebut entre els presos, que han vist com s'anaven fent freqüents entre els líders del PDECat i de la Crida sense que se'ls consultés específicament en cada moment. Fonts del partit assenyalen que l'esquema negociador ha d'estar protagonitzat per Bonvehí i Sànchez, màxims dirigents dels dos espais majoritaris dins de JxCat i dels quals depèn que hi hagi una entesa.
De moment, fonts del PDECat assenyalen que el partit no té cap intenció de "dissoldre's", i demanen "reconeixement mutu" a la Crida. Tot i que s'assenyala en privat que les converses van "avançant", el cert és que encara no hi ha cap acord concret. El partit defensa que es creï una coalició, mentre que l'organització liderada per Sànchez -i impulsada per Puigdemont- reclama la creació d'un nou partit que permeti integrar totes les ànimes de l'espai de JxCat. La reunió de la setmana vinent serà decisiva, segons detallen tots els consultats, per saber com es conjuga tot.
El paper dels presos
Rull, Turull i Forn van ser claus en l'assemblea del PDECat a finals del juliol del 2018, que va acabar amb el descavalcament de Marta Pascal com a coordinadora general i la proclama a la militància de fer-se de la Crida. L'associació de Puigdemont i Sànchez es va activar just abans del congrés del PDECat, i els sectors més propers a l'expresident van maniobrar per controlar la direcció i alinear-la amb el projecte de l'exili. "Si ets del partit, t'has de fer de la Crida", va assegurar Bonvehí en la cloenda de l'assemblea, ja investit com a president del PDECat amb el mandat de la integració.
Va ser a Lledoners on es van tancar bona part de les claus del congrés, amb Miquel Buch i Damià Calvet actuant en nom de Turull i Rull, respectivament. No van aconseguir tots els seus objectius -no van tombar el règim d'incompatibilitats i, per tant, no van poder formar part de la cúpula-, però sí que van tombar Pascal i van encaminar el partit cap a la Crida. El trànsit, però, no s'ha acabat de concretar en l'últim any i mig, i la marca de consens cap a la qual tendir ha esdevingut JxCat, present ja a totes les eleccions.
Primàries per triar el candidat
A les negociacions per la reordenació orgànica de l'espai nacionalista s'hi suma, també, la cursa per ser el candidat efectiu a la Generalitat que acompanyaria Puigdemont en cas que l'expresident decidís exercir com a cap de cartell. Un dels que s'ha postulat públicament és Calvet, que en una entrevista aquest dijous al programa Els Matins de TV3 ha reclamat que el candidat es triï a través d'unes primàries a JxCat. Un dels noms que ha guanyat pes en els últims temps és el de Jordi Puigneró, conseller de Polítiques Digitals, ben connectat amb Waterloo i present a la taula de diàleg.
"La gent ens demana ordre: un programa, una estructura, un candidat", remarca un coneixedor de les negociacions. La setmana vinent serà decisiva perquè a Lledoners -i un ull posat a Waterloo, on se certificarà l'acord o el desacord- s'hi haurà de determinar com serà el futur de JxCat. Una qüestió oberta des de finals del 2017 i que condiciona, també, quan seran les properes eleccions al Parlament.