Pedro Sánchez ha complert i el Congrés ha aprovat aquesta setmana la llei d'amnistia. Però l'escenari s'ha complicat per la no aprovació dels comptes a Catalunya. Les posicions irreconciliables del PSC i els comuns sobre el Hard Rock han impedit que Pere Aragonès se'n sortís d'aprovar-los. Això, d'entrada ha tingut dues conseqüències: la convocatòria d'eleccions a Catalunya el 12 de maig, i la decisió, dues hores després de l'anunci, de Sánchez de no presentar els pressupostos espanyols per a 2024.

ERC havia avisat -potser sense prou temps per estovar la posició de Salvador Illa i de Jéssica Albiach- a la Moncloa i a Sumar que si no hi havia comptes a Catalunya ells no estarien en condicions d'aprovar els espanyols tal com havien fet els darrers anys. Entre els protagonistes de les negociacions hi ha qui, fins i tot, i acostumat com està ja el PSOE a fer "de la necessitat virtut", afirma que a Sánchez ja li ha anat bé. Negociar ara uns pressupostos era una operació de risc, els més perjudicats de tot plegat són els ministeris de Sumar (com ara el d'Infància, de nova creació), s'estalvia haver de començar a aplicar polítiques d'austeritat, i necessitava com més aviat millor un bon resultat d'Illa per encarar millor les europees del 9 de juny. El cas és que el president espanyol ha deixat la legislatura en pausa a l'espera que l'horitzó s'aclareixi.

Sánchez manté la intenció d'esgotar el seu mandat i diu que a la tardor presentarà els pressupostos per 2025. Si els aprovés, podria pensar prorrogar-los el 2026 i pràcticament acabar la legislatura que va començar a mitjan 2023. Però el panorama és complicat i les majories van molt justes. Si no se'n surt d'aprovar-los, és probable que hagi de convocar eleccions. De fet, si Illa és president, aquest escenari guanyarà enters. Si el primer secretari del PSC guanya el 12-M i tanca un acord amb ERC o amb Junts, el que quedi despenjat de la governabilitat no tindrà incentius per continuar donant oxigen al govern del PSOE i Sumar. S'hauran esfumat els vots necessaris per aprovar pressupostos i lleis.

[noticia]266803[/noticia]
És evident, i així ho admeten fonts socialistes, que ni ells ni l'espai de Sumar va calcular bé l'impacte de la no aprovació dels comptes catalans. De fet, ministres de Sánchez donaven per fet amb vehemència hores abans de la votació de les esmenes a la totalitat al Parlament que l'acord estava en camí i que no hi hauria cap problema. Els comuns esperaven que fos Illa qui, per mediació del PSOE, es mogués tal com va explicar divendres Ada Colau en l'intent d'espolsar-se protagonisme en l'avançament electoral. Al govern espanyol hi ha, també, certa perplexitat per l'actitud dels comuns i constaten, "un cop més", les dificultats de Yolanda Díaz per incidir en el seu espai polític. Al trencament sonat amb Podem, que ara és al grup mixt, se li ha afegit ara la incapacitat per alinear els interessos. 

[noticia]269977[/noticia]
La pausa al Congrés provocarà que, fins a l'estiu, l'activitat legislativa sigui molt baixa. Així, acords pendents de concretar amb els partits catalans -cas del traspàs de Rodalies o el finançament amb ERC i de la cessió de les competències d'immigració o la normativa per facilitar el retorn d'empreses amb Junts- quedaran al calaix. Aquest mateix dissabte se n'ha parlat a Suïssa entre negociadors del PSOE i de Junts, però res es plasmarà fins després que el panorama s'aclareixi. El mateix passarà amb alguns acords amb els partits bascos o els regionalistes canaris. Sánchez no correrà riscos i només presentarà lleis que siguin fàcils de consensuar. Entre les que esperen torn hi ha, per exemple, la llei abolicionista de la prostitució o la llei de famílies.

[noticia]270001[/noticia]
La formació de govern no es preveu immediata a Catalunya després del 12-M i és possible que, fins al període de sessions que s'obrirà al setembre a la cambra baixa, el panorama no estigui aclarit per la fragmentació que preveuen les enquestes. La política tornarà a activar-se a la tardor als centres de poder de la capital espanyola, caldrà veure si per continuar amb la gimnàstica de l'acord o si per convocar eleccions i buscar una aritmètica que doni més marge al PSOE o el govern a les dretes.