El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, han rebaixat la tensió existent al govern espanyol, que es va fer pública aquest dimarts arran de la decisió del Ministeri d'Hisenda -pilotat per la socialista María Jesús Montero- de fer tributar el salari mínim interprofessional (SMI) per primer cop.
"En absolut", ha negat convençut aquest dimecres el cap de l'executiu espanyol des dels passadissos del Congrés quan se li ha preguntat per una possible crisi interna entre els socis de govern. Díaz també ha rebaixat el xoc viscut amb el PSOE posant el focus en l'increment de l'SMI. "L’important és que hem apujat el salari mínim", ha resumit la titular de Treball. Aquest increment es va aprovar aquest dimarts en el Consell de Ministres fins als 1.184 euros.
Tot i això, fonts de Sumar han admès discrepàncies entre Treball i Hisenda sobre la tributació dels qui cobren aquests sous i que fins ara estaven exempts de pagar IRPF. Per això, des del soci minoritari del govern veuen marge per negociar i, de fet, ahir ja van anunciar una iniciativa al Congrés per fer rectificar el PSOE.
PSOE i Sumar desmenteixen un pols entre socis després que ahir, durant la roda de premsa del Consell de Ministres, Díaz digués que va assabentar-se per la premsa de la decisió de cobrar IRPF a l'SMI. Un fet que la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, va atribuir a la "velocitat informativa".
Foment, en contra de la tributació
El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha afirmat aquest dimecres que "des d'una perspectiva lògica" els treballadors que cobren el salari mínim haurien de continuar quedant exempts de tributar l'IRPF. "El govern podria haver estat més encertat, ja que parlem de classes treballadores que perceben menys salaris", ha comentat en una entrevista a RNE.
"Els empresaris som pragmàtics, veurem què decideix finalment el Congrés dels Diputats", ha afegit el president de la patronal catalana que, d'altra banda, ha afegit que espera que la reducció de la jornada laboral "descarrili" a la cambra baixa i la mesura es negociï en el marc de la negociació col·lectiva.