La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha explicitat aquest dimarts el seu enfrontament amb l'àrea econòmica del govern espanyol, que ha aprovat aquest dimarts l'augment del salari mínim interprofessional (SMI) en 50 euros, deixant-lo en 1.184 euros en catorze pagaments, alhora que no ha pujat el mínim exempt de pagar l’IRPF. D’aquesta manera, per primer cop una franja dels beneficiats hauran de contribuir a l’IRPF. Sobre la decisió que el saalri mínim tributi per primera vegada, Díaz ha estat molt explícita: "M'he assabentat per la premsa". Ho ha dit al costat de la ministra portaveu, Pilar Alegría, la vicepresidenta tercera i ministre per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, i el titular de Drets Socials, Pablo Bustinduy.
"Al ministeri de Treball li compet l'increment del salari mínim", ha dit, al·ludint a que les competències relacionades amb l'IRPF corresponen a la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. Un tema aquest que ha provocat diferències entre Treball i Hisenda. Díaz ha afirmat que no hi ha hagut deliberació sobre aquest tema en el consell de ministres i que tampoc li ha estat comunicada aquesta decisió.
Sumar ja ha fet saber que no dona aquesta batalla per perduda i que pugnaran per revertir-la en la tramitació al Congrés. Díaz acaba de sortir d'un enfrontament amb una altra peça clau de l'àrea econòmica del govern com el titular d'Economia, Carlos Cuerpo, amb qui ha xocat obertament per la reducció de la jornada laboral.
Un increment del 61%
Amb aquest increment, el SMI queda fixat en 16.576 euros anuals, que suposa un increment del 61% des de l’arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa, quan era de 735 euros. La ministra portaveu, Pilar Alegría, ha comparat aquests increments als "salaris de subsistència" dels governs del PP. La vicepresidenta ha assenyalat que malgrat que els índexs de pobresa infantil continuen sent elevats, s’ha reduït la desigualtat un 18%. Díaz ha assenyalat que l’objectiu d’aquest govern és “reduir la desigualtat en aquest país”. .
Díaz ha contraposat les polítiques de l’executiu amb les dels governs del PP, recordant la “devaluació salarial” dels temps de Mariano Rajoy, l’únic que ha congelat el SMI en la història de la democràcia espanyola. La mesura aprovada avui impactarà en el 12% de la massa assalariada i tindrà el màxim efecte a Andalusia (on impactarà en 476.000 persones), Madrid i Catalunya.
Yolanda Díaz ha assenyalat que les dones i els joves seran les franges més afectades. L’impacte pel que fa a la bretxa de gènere serà clar: hi ha un 17,6% de dones que cobren el SMI per només el 8,5 d’homes. La vicepresidenta ha refermat que l’increment salarial ha estat una de les claus del moment robust que viu l’economia espanyola.
Pablo Bustinduy ha explicat la reforma de la llei de dependència, que compleix 18 anys. S’han aprovat dos nous drets: a la teleassistència, amb cobertura universal, i a l’accessibilitat universal en habitatges i edificis, creant un fons específic, una reivindicació història de la societat civil. El ministre ha subratllat l’esfort fet en política de dependència: en el 2024 es van destinar 3.400 milions per al finançament del sistema, un 150% més respecte el 2018.
Sobre el fet que el fiscal general de l’Estat eliminés els seus wats abans d’anar a declarar per les filtracions en el cas de frau fiscal que empaita la parella d’Isabel Díaz Ayuso, Alegría ha mostrat la “confiança absoluta en el fiscal general de l’Estat” i “cap dubte que la veritat posarà les coses al seu lloc”, reclamant “posar focus en els delictes fiscals que sí que s’han comès”.