Sánchez flirteja ara amb la llei de seguretat nacional i apunta als Mossos

El president del govern espanyol en funcions apuja el to contra l'independentisme i fixa les condicions per aplicar un nou 155

Pedro Sánchez en un acte recent
Pedro Sánchez en un acte recent | ACN
02 d'octubre de 2019, 14:00
Actualitzat: 16:16h
Falten pocs dies perquè surti la sentència del Tribunal Suprem i el to de Pedro Sánchez va augmentant. Si aquest diumenge, a la Festa de la Rosa del PSC a Gavà, no va dir-ne el número, aquesta setmana el president del govern espanyol en funcions ja no se n'amaga i flirteja públicament amb l'aplicació de l'article 155 a Catalunya -es podria fer amb el govern en funcions, segons Sánchez-, amb la llei de seguretat nacional i no descarta prendre el control dels Mossos d'Esquadra.

Aquest dimecres, el president espanyol ha fet un pas més i ha delimitat els tres "principis bàsics" per intervenir un altre cop l'autogovern de Catalunya: fermesa democràtica, proporcionalitat i unitat dels partits. En una entrevista a Aragón TV, ha defensat que si la unilateralitat de les forces independentistes torna a trencar l'Estatut i la Constitució, el govern espanyol haurà d'actuar amb "fermesa democràtica i recuperar l'autogovern". Però també ha subratllat que és molt important la proporcionalitat i ha afegit que l'executiu "no vol posar més gasolina al foc".

Sánchez ha assegurat que la seva voluntat és teixir complicitats i no polaritzar més. I per tant, davant un eventual aplicació del 155 a Catalunya, ha subratllat que seria molt important, al marge de tenir la legitimitat parlamentària, que el conjunt de catalans i espanyols entenguessin per què s'ha d'aplicar la suspensió de l'autogovern. 

El tercer element per aplicar el 155 és, segons el líder del PSOE, que tingui el consens de les diferents forces polítiques. I sobre aquesta qüestió ha recordat que ell va donar suport com a cap de l'oposició al 155 del govern de Mariano Rajoy. "Hi havia coses amb què no estava d'acord però em vaig mossegar la llengua", ha explicat.

Ara per ara, Sánchez tindria el suport que reclama per intervenir de nou Catalunya. Tant PP com Ciutadans insisteixen diàriament en la necessitat d'aplicar el 155, intervenir els Mossos i, des de la detenció i empresonament de set membres dels CDR, també aplicar la llei de seguretat nacional, un procediment més senzill que la suspensió de l'autogovern. 

Llei de seguretat nacional? "El govern estudia tots els escenaris"

El govern espanyol no descarta l'aplicació de la llei de seguretat nacional a Catalunya i estudia "tots els escenaris", segons han apuntat fonts de la Moncloa i els ministres Marlaska i Robles. L’executiu espanyol recorda que la seva responsabilitat és "analitzar i contemplar" qualsevol possible resposta als "desafiaments que hi ha per davant i la necessitat de sortir del bloqueig i donar estabilitat al país".

La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha afirmat que "la situació està per estudiar tots els escenaris des del punt de vista polític i jurídic". "Som un govern constitucionalista que no acceptarem que hi hagi una vulneració de l’ordenament constitucional", ha afirmat. També el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska ha apuntat que "el govern està analitzant, estudiant i observant la realitat de Catalunya i actuarà en la forma oportuna, en el moment que fos precís i sempre conforme amb l'ordenament jurídic".

Advertències a l'espera de la sentència

Les advertències del govern espanyol ja són pràcticament diàries quan falten pocs dies perquè es faci pública la sentència. L'objectiu, apaivagar la possible resposta de l'independentisme; una resposta que, més enllà de mobilitzacions ciutadanes, es desconeix quina traducció tindrà en l'esfera institucional. De moment, partits i entitats criden a la mobilització "pacífica" i "desobedient", desmarcant-se sempre de tot marc de violència.

La declaració ahir del Govern també anava en aquest sentit, situant-se sempre en el caràcter "cívic" del moviment i en el rebuig a opcions més contundents. I la fotografia que han promogut l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, JxCat, ERC i la CUP no s'ha traduït, encara, en propostes concretes.