29
de juny
de
2021, 22:30
Actualitzat:
30
de juny,
20:11h
Pere Aragonès sap quins van ser els errors de la primera reunió de la taula de diàleg i, per això, vol que la reactivació d'aquest mecanisme, la tercera setmana de setembre a Barcelona, es faci sobre uns fonaments més ferms, que permetin anar més enllà d'una simple fotografia i aprofundir en el problema de fons. No serà fàcil. Així s'ha constatat aquest dimarts a Madrid, en la primera reunió entre el president de la Generalitat i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez.
La reunió ha servit per atendre moltes carpetes, sobretot la qüestió del plet català, però també matèries sectorials, com ara la gestió dels fons europeus. Les dues parts han constatat que les posicions es mantenen allunyades, però han coincidit en reconèixer l'existència d'un conflicte polític, que s'ha de resoldre per la via del diàleg i la negociació. No es preveuen avenços ràpids, perquè el trajecte s'haurà de fer esquivant un context de repressió que ho distorsiona tot. L'exemple més evident: les fiances milionàries imposades pel Tribunal de Comptes, poques hores abans de la reunió a la Moncloa.
La reunió ha estat llarga. En un principi es preveia que fossin dues hores, però s'ha sostingut fins més enllà de les dues hores i mitja. Aragonès ha arribat a la Moncloa sabent que el Tribunal de Comptes reclamava fins a 5,4 milions d'euros a diversos alts càrrecs del Govern per l'acció exterior de la Generalitat entre els anys 2011 i 2017. Potser per això la salutació amb Sánchez ha estat més aviat freda. Les fiances ha estat un dels temes que s'han posat sobre la taula. El Govern vol "solucions" i confia que la Moncloa tingui algun pla per rebaixar la pressió d'aquest òrgan fiscalitzador. En públic, la portaveu del govern espanyol, Maria Jesús Montero, ha evitat criticar la liquidació provisional i ha disparat contra el PP, que en bloqueja la renovació. La repressió -el cas del Tribunal de Comptes no és l'únic- dificulta que es pugui progressar amb rapidesa, però les dues parts volen intentar que l'agenda del diàleg tingui recorregut.
Els tempos són significatius. Els equips de treball començaran a treballar en les properes setmanes per definir la metodologia i l'ordre del dia que ha de tenir la taula de diàleg, que no es reunirà fins després de la Diada, com va avançar divendres NacióDigital, a Barcelona. Serà després de l'estiu, temps suficient perquè la Generalitat hagi pogut triar qui serà la delegació que s'asseurà davant de la Moncloa. Aragonès ha dit que serà una "delegació institucional" i ha evitat entrar en un dels debats de les últimes setmanes, si Oriol Junqueras, recentment indultat, hi ha de participar. Serà en aquesta taula on s'intentarà abordar la resolució del conflicte polític: Catalunya hi portarà l'amnistia i la necessitat d'un referèndum sobre la independència. "La nostra proposta inclou tothom", ha dit Aragonès. I la de l'Estat? "De moment, és l'statu quo", ha afegit.
No s'ha plantejat per part del govern espanyol, almenys per ara, ni una reforma de l'Estatut ni una millora del finançament. Des de la Generalitat saben que la negociació serà dura perquè hi ha "diferències evidents" sobre com abordar el problema, més enllà de coincidir que cal dialogar. "Serà la negociació més dura de la Catalunya contemporània. Caldrà paciència i perseverança", ha admès Aragonès. La proposta catalana, ha dit, és "intermèdia", perquè des del Govern "no es renuncia a la independència", però tampoc "al diàleg i la negociació". En tot cas, la reunió ha servit per treure la pols al mecanisme de la taula de diàleg, que fins ara i per motius diversos només s'ha reunit una vegada. "Cal que la taula reprengui els seus treballs. És la millor constatació que les dues parts donem una oportunitat al diàleg i volem resoldre el conflicte", ha afirmat el president.
La reunió ha servit també per identificar dos espais de treball. La taula de diàleg, per resoldre el conflicte polític, i la comissió bilateral Estat-Generalitat, que servirà per abordar els problemes sectorials, com ara la gestió de l'aeroport o dels fons europeus. L'àmbit sectorial és important, però Aragonès ha remarcat que sense resoldre "el conflicte polític de fons" no hi haurà "els mecanismes per a l'estabilitat". Per resoldre el conflicte és imprescindible, diu la part catalana, una amnistia, que ara com ara té un camí difícil per l'equilibri de forces al Congrés. La fi de la repressió i el retorn dels exiliats és essencial, ha remarcat Aragonès. Són les demandes, de fet, que va fer fa unes setmanes el Consell d'Europa i que l'Estat encara no ha abordat, més enllà de concedir uns indults que totes les parts saben que són insuficients.
Un fòrum entre catalans i la conferència de presidents autonòmics
Conscient de l'agror que genera en l'independentisme la causa del Tribunal de Comptes i la situació dels exiliats, el missatge de la Moncloa s'ha centrat en el relat de la "concòrdia" i en l'agenda sectorial. La ministra portaveu de l'executiu espanyol, María Jesús Montero, ha insistit en la necessitat de crear espais de "lleialtat mútua" entre governs en els propers mesos per "trencar la dinàmica de confrontació". Ara bé, les solucions del conflicte polític, segons la tesi de Madrid, s'han de cenyir al marc constitucional.
Montero ha citat explícitament el "marc de legalitat" i la Constitució, un canvi substancial en relació a la Declaració de Pedralbes del desembre del 2018, primer pas per restablir el diàleg institucional. A preguntes de la premsa, la portaveu també ha subratllat que en la reunió "no s'ha aprofundit" en la situació dels exiliats ni en la desjudicialització del conflicte, matèria sensible després de la concessió dels indults.
La Moncloa, que admet que és "impossible" recollir els fruits del diàleg "a curt termini" -ha sol·licitat, fins i tot, activar un fòrum entre catalans-, ha volgut destacar que Sánchez ha demanat a Aragonès que participi en la comferència de presidents autonòmics que es convocarà aquest mes de juliol, en la qual es debatrà sobre la gestió dels fons europeus. La Generalitat té interès a tenir un paper actiu en els recursos Next Generation, activats per Brussel·les. Al seu torn, Montero ha destacat que en les properes setmanes també es reactivarà la comissió bilateral Estat-Generalitat, en què es fa un seguiment de les inversions estatals a Catalunya.
Al marge de les carpetes que interessaven la delegació catalana -calendari i contingut de la taula de diàleg, gestió dels fons europeus, i reactivació econòmica i social postpandèmia-, el govern espanyol ha ofert el suport de l'Estat a la Generalitat per a la candidatura olímpica Pirineus-Barcelona 2030 per als Jocs d'Hivern. Aquesta col·laboració, que Sánchez ja havia exhibit en contactes amb l'expresident Quim Torra, compta també amb l'aval de Foment del Treball, agent actiu en la reactivació de la candidatura. El camí del diàleg es cou a foc lent.
La reunió ha servit per atendre moltes carpetes, sobretot la qüestió del plet català, però també matèries sectorials, com ara la gestió dels fons europeus. Les dues parts han constatat que les posicions es mantenen allunyades, però han coincidit en reconèixer l'existència d'un conflicte polític, que s'ha de resoldre per la via del diàleg i la negociació. No es preveuen avenços ràpids, perquè el trajecte s'haurà de fer esquivant un context de repressió que ho distorsiona tot. L'exemple més evident: les fiances milionàries imposades pel Tribunal de Comptes, poques hores abans de la reunió a la Moncloa.
La reunió ha estat llarga. En un principi es preveia que fossin dues hores, però s'ha sostingut fins més enllà de les dues hores i mitja. Aragonès ha arribat a la Moncloa sabent que el Tribunal de Comptes reclamava fins a 5,4 milions d'euros a diversos alts càrrecs del Govern per l'acció exterior de la Generalitat entre els anys 2011 i 2017. Potser per això la salutació amb Sánchez ha estat més aviat freda. Les fiances ha estat un dels temes que s'han posat sobre la taula. El Govern vol "solucions" i confia que la Moncloa tingui algun pla per rebaixar la pressió d'aquest òrgan fiscalitzador. En públic, la portaveu del govern espanyol, Maria Jesús Montero, ha evitat criticar la liquidació provisional i ha disparat contra el PP, que en bloqueja la renovació. La repressió -el cas del Tribunal de Comptes no és l'únic- dificulta que es pugui progressar amb rapidesa, però les dues parts volen intentar que l'agenda del diàleg tingui recorregut.
Els tempos són significatius. Els equips de treball començaran a treballar en les properes setmanes per definir la metodologia i l'ordre del dia que ha de tenir la taula de diàleg, que no es reunirà fins després de la Diada, com va avançar divendres NacióDigital, a Barcelona. Serà després de l'estiu, temps suficient perquè la Generalitat hagi pogut triar qui serà la delegació que s'asseurà davant de la Moncloa. Aragonès ha dit que serà una "delegació institucional" i ha evitat entrar en un dels debats de les últimes setmanes, si Oriol Junqueras, recentment indultat, hi ha de participar. Serà en aquesta taula on s'intentarà abordar la resolució del conflicte polític: Catalunya hi portarà l'amnistia i la necessitat d'un referèndum sobre la independència. "La nostra proposta inclou tothom", ha dit Aragonès. I la de l'Estat? "De moment, és l'statu quo", ha afegit.
No s'ha plantejat per part del govern espanyol, almenys per ara, ni una reforma de l'Estatut ni una millora del finançament. Des de la Generalitat saben que la negociació serà dura perquè hi ha "diferències evidents" sobre com abordar el problema, més enllà de coincidir que cal dialogar. "Serà la negociació més dura de la Catalunya contemporània. Caldrà paciència i perseverança", ha admès Aragonès. La proposta catalana, ha dit, és "intermèdia", perquè des del Govern "no es renuncia a la independència", però tampoc "al diàleg i la negociació". En tot cas, la reunió ha servit per treure la pols al mecanisme de la taula de diàleg, que fins ara i per motius diversos només s'ha reunit una vegada. "Cal que la taula reprengui els seus treballs. És la millor constatació que les dues parts donem una oportunitat al diàleg i volem resoldre el conflicte", ha afirmat el president.
La reunió ha servit també per identificar dos espais de treball. La taula de diàleg, per resoldre el conflicte polític, i la comissió bilateral Estat-Generalitat, que servirà per abordar els problemes sectorials, com ara la gestió de l'aeroport o dels fons europeus. L'àmbit sectorial és important, però Aragonès ha remarcat que sense resoldre "el conflicte polític de fons" no hi haurà "els mecanismes per a l'estabilitat". Per resoldre el conflicte és imprescindible, diu la part catalana, una amnistia, que ara com ara té un camí difícil per l'equilibri de forces al Congrés. La fi de la repressió i el retorn dels exiliats és essencial, ha remarcat Aragonès. Són les demandes, de fet, que va fer fa unes setmanes el Consell d'Europa i que l'Estat encara no ha abordat, més enllà de concedir uns indults que totes les parts saben que són insuficients.
Un fòrum entre catalans i la conferència de presidents autonòmics
Conscient de l'agror que genera en l'independentisme la causa del Tribunal de Comptes i la situació dels exiliats, el missatge de la Moncloa s'ha centrat en el relat de la "concòrdia" i en l'agenda sectorial. La ministra portaveu de l'executiu espanyol, María Jesús Montero, ha insistit en la necessitat de crear espais de "lleialtat mútua" entre governs en els propers mesos per "trencar la dinàmica de confrontació". Ara bé, les solucions del conflicte polític, segons la tesi de Madrid, s'han de cenyir al marc constitucional.
Montero ha citat explícitament el "marc de legalitat" i la Constitució, un canvi substancial en relació a la Declaració de Pedralbes del desembre del 2018, primer pas per restablir el diàleg institucional. A preguntes de la premsa, la portaveu també ha subratllat que en la reunió "no s'ha aprofundit" en la situació dels exiliats ni en la desjudicialització del conflicte, matèria sensible després de la concessió dels indults.
La Moncloa, que admet que és "impossible" recollir els fruits del diàleg "a curt termini" -ha sol·licitat, fins i tot, activar un fòrum entre catalans-, ha volgut destacar que Sánchez ha demanat a Aragonès que participi en la comferència de presidents autonòmics que es convocarà aquest mes de juliol, en la qual es debatrà sobre la gestió dels fons europeus. La Generalitat té interès a tenir un paper actiu en els recursos Next Generation, activats per Brussel·les. Al seu torn, Montero ha destacat que en les properes setmanes també es reactivarà la comissió bilateral Estat-Generalitat, en què es fa un seguiment de les inversions estatals a Catalunya.
Al marge de les carpetes que interessaven la delegació catalana -calendari i contingut de la taula de diàleg, gestió dels fons europeus, i reactivació econòmica i social postpandèmia-, el govern espanyol ha ofert el suport de l'Estat a la Generalitat per a la candidatura olímpica Pirineus-Barcelona 2030 per als Jocs d'Hivern. Aquesta col·laboració, que Sánchez ja havia exhibit en contactes amb l'expresident Quim Torra, compta també amb l'aval de Foment del Treball, agent actiu en la reactivació de la candidatura. El camí del diàleg es cou a foc lent.