A cinc setmanes de la cita amb les urnes, la campanya electoral del 29-N es lliura a l’esquerra del camp de joc. Feijóo ja fa mesos que té els seus votants a punt per anar a les urnes, mentre que el PSOE i el Front Ampli pedalen per aixecar electors del sofà. Per això la pugna entre PSOE i PP en aquesta fase de la campanya no sembla prioritzar la captació de votants de l'altre bloc, sinó la mobilització o desmobilització d’una bossa estimada d’1,6 milions d'electors d'esquerres (1,2 milions de votants del PSOE el 2023 i uns 400.000 de l'espai de Sumar) que no tenen definit el sentit del vot, es plantegen abstenir-se, o no concreten si participaran en les eleccions. Es mobilitzin o no, l’esquerra ho té difícil per tornar a la Moncloa, però la batalla decidirà la primera posició a les urnes.
Des que Sánchez va convocar les eleccions, la campanya fa olor de mobilització, de protesta social, de tardor calenta. La vaga general i les manifestacions per l'habitatge aporten tensió al carrer. Però l’ingredient secret de la recepta de Sánchez és polaritzar amb la ultradreta per portar electors als col·legis. La por al llop encara funciona com a revulsiu. La prioritat de Feijóo, per contra, és mantenir els seus votants tan actius com fins ara i, alhora, provocar la incompareixença del rival a les urnes.
A principis d'octubre, els sondejos de SocioMétrica per a El Español i de 40dB per a El País apuntaven a una desmobilització més elevada entre els votants de l'esquerra que entre els del PP i Vox de cara al 29-N. Les dades del CIS i 40 dB mostren que el 15,45% dels antics votants del PSOE i el 12,5% dels de Sumar no tenien un vot definit, es declaraven abstencionistes, optaven pel vot blanc o nul o no responien. En canvi, aquests percentatges eren del 7,95% entre els votants del PP i del 5,25% entre els de Vox.
“Empat tècnic” entre PSOE i PP
Però la convocatòria electoral, els moviments del president espanyol i els gols en pròpia porta de la dreta (com posar en dubte les pensions en un país amb prop de 10 milions de pensionistes) podrien estar revertint aquesta situació.
El president de GAD 3, Narciso Michavila, admetia aquest dilluns a La Sexta que malgrat que Feijóo governarà, en aquests moments el PSOE i el PP podrien estar en un “empat tècnic” i el PSOE podria acabar obtenint més vots que el PP. Per què? Perquè el creixement de Vox erosiona el PP, mentre que el PSOE exhibeix eufòria i aspira a recollir vot útil dels partits de la seva esquerra. Els blocs continuen igual, però els equilibris interns canvien.
Ja fa dies que l’exdirector de gabinet de Sánchez Iván Redondo (que substitueix Zapatero en el paper de gurú optimista del PSOE) pronostica una possible victòria dels socialistes en percentatge de vots. Feijóo veu com s'estreny el seu avantatge. L'última enquesta d'IMOP per a El Confidencial, del 23 d'octubre, diu que el PP només està 1,4 punts per sobre dels socialistes. I encara que els dos blocs continuen lluny en escons (195 el de PP i Vox i 127 el de PSOE i Front Ampli), el sondeig reflecteix un acostament de les esquerres, que han retallat 12 diputats de distància.
Hi ha partit, diu Redondo, i la clau és la mobilització dels votants d'esquerres. N’hi haurà prou per governar? Les cases d’enquestes diuen que l’enfonsament de l’esquerra del PSOE ho fa pràcticament impossible. Sánchez pot créixer a costa de debilitar els seus socis. Les simulacions indiquen que a hores d’ara tindria entre un 4% i un 6% de possibilitats de repetir a la Moncloa. Però guanyar? Això ja és una altra cosa. Perquè el pla B de Sánchez és situar-se com a primera força, deixar un PSOE enfortit i provocar que Feijóo hagi de pactar un govern inestable amb un Vox engoril·lat.
Broncano vs. deepfakes
Sigui com sigui, la partida demana mobilitzar l'electorat propi i desmobilitzar el del rival. D'aquí que Sánchez, que és qui té més camí a recórrer al seu espai, vulgui jugar a casa. L'entrevista en prime time a La Revuelta, de David Broncano, n'és un exemple. Va ser una “sessió de control de bon rotllet”, com va dir Manuel Jabois a El País, davant d'un públic majoritàriament progressista. Resultat: un impressionant 33,9% de quota de pantalla. 4.387.000 espectadors de mitjana. Rècord històric del programa.
Després de participar en alguns acudits, Sánchez va deixar damunt la taula una figura d'un gosset vestit amb una capa de Superman en al·lusió al seu apel·latiu de "Perro Sanxe" i, pel camí, va generar un munt de clips virals per distribuir a les xarxes socials.
La pugna per mobilitzar o desmobilitzar els electors d'esquerres també ajuda a explicar per què el PP i Vox han passat a fer servir IA per posar confessions inventades en boca d’adversaris. Fins ara, tots dos havien apostat per una campanya de perfil tradicional per no despertar l'electorat progressista. Poques novetats i a assegurar el resultat. Ni Feijóo ni Abascal van voler fer-se la foto amb Milei i, a diferència del 2023, els seus pactes autonòmics no fan soroll. Han après la lliçó.
Però aquesta setmana tots dos partits han fet circular vídeos creats amb intel·ligència artificial (IA) per atacar els socialistes. El PP ha suplantat la imatge i la veu de Begoña Gómez, Zapatero, Ábalos i Santos Cerdán, entre d'altres, per fer-los pronunciar declaracions fictícies sobre presumptes irregularitats i casos de corrupció. Vox ha optat per un muntatge en què Pedro Sánchez es treu successivament diverses màscares que revelen els rostres d'antics col·laboradors i aliats polítics, com Ábalos, Cerdán, Otegi i Puigdemont.
Sí, son zurdos. https://t.co/iu5qsyYGZd
— Partido Popular (@ppopular) October 21, 2026
Desanimar el contrari
Una puntada de peu al genoll que agreuja el to de la campanya i que posa de manifest la preocupació a les files dels dos partits conservadors. De moment, l'invent ha funcionat a mitges. Els digitals en parlen, el PSOE ha entrat al joc anunciant que estudia accions legals, els vídeos circulen i els dos partits de la dreta han aconseguit (per un dia) tornar a situar l'eix de la campanya allà on se senten còmodes: els casos de corrupció que afecten el PSOE. L'objectiu no és tant reforçar el seu electorat, que també, com desanimar el del rival.
Se'n sortiran? Queden 36 dies per a les eleccions i les pantalles passen a tota velocitat. Però queda clar que a Feijóo se li poden fer llargues les setmanes, mentre que Sánchez, que surt d’underdog, de virtual perdedor, només hi té a guanyar.
Perquè fins ara ha semblat que l’objectiu de Feijóo és que passin els minuts. El de Sánchez és que l'endemà de les eleccions Michavila, oracle electoral de la dreta espanyola, pronunciï les mateixes paraules que va pronunciar després de pronosticar una majoria absoluta de PP i Vox a les eleccions del 2023: “Hi va haver un canvi... i no el vam saber veure”.
