Sánchez passa paraula amb Junts i el PDECat pel diàleg i el finançament

Pedro Sánchez encara no se sap el cognom de Míriam Nogueras i li diu, "sense ànim d'ofendre", Noguera o Nogueira. I considera que el paper del PDECat, que des de fa un any i mig ja no té representació al Parlament de Catalunya i ja no és al Govern, està sent determinant a la taula de diàleg. La desconnexió del cap de l'executiu central amb la carpeta catalana és evident. Dimarts, les tres bales recollides per una diputada d'ERC a l'escenari de la massacre de Melilla que va ensenyar Gabriel Rufián van ser l'excusa per minimitzar l'assumpte en el debat català.

Aquest dimecres al matí, amb Junts i el PDECat, que intervenien al torn del grup samfainaque es va crear per descongestionar el mixt davant la proliferació de minories a la cambra, el president espanyol ha optat per exhibir dades positives sobre Catalunya però evitar, de nou, les qüestions de fons.

Dues qüestions de fons que han fet evidents, també, les diferències entre els hereus de l'antiga Convergència. Junts va dir en el seu moment que no aniria a la mesa si no hi podien anar als seus dirigents i que no hi volien només consellers. Aleshores hi volien enviar Jordi Sànchez i ara Jordi Turull, que l'ha substituït a la secretaria general. Pere Aragonès, amb el vist-i-plau del govern espanyol, va dir que no en un intent d'afermar la seva autoritat, però Junts no va afluixar i van acabar anant-hi només representants d'ERC. Això va passar al setembre i els dos socis de Govern a Catalunya no han estat encara capaços de resoldre la qüestió.

En la intervenció de Nogueras s'ha solemnitzat que, mesos després, el problema no és de la composició de la delegació catalana, sinó del contingut del "diàleg". Que Junts no vol fer de "socorrista" (Nogueras ha fet servir una expressió de Turull) de la taula i que, per tant, en les condicions en les que es planteja el diàleg, sense el PSOE disposat a assumir l'exercici del dret a decidir encara que tingui un ampli suport a Catalunya, ells tampoc hi seran. Una decisió que debilita extraordinàriament la posició d'Aragonès i ERC en la relació amb el govern espanyol, ara centrada en la "desjudicialització".

El debat ha anat cap aquí perquè Sánchez, en la linia del que li va dir a Rufián i del que ha dit en les darreres setmanes a entrevistes a El País i La Vanguardia, ha preferit burxar a costa de la desunió convidant permanentment a Junts a ser-hi. Per això ha volgut també contraposar la posició del grup dels quatre diputats de Nogueras als quatre del PDECat en aquest assumpte.

Retrets catalans al Congrés 
Fa anys, en un altre temps de la política catalana, els partits sobiranistes, encara que no governessin junts, guardaven les formes i evitaven debilitar-se els uns als altres a la tribuna del Congrés. Ara assenyalen les aixecades de camisa o la falta de projecte i el replegament identitari. Evitar el retret sí que ho fan encara Bildu i el PNB, que prefereixen collar el PSOE a Madrid que no pas assenyalar les febleses i contradiccions de l'altre, que també hi són tal com ha recordat Aitor Esteban, del PNB, quan ha fet inventari d'incompliments. 

El PDECat ha insistit en la taula de diàleg perquè, ha dit Ferran Bel, l'única via per resoldre el conflicte és a través de la negociació, donant així a entendre que són intransitables les sortides unilaterals que encara defensen dirigents de Junts com la mateixa Nogueras. Hàbilment, Bel ha demanat a Sánchez que, en lloc de lamentar que no té majoria per aprovar-la, presenti la reforma de la sedició per negociar-la i tal vegada trobarà majories, com ha passat amb la llei de la memòria democràtica. Però ha posat damunt la taula un altre assumpte que Sánchez tampoc té previst abordar: el del model de finançament autonòmic. Una vella bandera del món convergent que ERC i Junts, que temen ser acusades de fer política "autonomista" i per això a vegades no en fan ni d'"autonòmica", no agafen. 

Un retard de vuit anys
El darrer model és de 2009 i compleix només a mitges el que preveia l'Estatut. S'hauria d'haver revisat el 2014, però si feia set anys que no hi havia debat de política general Sánchez pensa que no passa res perquè en faci vuit que no es posa fil a l'agulla amb el tema. Els interessos de les autonomies que governen el PSOE i el PP són contraposats i d'aquí que les presses d'uns i altres siguin escasses. Prefereixen que l'Estat reparteixi més diners entre els territoris d'acord amb les urgències polítiques que no pas donar-los la canya de pescar en forma d'autonomia fiscal. L'actual sistema no resol el problema del principi d'ordinalitat, és a dir que la comunitat que més aporti sigui també la que més rep al final i així successivament.  

Sánchez ha fugit d'estudi i ha fet balanç dels seus números: en quatre anys ha invertit un 37,6% més a Catalunya que el govern del PP; el 2022 Catalunya ja tindrà les entregues a compte del finançament més altes de la sèrie històrica (21.056 milions); als pressupostos hi ha previstos 200 milions en infraestructures a compte de l'addicional tercera de l'Estatut i 336 per incrementar el finançament dels Mossos; la baixa execució és culpa del sector públic empresarial i no de l'administració general segons ell i el 2022 el ritme anirà a més.

Les xifres, com tot, són discutibles però segur que són millors que les del PP. El relat que no hi ha cap diferència entre el govern de dretes i el d'esquerra queda desmuntat, però també és cert que de la incidència del PSC, dels comuns, d'ERC i del PDECat se'n podia esperar més bon resultat. Junts i el PDECat, que van partir peres pel tema nacional però no per l'eix social, han criticat les mesures econòmiques per combatre la inflació i ajudar les classes mitjanes de Sánchez.

La CUP ha aixecat la mirada més enllà dels temes catalans. En això entre Mireia Vehí i Gabriel Rufián s'observen poques diferències, però la CUP ha proposat una regulació i intervenció sense embuts dels béns bàsics, el decreixement i regularitzar les persones sense paper. Això sí, Vehí ha deixat que la sobirania i l'autodeterminació han de ser "la matriu de tots els drets". "Volem sobirania nacional per governar per la gent i no pels mercats", ha conclòs. Sánchez li ha replicat que ja intervenen mercats regulats, però que no aniran massa més enllà. Les reflexions de la CUP sobre les sobiranies nacionals li han semblat, al president espanyol, "una mica estranyes". "Parlar de sobiranies nacionals em sembla una cosa d'un altre segle", li ha dit, sense mostrar, però, cap predisposició a renunciar o fragmentar l'espanyola. 

Arrimadas en orsai
I una altra desconnexió. La d'Inés Arrimadas, de Ciutadans, que malgrat haver liderat, sense cap èxit, l'oposició a Catalunya aquest dimecres criticava Sánchez per "anar divendres a Barcelona" a reunir-se amb Aragonès i no fer-ho amb els pares que demanen reduir la presència del català a l'escola i augmentar la del castellà. La reunió, però, serà a la Moncloa, on les associacions de pares alimentades durant anys i panys per Ciutadans no tenen previst presentar-se. Sánchez i Arrimadas se les han tingut per ETA, per les crítiques al govern i per les aliances. Mal to malgrat que ella "dorm molt tranquil·la".

El PNB regala bons consells
Res a veure amb el PNB que, com la banca, sempre guanya, encara que hagi de pagar algun impost de més. El PNB ni tan sols això i ara ja comença a refer ponts també amb el PP pel que pugui venir. Amb els bascos moderats tothom s'hi vol portar bé. Ells només esperen que les fotos del govern espanyol amb Bildu, que ha reivindicat la seva petjada, siguin un xarampió i poder deixar clar que el monopoli basc a Madrid és seu. Esteban li ha demanat a Sánchez que sigui transformador de veritat -sense envair competències basques en temes com l'habitatge, és clar- si vol seguir i que, per tant, cuidi els aliats, també els catalans. Era, però, un matí de desconnectats.