La mirada està posada aquesta campanya en un disputat primer lloc que anhelen Junts, ERC i PSC, els quals aspiren a capitalitzar el suport als respectius espais polítics per vèncer. En segon terme, però, les víctimes col·laterals d'aquestes crides al vot útil també usen les seves armes per evitar aquestes fuites i aconseguir el màxim de presència al futur Parlament. I aquest dissabte han activat actors secundaris que, sense presentar-se a les llistes, tenen magnetisme amb l'electorat.

El PSC ja reclama sense embuts el suport als exvotants de Cs, però aquesta formació no es queda amb els braços creuats i ha fet lluir el suport de Félix de Azúa i Francesc de Carreras, dos dels principals intel·lectuals que es van implicar en el naixement del partit. El segon, de fet, n'havia estripat el carnet fa dos anys, descontent amb Albert Rivera per la seva negativa a entendre's amb el PSOE, però el nou rumb d'Inés Arrimadas l'ha tornat a seduir.

Els socialistes, però, també poden erosionar els comuns, que han sumat el suport d'un Pablo Iglesias, que fins fa poc governava amb el seu candidat. Mentre, en el sector independentista, l'exdiputat de la CUP David Fernàndez ha falcat la candidata, Dolors Sabater, i Artur Mas s'ha posat el mono per empènyer el PDECat, que no dubta en confrontar amb els anticapitalistes tant com pot per emergir com a suport extern del Govern.

 El protagonista

El líder de Podem, Pablo Iglesias, és un dels grans puntals també del projecte dels comuns, havent protagonitzat alguns dels mítings més multitudinaris en anteriors campanyes. Aquest cop s'hi ha implicat ja com a vicepresident del govern espanyol en suport de la candidata, Jèssica Albiach, a qui les enquestes no pronostiquen grans expectatives precisament per la tirada de Salvador Illa. Iglesias no ha dubtat a dir del fins fa poc company d'executiu -i amb qui Albiach vol governar a Catalunya- que és el preferit "dels grans poders mediàtics de l'Estat".

 L'estirabot

El PDECat té molt clar que, com a molt, pot aspirar a obtenir alguns diputats i, per aconseguir-ho, no dubta a apel·lar a l'electorat independentista més dretà i la manera més directa és confrontant-se amb la CUP. L'últim intent ha estat un vídeo en què recorda que els anticapitalistes van impedir la investidura d'Artur Mas -que aquest dissabte ha demanat "moral de victòria" als alcaldes de la formació- i Jordi Turull i els titlla de ser "radicals pro-okupes" a qui acusa de "paralitzar el país".

 La frase

La persona que ha parlat en el míting central de la CUP abans de Dolors Sabater no és cap candidat, diputat o dirigent de la formació, sinó l'exdiputat David Fernàndez, una de les figures més unànimement respectades entre els anticapitalistes. Ha començat prometent que només faria una cita, però ha estat incapaç de complir-ho i n'ha acabat recitant diverses, entre les quals ha parafrasejat José Agustín Goytisolo, referint-se a les clavegueres de l'Estat: "Dispareu, desgraciats, perquè no teniu prou munició ni prou bales, perquè a aquest poble ja no el para ni déu" -el vers original del poeta és "tirad, hijos de perra, somos millones y el planeta no es vuestro"-. La CUP lluirà demà un altre suport extern de pes, en el míting central de Girona: Lluís Llach.

 La dada

Les crides a que la ciutadania optés aquest cop pel vot per correu, per evitar aglomeracions a les urnes, han estat efectives, ja que hi ha hagut rècord de sol·licituds per fer-ho. Segons ha informat el Departament d'Exteriors el dia en què acabava el termini per a la petició, se n'han rebut 284.706, més de tres cops més que en les eleccions del 2017, quan en van arribar 78.876, o en els comicis de 2015 (107.421), 2012 (63.142), 2010 (45.000) o 2006 (41.551).

[plantillaeleccions]