12
de novembre
de
2016, 20:00
Actualitzat:
13
de novembre,
21:51h
No va ser una data triada a l'atzar. El 7 de novembre del 2015, coincidint amb el 84è aniversari d'Unió, Demòcrates de Catalunya va culminar el seu congrés fundacional. Era el principi d'una nova etapa, però també el final de mesos -potser anys- de tensions soterrades que van comportar conseqüències serioses en el mapa polític català. Així ho determinen Antoni Castellà (Barcelona, 1970) i Mercè Jou (Olesa de Montserrat, 1962) en una entrevista conjunta a NacióDigital. "La decisió que vam prendre fa un any va ser la correcta. Alguns la vam encertar i d'altres es van equivocar. Això té a veure amb si ets fidel als teus principis o ets tàctic", sosté Castellà.
L'actual diputat de Junts pel Sí al Parlament va ser, durant anys, líder del sector renovador d'Unió. "Hi havia una batalla interna sistemàtica per poder fer les coses des de dins, i aquesta tensió ha portat molt de temps", assegura Castellà. Aquesta tensió, però, es va desbocar en el moment en què la cúpula afí a Josep A. Duran i Lleida va decidir una pregunta complexa que obviava la independència en la consulta que havia de servir per definir la posició d'Unió sobre el 27-S. Els renovadors van fer campanya pel "no", van perdre per un ajustat marge i la direcció "va radicalitzar la seva actitud", segons Jou. El marge per a l'entesa interna era cada cop més escàs.
En un consell nacional celebrat el 20 de juny, lluny d'acostar posicions, la cúpula defensa presentar-se en solitari a les eleccions plebiscitàries. Aquest és el final definitiu entre sobiranistes i duranistes. "Quan decidim fer el trencament, el fem sols. Si no haguéssim pres la decisió , CiU no s'hauria trencat mai i Junts pel Sí no hauria existit", ressalta Castellà. La coalició va néixer el 13 de juliol en l'enèsima reunió entre Artur Mas i Oriol Junqueras. Només feia un dia que Demòcrates s'ha presentat en societat en un acte que va aplegar un miler de persones a la Sala Barts de Barcelona, i des del primer moment van integrar-se a la futura coalició independentista. "Em pregunto què hauria passat si molt abans una sèrie de gent haguéssim marxat i alguns haurien pogut fer la seva tranquil·lament", afegeix Castellà, que remarca que la "tensió interna" també era cap a la "direcció de CiU".
"Ens vam carregar el que era Unió pel país. A partir d'aquí hem anat evolucionant, i això suposa un mèrit que no es té en compte. No ho vam fer per penjar-nos cap medalla, però no tothom està disposat a fer una cosa així amb la vista posada en un objectiu que està per sobre de la dinàmica dels partits clàssics", afegeix Jou, que en els últims temps formava part de la permanent democristiana, l'òrgan més restringit de la formació. La regidora a Olesa de Montserrat es queixa que la informació comptable que s'oferia era "escassa". "Sabíem que l'endeutament era elevat, però no com s'hi havia arribat", destaca. Unió està ara en concurs de creditors i deu 22,5 milions.
A les constituents sense fer de "crossa"
Un cop solucionat el desplegament territorial, que va ser molt més fàcil gràcies a la incorporació de pràcticament tots els quadres d'Unió a les noves sigles de Demòcrates, el repte més gran -referèndum a banda- que preparen a la seu de la formació és la participació a les eleccions constituents. "Vam néixer per això. No ens fem cap altre plantejament que no sigui anar-hi sols", apunta Castellà. Un acte conjunt amb ERC per recordar les víctimes del franquisme els va valer crítiques -sempre privades- del PDECat, on hi ha qui els veu com a "crossa" dels republicans.
"Aguantar tants anys la tensió interna , prendre la decisió final i crear un nou partit no és per anar a fer de crossa de ningú", manté el diputat, que destaca, això sí, que faran "de crossa del que faci falta" per arribar a la independència. Preguntat sobre si van rebre alguna oferta de l'antiga Convergència per participar activament del procés de refundació, Castellà confirma que això va ser així, però que la resposta va ser negativa. Les demandes de Demòcrates es basaven en "deixar de banda el partidisme", elaborar una "estructura plana", fer primàries obertes a la ciutadania, renunciar al finançament bancari i tenir la independència com a "objectiu meridià". "És molt difícil quan un es refà sobre si mateix", resumeix el portaveu demòcrata.
Les relacions entre les dues formacions s'han vist ressentides després que la militància del PDECat escollís dir-se, durant el congrés, Partit Demòcrata de Catalunya. Hi va haver amenaces de tribunals, però finalment tot s'ha arreglat. És possible, això sí, que a "mig termini" es trenqui el grup municipal de Barcelona, format pel PDECat, un regidor demòcrata -Gerard Ardanuy- i una d'Unió, Sònia Recasens. "Hem traslladat que aquesta situació no és lògica en termes d'estratègia nacional", destaca Castellà.
"Hi ha municipis en què ja presentem mocions per separat. Ja no som el mateix, som partits diferents amb accents diferents. Cada vegada més s'aniran veient els matisos", destaca Jou, representant del partit a l'ajuntament d'Olesa de Montserrat. A partir de l'any vinent, la formació democristiana arrencarà els processos de primàries obertes a la ciutadania per triar candidats a les municipals del 2019. Barcelona inclosa.
La comparació amb una "start-up"
Des del primer moment, tenint en compte la seva estructura horitzontal i el fet que als militants se'ls anomeni "voluntaris" -n'hi ha 2.300-, a Demòcrates se'ls va començar a comparar amb una empresa start-up. "Això vol dir fer política de manera diferent", insisteix Jou. "Ens basem en voluntaris, òrgans col·legiats, comitès d'avaluació del talent i finançament per micromecenatge", destaca Castellà, que posa l'èmfasi en fer propostes "a deu anys vista". "Els partits s'han acostumat massa a fer propostes fast food, consumibles ràpidament i amb un impacte determinat independentment del benefici per al país", ressalta el dirigent independentista.
Com en totes les start-up que es funden, hi ha hagut alguna que altra turbulència a la cúpula. Especialment la que va acabar amb l'adéu de Joan Rigol de la presidència del consell nacional de Demòcrates. "Ja va dir que el seu mandat duraria un any. Si fóssim un partit clàssic diria que no hi ha hagut discrepàncies. Però en algun moment n'hi ha hagut arran de la seva participació en un procés electoral en el qual el partit no hi era", explica Castellà. Es refereix al suport de Rigol a la candidatura de Francesc Homs a les eleccions espanyoles del 26 de juny.
Full de ruta i pressupostos
Demòcrates va ser pioner a l'hora de defensar la idoneïtat del referèndum unilateral d'independència (RUI), pel qual ha apostat Carles Puigdemont. "Tenim una espontaneïtat i unes ganes de fer aportacions que abans costava més", destaca Jou. "Puigdemont s'ho creu profundament, això d'estar en l'última etapa autonòmica. La decisió de substituir la legalitat espanyola per la catalana només es pot fer a través de les urnes, és el que entén la comunitat internacional", argumenta Castellà, president de la comissió d'Economia del Parlament.
Aquest és, precisament, l'organisme de calendaritzar el tràmit dels pressupostos que el Govern i la CUP estan perfilant. "No podem contraposar comptes i referèndum, és una bogeria", assegura el diputat, que reclama "estabilitat" per seguir amb la legislatura a través de cessions mútues i sense imposar models. Sobre la desobediència que propugnen els anticapitalistes, però, vol deixar clar que és partidari de practicar-la "només una vegada" de forma "col·lectiva". És a dir, en el moment de ruptura amb l'Estat.
Després del referèndum, asseguren els dos dirigents de Demòcrates, tocarà el més difícil: concretar la independència. "Tindrà costos encara que sigui consensuada", manifesta Jou. "Negar-ho és enganyar la gent", amplia Castellà. Els tres diputats democristians asseguren que només obeiran les ordres del Parlament perquè, en certa manera, senten que han nascut per aquest procés. "La tradició de la Unió republicana perviu en Demòcrates", manté Castellà. A les constituents es veurà quin és el seu pes.
L'actual diputat de Junts pel Sí al Parlament va ser, durant anys, líder del sector renovador d'Unió. "Hi havia una batalla interna sistemàtica per poder fer les coses des de dins, i aquesta tensió ha portat molt de temps", assegura Castellà. Aquesta tensió, però, es va desbocar en el moment en què la cúpula afí a Josep A. Duran i Lleida va decidir una pregunta complexa que obviava la independència en la consulta que havia de servir per definir la posició d'Unió sobre el 27-S. Els renovadors van fer campanya pel "no", van perdre per un ajustat marge i la direcció "va radicalitzar la seva actitud", segons Jou. El marge per a l'entesa interna era cada cop més escàs.
En un consell nacional celebrat el 20 de juny, lluny d'acostar posicions, la cúpula defensa presentar-se en solitari a les eleccions plebiscitàries. Aquest és el final definitiu entre sobiranistes i duranistes. "Quan decidim fer el trencament, el fem sols. Si no haguéssim pres la decisió , CiU no s'hauria trencat mai i Junts pel Sí no hauria existit", ressalta Castellà. La coalició va néixer el 13 de juliol en l'enèsima reunió entre Artur Mas i Oriol Junqueras. Només feia un dia que Demòcrates s'ha presentat en societat en un acte que va aplegar un miler de persones a la Sala Barts de Barcelona, i des del primer moment van integrar-se a la futura coalició independentista. "Em pregunto què hauria passat si molt abans una sèrie de gent haguéssim marxat i alguns haurien pogut fer la seva tranquil·lament", afegeix Castellà, que remarca que la "tensió interna" també era cap a la "direcció de CiU".
Antoni Castellà. Foto: Adrià Costa
"Ens vam carregar el que era Unió pel país. A partir d'aquí hem anat evolucionant, i això suposa un mèrit que no es té en compte. No ho vam fer per penjar-nos cap medalla, però no tothom està disposat a fer una cosa així amb la vista posada en un objectiu que està per sobre de la dinàmica dels partits clàssics", afegeix Jou, que en els últims temps formava part de la permanent democristiana, l'òrgan més restringit de la formació. La regidora a Olesa de Montserrat es queixa que la informació comptable que s'oferia era "escassa". "Sabíem que l'endeutament era elevat, però no com s'hi havia arribat", destaca. Unió està ara en concurs de creditors i deu 22,5 milions.
A les constituents sense fer de "crossa"
Un cop solucionat el desplegament territorial, que va ser molt més fàcil gràcies a la incorporació de pràcticament tots els quadres d'Unió a les noves sigles de Demòcrates, el repte més gran -referèndum a banda- que preparen a la seu de la formació és la participació a les eleccions constituents. "Vam néixer per això. No ens fem cap altre plantejament que no sigui anar-hi sols", apunta Castellà. Un acte conjunt amb ERC per recordar les víctimes del franquisme els va valer crítiques -sempre privades- del PDECat, on hi ha qui els veu com a "crossa" dels republicans.
"Aguantar tants anys la tensió interna , prendre la decisió final i crear un nou partit no és per anar a fer de crossa de ningú", manté el diputat, que destaca, això sí, que faran "de crossa del que faci falta" per arribar a la independència. Preguntat sobre si van rebre alguna oferta de l'antiga Convergència per participar activament del procés de refundació, Castellà confirma que això va ser així, però que la resposta va ser negativa. Les demandes de Demòcrates es basaven en "deixar de banda el partidisme", elaborar una "estructura plana", fer primàries obertes a la ciutadania, renunciar al finançament bancari i tenir la independència com a "objectiu meridià". "És molt difícil quan un es refà sobre si mateix", resumeix el portaveu demòcrata.
Antoni Castellà i Mercè Jou. Foto: Adrià Costa
Les relacions entre les dues formacions s'han vist ressentides després que la militància del PDECat escollís dir-se, durant el congrés, Partit Demòcrata de Catalunya. Hi va haver amenaces de tribunals, però finalment tot s'ha arreglat. És possible, això sí, que a "mig termini" es trenqui el grup municipal de Barcelona, format pel PDECat, un regidor demòcrata -Gerard Ardanuy- i una d'Unió, Sònia Recasens. "Hem traslladat que aquesta situació no és lògica en termes d'estratègia nacional", destaca Castellà.
"Hi ha municipis en què ja presentem mocions per separat. Ja no som el mateix, som partits diferents amb accents diferents. Cada vegada més s'aniran veient els matisos", destaca Jou, representant del partit a l'ajuntament d'Olesa de Montserrat. A partir de l'any vinent, la formació democristiana arrencarà els processos de primàries obertes a la ciutadania per triar candidats a les municipals del 2019. Barcelona inclosa.
La comparació amb una "start-up"
Des del primer moment, tenint en compte la seva estructura horitzontal i el fet que als militants se'ls anomeni "voluntaris" -n'hi ha 2.300-, a Demòcrates se'ls va començar a comparar amb una empresa start-up. "Això vol dir fer política de manera diferent", insisteix Jou. "Ens basem en voluntaris, òrgans col·legiats, comitès d'avaluació del talent i finançament per micromecenatge", destaca Castellà, que posa l'èmfasi en fer propostes "a deu anys vista". "Els partits s'han acostumat massa a fer propostes fast food, consumibles ràpidament i amb un impacte determinat independentment del benefici per al país", ressalta el dirigent independentista.
Mercè Jou. Foto: Adrià Costa
Com en totes les start-up que es funden, hi ha hagut alguna que altra turbulència a la cúpula. Especialment la que va acabar amb l'adéu de Joan Rigol de la presidència del consell nacional de Demòcrates. "Ja va dir que el seu mandat duraria un any. Si fóssim un partit clàssic diria que no hi ha hagut discrepàncies. Però en algun moment n'hi ha hagut arran de la seva participació en un procés electoral en el qual el partit no hi era", explica Castellà. Es refereix al suport de Rigol a la candidatura de Francesc Homs a les eleccions espanyoles del 26 de juny.
Full de ruta i pressupostos
Demòcrates va ser pioner a l'hora de defensar la idoneïtat del referèndum unilateral d'independència (RUI), pel qual ha apostat Carles Puigdemont. "Tenim una espontaneïtat i unes ganes de fer aportacions que abans costava més", destaca Jou. "Puigdemont s'ho creu profundament, això d'estar en l'última etapa autonòmica. La decisió de substituir la legalitat espanyola per la catalana només es pot fer a través de les urnes, és el que entén la comunitat internacional", argumenta Castellà, president de la comissió d'Economia del Parlament.
Aquest és, precisament, l'organisme de calendaritzar el tràmit dels pressupostos que el Govern i la CUP estan perfilant. "No podem contraposar comptes i referèndum, és una bogeria", assegura el diputat, que reclama "estabilitat" per seguir amb la legislatura a través de cessions mútues i sense imposar models. Sobre la desobediència que propugnen els anticapitalistes, però, vol deixar clar que és partidari de practicar-la "només una vegada" de forma "col·lectiva". És a dir, en el moment de ruptura amb l'Estat.
Després del referèndum, asseguren els dos dirigents de Demòcrates, tocarà el més difícil: concretar la independència. "Tindrà costos encara que sigui consensuada", manifesta Jou. "Negar-ho és enganyar la gent", amplia Castellà. Els tres diputats democristians asseguren que només obeiran les ordres del Parlament perquè, en certa manera, senten que han nascut per aquest procés. "La tradició de la Unió republicana perviu en Demòcrates", manté Castellà. A les constituents es veurà quin és el seu pes.
Antoni Castellà i Mercè Jou. Foto: Adrià Costa