El PNB i EH Bildu empatarien en escons (entre 26 i 28 representants) segons el sondeig publicat per EiTB per les eleccions basques d'aquest diumenge 21 d'abril. Segons l'enquesta, malgrat l'empat tècnic, la victòria seria pels nacionalistes bascos, liderats per Imanol Pradales, que s'emportarien el 35,7% dels vots, mentre que els de Pello Otxandiano n'obtindrien el 32,9%.
No obstant això, el PNB no sumaria els 38 ascons necessaris per reeditar el govern de coalició amb el PSE-EE, que n'aconseguiria 10-12. Al País Basc la majoria absoluta a la cambra se situa en 38 ascons i, en cas que cap candidat no l'aconsegueixi, és investit lehendakari l'aspirant amb més suports.
Per la seva bnda, el PP, que no s'ha presentat amb Cs com fa quatre anys, tindria 7 diputats, Podem n'aconseguiria 1-2 i Sumar, que han concorregut per separat a les eleccions, podria quedar fora o obtenir-ne fins a 2. Vox perdria la seva representació.
Així, amb els col·legis ja tancats, es manté la incògnita de qui serà el pròxim lehendakari. A les sis de la tarda la participació era del 51% per sobre de la de fa quatre anys, quan les eleccions es van celebrar en plena pandèmia del coronavirus. Aquestes són els primers comicis en què l'hegemonia dels nacionalistes bascos està en risc, i per primera vegada en 40 anys, l'esquerra abertzale podria guanyar unes eleccions al Parlament Basc. De fet, fa quatre anys hi havia onze punts de diferència entre EH Bildu i el PNB, un canvi de tendència evident del vot basc.
El PNB ha governat el País Basc en 11 legislatures, totes a excepció de la novena, en què un acord del PSE-EE i el PP va facilitar que el socialista Patxi López esdevingués el president del govern basc. El Parlament Basc, amb seu a Vitòria, està format per 75 diputats elegits en tres circumscripcions que no tenen en compte el pes de la població: Biscaia, amb més d'1,15 milions d'habitants, escull 25 escons, els mateixos que Guipúscoa (726.000) i Àlaba (334.000).