03
de novembre
del
2016
Actualitzat
a les
20:33h
Soraya Sáenz de Santamaría Antón (Valladolid, 1971) ha estat la veu del govern en funcions durant 316 dies, per incompareixença de Mariano Rajoy, que s'ha negat a sotmetre's al control parlamentari, tot i la insistència de l'oposició en el darrer any. La vicepresidenta de l'executiu del PP ha verbalitzat el discurs de la Moncloa, bel·ligerant amb l'alternativa d'esquerres i inflexible amb Catalunya. De discurs sorneguer, Santamaría enceta la legislatura de la successió de Rajoy apareixent a totes les travesses per liderar el relleu. Compartirà executiu amb María Dolores de Cospedal, la principal rival en la carrera per compartir la cadira més preuada del consell de ministres, però serà l'única vicepresidenta. Al PP fa temps que és tema de conversa el poder que ha acumulat. Ara assumirà el ministeri de la Presidència i per a les Administracions Territorials, amb responsabilitats sobre les comunitats autònomes. Ella serà la interlocutora de la qüestió catalana.
Advocada de l'Estat -com el seu marit, amb qui té un fill que es diu Iván-, la seva carrera política ha pres forma al costat de Rajoy, de qui en va ser assessora jurídica quan el líder del PP va fer camí com a ministre. Ningú com Santamaría sintetitza la solvència associada a l'experiència de govern i la renovació generacional, tan necessària ara que el partit arrossega el llast de la corrupció. Ha esdevingut el principal suport de Rajoy en els moments més complicats de l'última legislatura, amb Espanya al límit del rescat i el plet català en plena efervescència. Tan rellevant ha sigut el seu paper que a la vicepresidenta se la presentava com la veritable cap de l'executiu. Fins i tot Luis Garicano, assessor econòmic de Ciutadans, va publicar un article al Financial Times en el qual demanava que Santamaría substituís Rajoy com a candidata del PP.
Malgrat sentir-se incòmoda amb els comentaris que li atribueixen tant poder, el cert és que la vicepresidenta ha dibuixat una ascensió vertiginosa al partit. Filla única i de trajectòria acadèmica brillant -es va llicenciar en Dret per la Universitat de Valladolid amb el premi extraordinari de carrera-, Santamaría ha anat escalant des que va ocupar l'escó de Rodrigo Rato al Congrés. La primera gran funció que va assumor al PP va ser la responsabilitat en qüestions territorials, fet que li va permetre tenir un contacte permanent amb quadres del partit arreu de l'Estat. Més tard, Rajoy hi va confiar com a portaveu parlamentària. D'aquella etapa en recorda especialment els duels dialèctics amb María Teresa Fernández de la Vega, vicepresidenta del govern Zapatero.
Gelosa de la imatge de dona poderosa que es projecta d'ella, Santamaría il·lustra la transició ideològica del partit, alliberat de les tesis més reaccionàries del PP d'Aznar. Discreta i treballadora, la vicepresidenta ha teixit una xarxa de confiança -un grup batejat amb el terme sorayos- que en l'última legislatura integraven l'exministre Alfonso Alonso i José Luis Ayllón, així com Fátima Báñez i Rafael Catalá. La guàrdia pretoriana li farà servei si, quan conclogui la legislatura, pretén aspirar a succeir Rajoy.
Advocada de l'Estat -com el seu marit, amb qui té un fill que es diu Iván-, la seva carrera política ha pres forma al costat de Rajoy, de qui en va ser assessora jurídica quan el líder del PP va fer camí com a ministre. Ningú com Santamaría sintetitza la solvència associada a l'experiència de govern i la renovació generacional, tan necessària ara que el partit arrossega el llast de la corrupció. Ha esdevingut el principal suport de Rajoy en els moments més complicats de l'última legislatura, amb Espanya al límit del rescat i el plet català en plena efervescència. Tan rellevant ha sigut el seu paper que a la vicepresidenta se la presentava com la veritable cap de l'executiu. Fins i tot Luis Garicano, assessor econòmic de Ciutadans, va publicar un article al Financial Times en el qual demanava que Santamaría substituís Rajoy com a candidata del PP.
Malgrat sentir-se incòmoda amb els comentaris que li atribueixen tant poder, el cert és que la vicepresidenta ha dibuixat una ascensió vertiginosa al partit. Filla única i de trajectòria acadèmica brillant -es va llicenciar en Dret per la Universitat de Valladolid amb el premi extraordinari de carrera-, Santamaría ha anat escalant des que va ocupar l'escó de Rodrigo Rato al Congrés. La primera gran funció que va assumor al PP va ser la responsabilitat en qüestions territorials, fet que li va permetre tenir un contacte permanent amb quadres del partit arreu de l'Estat. Més tard, Rajoy hi va confiar com a portaveu parlamentària. D'aquella etapa en recorda especialment els duels dialèctics amb María Teresa Fernández de la Vega, vicepresidenta del govern Zapatero.
Gelosa de la imatge de dona poderosa que es projecta d'ella, Santamaría il·lustra la transició ideològica del partit, alliberat de les tesis més reaccionàries del PP d'Aznar. Discreta i treballadora, la vicepresidenta ha teixit una xarxa de confiança -un grup batejat amb el terme sorayos- que en l'última legislatura integraven l'exministre Alfonso Alonso i José Luis Ayllón, així com Fátima Báñez i Rafael Catalá. La guàrdia pretoriana li farà servei si, quan conclogui la legislatura, pretén aspirar a succeir Rajoy.